En poc temps en totes les cases es construïa aquest lloc, i alguns fins i tot tenien un aparell que escalfava l'aigua. la ubicació de l'aparell elèctric es situava just en un racó, era la dutxa. Era una situació perillosa, l'aigua i la llum en un espai tan proper. La capacitat d'aigua escalfada era limitada i en la cua per a la dutxa hi havia una guerra, els que es volien dutxar, els que no els arribava l'aigua calenta i els que volien sortir corrent pel pànic a la neteja i la higiene.
També recordaran les converses dels seus pares. Les critiques i el desacord amb la forma de calcular el pagament. Això, si el seu pare era a casa, i no estava a Suïssa, Alemanya o algun altre país d'Europa, de peó d'obra, d'escombriaire o un altre ofici respectable, però de baixa consideració.
Però aquelles rases van portar amb si un canvi. La neteja personal.
No. Van portar un altre. Van fer tornar als nostres avis i pares dels països del nord, on van anar a treballar sense necessitat de creuar cap mar, ni van necessitar pasteres. Vivien en països estranys i guisaven menjars que als nadius els eren molestes.
D'això no se'n recorda gairebé ningú.
Quan escolte comentaris xenòfobs miro al subjecte i pense que l'aigua no va portar tot. Sembla que es va rentar aquesta part dels records i han anat a parar on s'emmagatzemen els records no desitjats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?