Article publicat en el llibre de festes de Moros i Cristia de Benissa 2014
Llegir el text acompanyats de la musica del video
Recuerdos de La Alhambra, con Narciso Yepes
Boabdil (el
desgraciat), pertanyent a la dinastia nassarita, i últim emir àrab de Granada,
mira des del tossal del "Sospir del Moro", per última vegada, el seu
"paradís terrenal", Granada.
En el seu pensament febril, amb claredat, albira la desfilada lluminosa de la tropa
aquarterada, protectora de la família reial nassarita, aposentada en el
"al-qasr". Van amb els seus
vestits de gala i acompanyats d'una música que inflama els sentits.
Afina la seua oïda. Escolta infinitat de repicaments
d'aigua en l'aigua, són les fonts del Generalife.
Corre. Corre i s'amaga entre les tanques i la cortina d'aigua de les fonts. De
sobte, nota que per la seua cara s'esvaren gotes, imagina que són procedents
d'aqueix córrer davall l'arc refrescant.
Aixa, sa mare, en veure rodar llàgrimes per les seues
galtes, sense mirament ni compassió, li diu:
"Plora com a dona el que no vas saber
defensar com a home".
La jove Morayma té
25 anys. Es va casar amb Boabdil fa
deu anys, i durant aqueix temps ha sigut la reina de Granada. Ara, amb les
capitulacions només és, i serà, l'única reina de les Alpujarras,
lloc de desterrament de la família reial.
Està al
costat de Boabdil, i sent la injusta recriminació de la
sultana mare i mira el seu marit, segueix la seua mirada i la troba fixada en la
silueta rogenca del conjunt d'edificis militars i palatins situat en el turó de
Medina.
El seu gaudi comú, la seua felicitat ha durat poc. El pare
de Boabdil, Muley Fan i l'oncle "el Sagal", els han amargat
la seua existència, el seu amor.
El seu permanent plet per la titularitat del regne, li ha
portat a estar pres per orde de son pare i pres pels Reis Catòlics.
L'alliberament de la presó cristiana li costa una part important del seu regne
de Granada. I per fi quan ja regnava, l'aclaparament castellà, l'impagament
dels impostos, porta a la capitulació de Granada.
"El desgraciat" havia perdut la seua
bona estrela, i els reis catòlics, en tenen una poderosa, i va començar a
refulgir el 2 de gener de 1492. Granada i els àrabs perden les seues
possessions en la península. I el 12 d'octubre de 1492, Colon, amb el
descobriment d'Amèrica, comença un temps d'esplendor poc aprofitat.
Morayma, sent el mateix desemparament que Boabdil,
melancòlica, mira i reviu, sent i recorda els capvespres des de la Torre del Cubo,
amb la plaent visió de la vall del Jarro i
l'Albaicín. El so omnipresent de l'aigua
corrent pels rierols de teules àrabs voltades dels passejos.
El quasi imperceptible so del brot de l'aigua en la font
del Pati del Mexuar.
La incomparable bellesa del Pati de els Arrayanes, on la tranquil·litat i quietud, fa de
l'estany, un immens espill on la Torre de Comares es reflecteix i "pinta".
Llueixen els
seus ulls revivint les enlluernadores algepseries i els teginats que enriqueixen les sales d'audiència.
I l'harem, la seua zona privada, el seu plàcid i beneït
descans. La coordinada simfonia dels dolls dels dotze lleons, abocant l'aigua
vivifica, que alimenta els quatre rius del Paradís.
Va ser el seu últim “maʿa s-salamah”
Boabdil (el
desgraciat), pertanyent a la dinastia nassarita, i últim emir àrab de Granada,
mira des del tossal del "Sospir del Moro", per última vegada, el seu
"paradís terrenal", Granada. Afina la seua oïda. Escolta infinitat de repicaments
d'aigua en l'aigua, són les fonts del Generalife. "Plora com a dona el que no vas saber defensar com a home".
La jove Morayma té
25 anys. Es va casar amb Boabdil fa
deu anys, i durant aqueix temps ha sigut la reina de Granada. Ara, amb les
capitulacions només és, i serà, l'única reina de les Alpujarras,
lloc de desterrament de la família reial. El seu permanent plet per la titularitat del regne, li ha
portat a estar pres per orde de son pare i pres pels Reis Catòlics.
L'alliberament de la presó cristiana li costa una part important del seu regne
de Granada. I per fi quan ja regnava, l'aclaparament castellà, l'impagament
dels impostos, porta a la capitulació de Granada."El desgraciat" havia perdut la seua bona estrela, i els reis catòlics, en tenen una poderosa, i va començar a refulgir el 2 de gener de 1492. Granada i els àrabs perden les seues possessions en la península. I el 12 d'octubre de 1492, Colon, amb el descobriment d'Amèrica, comença un temps d'esplendor poc aprofitat.
Morayma, sent el mateix desemparament que Boabdil, melancòlica, mira i reviu, sent i recorda els capvespres des de la Torre del Cubo, amb la plaent visió de la vall del Jarro i l'Albaicín. El so omnipresent de l'aigua corrent pels rierols de teules àrabs voltades dels passejos.
.jpg)
