Quan vaig dir que me n'anava, aquells que em van regatejar ajuda, es van posar a donar-me consells. Jo no els vaig demanar consell. Jo els vaig demanar suport econòmic i emocional, en aquells primers mesos en què havia de pagar factures i sentir-me acompanyat. - "Qué has perdut allà ?. No coneixes a ningú. Aquí està la teua família. Els teus pares i els teus germans. Deixa't de fantasies. Estas perquè et cuiden".

Sense cita, un dissabte a mitja tarda arribe a la Fundació Parkinson de Colombia. La idea era conèixer el lloc i el dilluns presentar-me. Però la porta s'obre i surt David. Li dic. M´escolta. Es torna i li parla a Sandra.
Ja conec dos a Cali.

Veig que, Beatriz, Andres, Angie, Cristian, Maye i Flor es diverteixen al veure als seus pupils tan agermanats, i suposo jo que estan així, perquè constaten que la part que els
correspon en la recuperació de la seua autonomia, les tècniques per al seu manteniment, i la rehabilitació cognitiva i suport emocional, al costat de l'actitud positiva de cada un de nosaltres, té resultats com els del dia d'avui. Despres, en Cosmocentro em trobe amb Carmenza i Diana, com sempre, Carmenza tan atenta. I mes endevant, del braç del seu marit, em trobe amb Nancy, i ens expliquem com anat el dia.
Un any després, ¿Qui em repeteix allò de ... ?:
correspon en la recuperació de la seua autonomia, les tècniques per al seu manteniment, i la rehabilitació cognitiva i suport emocional, al costat de l'actitud positiva de cada un de nosaltres, té resultats com els del dia d'avui. Despres, en Cosmocentro em trobe amb Carmenza i Diana, com sempre, Carmenza tan atenta. I mes endevant, del braç del seu marit, em trobe amb Nancy, i ens expliquem com anat el dia.
Un any després, ¿Qui em repeteix allò de ... ?:
- ¿Que has perdut allà ?. No coneixes a ningú. Aquí està la teua família. Els teus pares i els teus germans. Deixa't de fantasies. Estas perquè et cuiden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?