He guardat silenci fins ara, i ho seguiré guardant. No
vull opinar, però tan sols el publicar aquest article ja és una presa de
posició.
Vull expressar la meua fartera.
Fart dels draps vermells i grocs, de les quatribarrades, de les estelades i les blaveres.
Estic fart de la independència, de l'1 - 0 (del qual
creia era el resultat d'un partit), del “no passaran”, del "Sóc espanyol,
espanyol, espanyol", del Parlament, de Rajoy, de Puigdemón, de la Sardana
i del pasdoble torero. Dels Mossos d'Esquadra, de la Plaça de Catalunya, de la
Porta del Sol, de Caixa Bank, del Banc Sabadell (especialment per raons
personals), de "lo Rat Penat", del "Tio Pep i la estoreta velleta",
dels descerebrats d'una banda i laltra. Del Barca i del Reial Madrid. De la
Moncloa i de la Plaça Sant Jaume. De la Moreneta, de l'Almudena, la del
Pilar i la del Rosari. Del Cola-Cao, de l'escalivada i dels calls a la
madrilenya. De la Cibeles, el Neptú i el dit de Colon. Del pont aeri i l'AVE.
Fart de polítics despelucats, de polítics satisfets de les
seues panxes grasses i de les seues bravates: Dels encorbatats del carrer
Gènova i dels banquers usurers, alimentats amb els diners dels futurs
pensionistes. Dels vells socialistes i dels nous tan ambigus. Dels que diuen
que podem i que no poden mantenir-se d'acord entre ells. Dels de color taronja
que no se sap si són carn o peix. De Marina Salut i del tren de Dénia a Gandia.
De la variant de Benissa i de l'AP-7.
Dels que critiquen al jugador de futbol, l'equip,
l'entrenador, el president, a l'àrbitre, i al venedor de bufandes, asseguts al
sofà de casa, bevent cervesa ia cada estona pixant-la, ràpid, sense acabar del
tot, i sense rentar-se les mans pixarades per la pressa i per l'arropiment de
la cua a causa del resultat i segueixen, com si res, ficant mà a la bossa de
ganxets.
Això, fart de nacionalismes, de patriotismes, i de la
burrera que tapa els defectes i la nul·la altura de mires. Del fet que no
s'atenga per falta de recursos, dels quals sempre té la culpa un altre que no
és aquí.
Estic fart que ens queixem de tot i no fem res.
Fart dels que divideixen i no uneixen.
Estic fart, tan fart, que no vullc menjar-ne mes.