«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dilluns, 30 de gener del 2012

La factura del cava la pagues tú, valencia.

No fa molt véiem als capitostos dirigents de la Comunitat, celebrant amb cava i vins d'honor, el despege imparable de la Comunitat Valenciana cap al firmament estrelat dels grans pobles del planeta. En balcons, tarimes, iots, Ferraris, en tot punt on els caps dels honorables pogueren destacar, i els fotògrafs captar, hi havia tota una tall (adoradors i servils, inexplicable),d'acompanyament a l'honorable conseller.

Canal9, altaveu del poder, repetia fins a la sacietat en cada inici de Telenoticies, el ranquin de magnificència de la Comunitat Valenciana. Les entrades eren:

-       “La Comunitat  Valenciana és la primea Comunitat  en ……(Gesta)………”. Pose-li qualsevol repte, que segur que hi havia una notícia que confirme esta muletilla periodística d'autobombo, falsa o enganyósa.

Els senyors diputats, ben vestits, ben transportats, comunicats, alimentats, festejats i amb la pensió assegurada, no han fiscalitzat prou el govern de Camps. Ni els propis, clar, estos li són tributaris, ni els opositors, desunits i falts d'esperit de treball i lluita. Els uns i els altres invitats, eren, encara que fora en la ultima fila dels fastos i fanfàrries del malbaratament nacional valencià.

Ara l'honorable Fabra, Siscar o el conseller d´Economia, diuen que vivíem superant les nostres possibilitats. 
Ara, els empleats públics són una part important, perquè estos senyors puguen justificar algun estalvi. Retall de sou i congelació. Places interines sense cobrir, jubilacions i places vacants amortitzades. Res de nou. L'empleat public ja coneix de congelacions i retalls, recursos que ja van usar els governs anteriors. Mai s'ha tornat a recuperar el nivell adquisitiu. No seguiré. Però vull dir, que és una manera fàcil de reduir gastos, que és popular, ja que els mateixos polítics s'encarreguen que el corrent antiempleat públic, eixa no es congele.

Els meus companys, els empleats públics de l'Ajuntament de Benissa, es van manifestar el dijous dia 26, en contra d'eixa política fàcil i poc imaginativa. Que no càpia dubte que este és un escrit de solidaritat. Considere que cal ser creatiu, restructurar l'organització actual i adapta-la a les necessitats actuals, que sens dubte són altres, però no a costa de permetre que els saquejadors se'n vagen de rosetes.

És important explicar quines són les conseqüències dels retalls als empleats públics. Eixa tasca és una assignatura suspesa dels sindicats.  Estos, no arriben al ciutadà, perquè mantenen discursos antics i res nous, cosa comprensible, ja que massa quadros dirigents no es renoven, són acomodaticis, están polititzats o pertanyen a l'antiga escola. D'altra banda llegim que alguns polítics preconitzen, amb paraules que no estan en el Diccionari de la Llengua Espanyola de la RAE, la privatització dels servicis públics. Creen-me, no s'estalvia un euro amb eixa solució, més be es crea corrupció, com ja hem vist.
Les copes i el cava dels fastos les pagaren tots els valencians. Menys cobertura medica, farmacèutica, educacional, de la dependència, servici social, seguretat ….

Per l'anterior, junt amb els meus companys cride: “No als Retalls”, i jo afig “Tornen  ja el que s'han portat i vagen-sen a casa” …..


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?