RESIDENCIRES D´ANCIANS. HONRAR ALS NOSTRES PARES.

Per als que ja tenim una certa edat, els Deu Manaments de la Llei de Déu eren una part important del catecisme que teníem memoritzada, i a més, enteníem alguns dels preceptes. Enteníem els menys escabrosos, érem xiquets i els temps no eren molt propicis per a detalls. Eixe, el Quart manament, l'honrar, el malenteníem des dels dos anys. Enteníem el següent “Honrar era igual a obeir-fer cas”.

Però no sols el cristianisme té l'exclusiva. En totes les religions es fa menció al deure de respecte i atenció als pares

Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola , la definició de honrar, és:

Honrar.

(del lat. honorara).

1. Tr. Respectar a algú.

2. Tr. Enaltir o premiar el seu mèrit.

3. Tr. Donar honor o celebritat.

4. Tr. U. com a fórmula de cortesia per a enaltir l'assistència, adhesió, etc., d'una altra o altres persones. Hui ens honra amb la seua presència nostre il·lustre amic. Cap any ha volgut vosté honrar la nostra taula.

5. prnl. Dita d'una persona: Tindre a honra ser o fer algo.

Des de les tribus antigues i del continent que foren, fins fa ben poc, els ancians eren escoltats i els seus consells eren aprofitats. L'atenció, el respecte i l'honor cap als majors no depenien de la religió, sinó del sentit comú. Se'ls tenia per savis. La història sobre l'assumpte, és antiga. Per exemple, el Consell d'Ancians (senatus) de l'antiga Roma, vènia dels Consells d'Ancians que havien sigut ja experimentats amb anterioritat a Grècia, a Esparta. Els maies o els habitants de l'illa de Pasqua, tenien els seus consells. I a França durant un temps va existir el «Conseil des Anciens».

L'anterior succeïa fa molts anys.

En la nostra memòria, ja que no fa molt, els ancians, una vegada que la seua autonomia deixava pas a la malaptesa, la invalidesa o la demència, eren acollits pels fills, de vegades en la casa de l'ancià o en la d'ells mateixos, els mantenien i atenien fins a la seua mort. No fa tant de temps que es percep una pensió de jubilació, per la qual cosa, fins fa no molt, calia mantindré al iaio o iaia. La família atenia als ancians, perquè eren els seus progenitors i no hi havia res que discutir. Abans ells, en la infància, havien mantingut, educat i subvencionat als fills, no es discutia, era la llei natural. El respecte i l'atenció al consell del patriarca de la família, eren sagrats.

Ara, gràcies als avanços en la medicina, la qualitat i l'esperança de vida, fa que els majors visquin més. Ara, no és rar veure inclús un major agafat de la mà del seu nét/a, de camí al …, o de tornada del …

Els iaios són ara una altra vegada pares, pares dels nostres fills.

Són els intocables per al govern, les pensions no pateixen retalls o són mínimes en eixe col·lectiu.

Els bancs, els requereixen i mimen.

I quan perden la seua autonomia, llavors busquem una residència on a canvi d'una “pasta”, se suposa que els cuidaran, i donaran uns servicis, perquè la seua qualitat de vida siga la millor. Altres, aniran unes hores i els reintegraran als seus domicilis, són les Residències o Centres de Dia.

Els pares, generalment, manifesten disgust per este, se suposa abandó, o separació del nucli familiar. I no els falta raó.

En la memòria dels nostres majors i en algunes de les nostres, recordem els antics asils, les antigues cases d'acollida de persones majors. Recordem i no ens és grat el seu record.

Hui, les residències de la Tercera Edat, estan dotades de servicis assistencials, que proporcionen als residents o usuaris per hores, de professionals especialitzats en geriatria, metges i infermeria residents. Fisioteràpia, psicologia, teràpies ocupacionals, etc. En alguns casos s’ofereixen servicis d'odontologia, podologia, rehabilitació, electre-cardiologia, i animació sociocultural.

Però després de les noticies d´INFOBENISSA, en conegut, un article de Las Províncias, sobre les deficiències que la Residència d'Ancians de sant Joaquim i santa Anna te, i l´amenaça de Benestar Social del tancament.

Crec que ara serà mes costos convèncer els nostres pares o a un ancià de Benissa, de les bondats d'ingressar en la Residència d'Ancians de sant Joaquim i santa Anna, ja que com és veu, no tènia res ni miqueta de cap de tot això. I per no tindre, ni tènia personal per a moure les cadires de rodes, perquè... que remei!, allí estava ancorat el resident durant tot el dia. Cap de metge a mà, una infermera compartida amb 67 residents mes, ni animació, ni rehabilitació, ni ……

Pareix increïble que en l'actualitat i amb la solera que se-li suposava a la Fundació, es pugi aplegar a un estadi de desatenció tan greu.

Entenc que una residència d'eixes característica ha de comptar amb professionals suficients per a la població que resideix al centre. Que la residència ha de guardar una higiene superior, com protecció a la població, a qui suposi mes sensible. Cosa que segons pareix brillava (en este cas era mate fosc) per la seua absència.

Però és mes, que tipus de gestió es porta, per a arribar a aconseguir la qualificació de centre a clausurar?.

Possiblement aquells que administren els béns de la Fundació, no són mereixedors de la confiança dels benefactors.

Honrar els nostres pares i majors, suposa, donar-los la màxima qualitat i benestar possible. Vigilem pues el lloc on els deixem, així com ho faríem amb els nostres fills.

I crec, que no denunciar les males practiques, reconèixer-ho i exigir-ho és una covardia.

Així ho voldríem per a nosaltres. Crec.

(En el moment que estic publicant esta entrada, advertisc un articule de Juan José Cardona Ivars, Cronista Oficial de Benissa, en Infobenissa,. Com sempre, detallat,  amb història i dades molt interessants. Recomane la seua lectura.

No obstant això, quan d'opinar es tracta, i es recomana el contrast, un ha de saber que eixe contrast ha de realitzar-ho, també, qui ho recomana.

En algunes opinions coincidisc, però com no podria ser d'una altra manera, en altres estic totalment en desacord. La forma de ser de la "majoria dels benisseros", "la propensió dels benisseros a deixar solta la llengua sense saber de primera mà les causes del problema", és una opinió del Cronista amb què no coincidisc. 

Sobre la cita que fa de don Pepe Cabrera, em pareix encertada en la primera part. Pocs podran criticar la personalitat del "señoret", personatge entranyable, senzill i pla. L'opinió que "no fóra com la majoria dels benisseros", torna a ser la seua opinió, i com les anteriors no contrastada ni documentada, perquè que jo sàpia, no s'ha fet cap enquesta d'opinió sobre este assumpte. 

El que es diu en els bars i botigues de Benissa, no són fonts de primera mà per al Cronista, ja que se li veu freqüentant poc els esmentats locals.

La paraula "señorets", referint-se als "rics",  que van realitzar i van crear estes fundacions, no crec es cite amb rancor. Mes bé es critica les actuacions d'alguns rics, “senyorets”, o “pseudosenyors” o amb pretensions ridícules de senyor de quelcom.

Sobre els benefactors, res cal criticar, mes ben al contrari, pot ser no s'haja reconegut prou el seu llegat i obra. Açò no eximix als que, en nom de la família gestionen les seues donacions, ja que el seu mecenatge no té per què coincidir amb la idea fundacional, per tant, no tenen per què estar exempts de critiques i errors.

Després del que de ciència certa se sap, els fets i la situació en què es trobaven les instal·lacions, no entenc que llocs eren els que visitava el Cronista.

Quant als gastos que esta provocant l'adequació de les intalacions, i qui els paga, crec que, efectivament els hauria de pagar l'Ajuntament, però assumint el control directiu i administratiu de la Fundació. No obstant això, hauríem de saber el cost de l'actuació, per a veure si sorprén o no al Cronista.

Al juliol del 2004, es va inaugurar, un anex que s´anomenava com la nova residència de la 3a. Edat, i que albergaria a 95 majors

La notícia deia:

“Els majors de Benissa ja tenen l'espai que es mereixen. Ahir a la vesprada va ser inaugurada la nova residència Asil nostra Senyora dels Dolores, Sant Joaquim i Santa Anna que està situada en el carrer Teulat. Les noves instal·lacions tenen una capacitat de 95 places que podran acollir-se al sistema de bo-residència, a més de comptar amb un centre de dia per a 90 persones.

El cost total d'estes obres, segons va explicar el president de la fundació que porta el mateix nom de la residència, ha sigut de 2.704.652 euros els quals han estat finançats per mitjà d'una aportació de 1.803.102 euros per part d'esta, la Fundació “Asil nostra Senyora dels Dolores, Sant Joaquim i Santa Anna”, 540.930 euros aportats per la Conselleria de Benestar Social i 360.620 euros per l'Ajuntament de Benissa.

L'edifici disposa de diferents sales que permeten l'estada agradable dels més majors com a espais per al descans i l'oci, un ampli menjador, vestuaris masculins i femenins.  A l'acte van assistir a l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, el rector del municipi, molts dels regidors de la corporació i els representants de la fundació que ha participat en la rehabilitació i millora de la nova residencia”.

Si  s'havien habilitat una residència per a 95 places bo-residència i 90 com a centre de dia, les notícies d'estos dies passats només feien referència a 64 usuaris.

Llavors que passa?. Es van realitzar obres i es van costejar per Conselleria i per l'Ajuntament de Benissa, i el centre, a més del que sabem que ha succeït, esta totalment desaprofitat.

Com pot ser que unes instal·lacions de 2004, estiguen en tan males condicions, desaprofitades com estan i amb tan baixa ocupació.

L'amenaça i terminis concedits per Benestar Social, no serà un capritx, per tant, a vore qui vol vore i a vore qui no".

Altres frases sobre, "dit al cel i servir a no se qui," no vaig a comentarles, crec que diuen qui es cadascu.

No entenc l´interes de que no es parle d´aquet tema).