57 anys.

Un any més. 365 dies més. El 5 i el 7, 57 anys. Per a alguns, una catàstrofe, per a uns altres, motiu de celebració. Per a mi, fa temps que no significa res. És veritat.

Els anys, com els metres i els litres, es van inventar per a donar mesura i preu. I des dels temps de la barata, fins avui, tot té una mesura. I la mesura té un valor, amb el temps eixe valor ha quedat en un valor econòmic, solament. 

Si no, exemples:

- Les ocupacions tenen límits d'edat. A l'atur, carcamal !!!.

- Les assegurances de vida són més cares. Si estas una mica tocat, no eres negoci.
- La moda en el vestir és un negoci per a cada temps i edat, sobre tot jove.
- Les celebracions d'aniversaris, un altre més.
- Els “consells d'ancians” són geriàtrics i residències de la tercera edat.
- Als joves se'ls estimula amb cridaners espots perquè compren roba amb un cocodril brodat, un golfista o una CH.
- Els telèfons mòbils, caríssims, són ara potents ordinadors que ens tenen "atamagochizats". Els majors tenen dificultats d´entendre aquets aparells.

Es una despesa complir anys.

Mai vaig ser amant de regals d'aniversaris, encara que sempre accepte una felicitació sense invitació. No. No em gaste, com es deia abans, “ni un duro”, no convide com a agraïment o celebració.

Nombres. Són sol nombres.

No crec en visions ni adivinacions, signes del cafè, o nombres màgics.

Però, u sempre té nombres de preferència, nombres que´l segueixen durant tota la seua vida, crega o no que els nombres diguen alguna cosa.

En el meu cas, el 5 i el 8 em persegueixen des de l'any que vaig nàixer.

El 5, diuen, és el signe de l'acció i la inquietud. És el símbol de la llibertat, l'adaptabilitat, l'esperit viatger i aventurer, però també de la inconsistència i de l'abús dels sentits. Expansiu i sociable, de noves i visionàries idees; de pensaments ràpids, polifacètic, curiós i explorador; enginyós a l'hora d'utilitzar la llibertat de forma constructiva.

També és el nombre de la fortuna, la màgia i l'aventura. Són persones que els atrau el desconegut, el cas estrany, el misteriós.

En el costat negatiu, massa inquietud, a voltes descontent i insatisfet, de temperament tibant, sol prendre moltes decisions precipitades, impacient, mancat d'aplicació als temes.

Signe de l'empatia, cooperació, adaptabilitat, consideració cap als altres, supersensibilitat cap a les necessitats dels altres. Símbol de l'equilibri, la unió i la receptivitat.

És bon soci, company o parella; també fa un magnífic paper com arbitre o mediador: És modest, sincer, influenciable espiritualment i bon diplomàtic.

És el nombre dels artistes i persones amb sensibilitat i tendències romàntiques.

En el treball són bons companys i pacients, tenen bones idees per a treballar en equip i no són proclius a portar ells mateixos la iniciativa o acaparar el protagonisme.

Quasi, quasi, quasi, jo.

- Felicitats papa. I per molts anys.
- Gracies fills.

Nascuts el 23 de gener:

1350: Sant Vicent Ferrer, religios dominico espanyol (f. 1419).
1783: Stendhal (Henri Beyle), escritor francés (f. 1842).
1832: Edouard Manet, pintor impresionista francés (f. 1883).
1872: Paul Langevin, físic francés (f. 1946).
1898: Serguéi Eisenstein, director de teatro i cine ruso (f. 1948).
1907: Hideki Yukawa, físic japonés, premi nobel de física en 1949 (f. 1981).
1915: Arthur Lewis, economista británic, premi nobel d´economía en 1979 (f. 1991).
1928: Jeanne Moreau, actriu francesa.
1929: John C. Polanyi, químic canadenc, premio nobel de química en 1986.
1957: Carolina Grimaldi Kelly, princesa monegasca.
1962: Elvira Lindo, escritora espanyola
1969: Ariadna Gil, actriu espanyola.