TRENTA - I - TRES .- L´ EP i JO. VIST PER A SENTÈNCIA.

Al lladre i pocavergonya se li acosta una senyora vestida de negre. No li agrada, tenia cara de rata. Volia negociar. Una mica tart, al lladre el crida el secretari de la Sala.

En la polleguera de la porta, la filla. Un any després.

-Filla, filla, filla.

Ni el va mirar.

Al costat, algú que ell considerava podia haver fet un bon paper. Però encara que intel·ligent, és cosina.

Al lladre i pocavergonya li agrada l'escenari. Sempre li havien agradat les pel·lícules de judicis.

- No és més cert que …?.
- On es trobava voste el dia dels fets?.
- Senyores i senyors del jurat ….
- Vist per a sentència.

La jutge molt professional i amable. L'advocada de la part demandant, sabiroga, suficient i una demostrada “experta desconocedora dels símptomes del Parkinson”.

Com no podria ser d'una altra manera, els actors van actuar. L'advocada amb cara de rata qualifica la situació del demandat amb les següents paraules:

“El demandat, com acreditará l'enregistrament d'aquest acte, no se li ha vist que tinga cap tremolor. La malaltia que s'al·lega, en tot cas no li impedeix portar una vida normal. Condueix un Mercedes, un Mercedes (dues vegades per si no ho havíem oïda) i un altre cotxe com s'acredita en una fotografia recent. Viatja i fa una vida social intensa. En el seu Facebook podem veure la classe de vida que porta”.

I el lladre pocavergonya es troba amb la seua mirada. Ell està tremolant evidentment. Les 10 pastilles del matí no han aconseguit evitar l'agitació i la rigidesa. La situació no és favorable. Mentre ella fa el comentari se sostenen les mirades. Ella sap que el seu comentari és verinós. Ell creu estar veient una cara i una mirada de rata retadora.


I ell pensa :

- Ole !!!, ole !!! i ole !!!, la teua figa pala. Eixa sí que no té un tremolor. Té la rigidesa d'un Parkinson avançat.

I bla, bla, bla …..

I una declaració amb fals testimoniatge,

- Reconeix el traspàs de 15.000 euros des del compte del seu pare al seu?.
- No, solament em van deixar 2.500 que jo dedique a la compra del vestit de noces.

El lladre i pocavergonya recorda els 13.000 euros en els que la perjura va fer el pagament dels mobles. De quin enciam creu es van desprendre els susdits euros?.

L'advocada cara de rata no sabia res, no entenia res, no li quadrava res, però al lladre i pocavergonya no ho va cridar a declarar.

Bona estratègia. Diu que és un lladre i pocavergonya, simulador d'una malaltia i no té els ovaris per a cridar-ho a declarar. Sap que entones no es mantindria en peus la ratera.

Al·legat de la defensa. Qui està malalt?. Sols aquell que s´envelleix amb canes, coixeja o porta una crossa i que fa visajes de dolor?.

El lladre i pocavergonya hauria d'estar reclòs en la seua casa llepant-se les ferides, amb una depressió i enfonsat, perquè se li reconega un mínim de credibilitat?.

A la cara de rata i als altres no els desitge un Parkinson.

Els desitge salut.

Ah !!!. I no em tinguen llastima. No necessite donar llastima. Se cuidar-me sol i estic preparat i disposat a viure.

Aprenguen Vostès. És fàcil.