Els Apropa´t en el Sogorb de Tomas.
Tan puntillos, que no sé com no li va donar un zamacuco.
Des de la reunió d'amics en Xabia, Tomas es va prendre molt de debò la seua candidatura per a la pròxima reunió del grup Apropa´t a Sogorb, la seua ciutat. Durant aqueix temps, planificá l'esdeveniment.
La concentració dels Apropat, es va acordar en la gasolinera del Centre d'Oci de Paterna. Des d'allí, Víctor i Manolo van transportar als membres del grup. En l'entrada de Sogorb, Vicente, el germà de Tomas, també un terratrèmol, ens acompanya fins al lloc de reunió amb Tomas.
En el Parc amb càmera en ristre i ben apostat a un arbre, va estrenyent el disparador de la seua petita càmera. Hem arribat al seu territori i vol deixar constància d'açò.
Dues taules. Una per als plats que contenen les delícies que anem a provar.
Pilar Aznar és l'autora dels mateixos. L'altra, amb els seus coberts, tovallons
i gots, a punt per als 10 comensals. Vicente Aznar ens acompanya. Comprovem que
la família Aznar s'ha implicat al complet.
Entre tast i tast, Jorge, Ramón i Tomas, amenitzen i alegren l'esmorzar. Jorge, sobretot. És un comptador d'acudits, és una enciclopèdia. A més, els representa. Va ser una gaudida de sabor i olor. Pel menjar. I una gaudida veure riure, amb ganes, a tot el grup.
Al final, una sorpresa. Un regal. Un llibre de receptes de cuina de la comarca. Tomas ho reparteix orgullós. Pepe li demana una dedicatòria.
Fotografia de família en la font dels 50 canelles.
Visita al Santuari de La nostra Senyora de la Cova, en el terme d'Altura. Vicente Aznar explica que, la seua família, és ara la dipositària del privilegi de transportar la creu en la processó.
Visita a les muralles. Passeig pel Sogorb antic.
Menjar en el Asador Esgueva. Una presentació d'embotits de la terra, a qual millor. Però, els valents Apropa´t, acusaven empatx. El complet, abundant i divertit esmorzar sota els pollancres, havia sadollat de tal manera als guerrers, que davant la batalla presentada en la taula del Asador, cap estava en condicions d'atacar amb ganes. No obstant açò, es van fer els honors de realitzar unes incursions en els plats, que van deixar restes, als quals Vicent, o siga jo, doní bon compte els següents dies, en la meua casa. Vicente Aznar s'acomiada. Tots li agraïm les hores dedicades i les seues explicacions històriques.
Perquè transitaren i s'anaren absorbint els diferents elements que componen els aliments, i que en aquest cas eren abundants, fem una passejada per la glorieta del botànic Carlos Pau. Com no, Tomas explica orgullós que el botànic Carlos Pau era oncle del seu pare. A Sogorb estan les seues arrels i ell fa honor a açò.
Al final, una foto en rotlle. El rotlle dels Apropa´t.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?