 |
| Torreciudad |
Per als que al despertar
cada dia, tenim el mar Mediterrani
enfront de nosaltres com a horitzó, i
que ja les nostres pupil·les estan saturades del blau que desprén, ens sorprén
el verd, a vegades elèctric, que veiem
tal com ens anem acostant als farallons
de mil altures, alguns d'ells nevats, dels Pirineus.
El verd per als que vivim en
l'Espanya seca, és el complement
definitiu del plaer del sentit de la vista.
 |
| Torreciudad |
Es troba el temple i els
seus annexos en una construcció compacta i que per res ho associaríem a un
temple cristià-catòlic. La seua ubicació es troba en l'ixent d'una muntanya,
abalconat sobre un embassament d'aigua quieta i de blau intens.
 |
| Mirador des de Torreciudad |
Des
de lluny, veiem, que el temple, roig per la rajola cara vista de la construcció,
esta rodejat de dos blaus, u, el de l'aigua retinguda en el pantà d'El Grado,
l'altre, el blau del cel. I un tercer
color, el verd de la muntanya pirinenca.
Els tres colors primaris.
No escriuré sobre l'Opus
Dei, perquè d'eixe tema desconec tot. Se,
que està descrita com "la
força més polèmica de l'Església Catòlica", i que està vist per alguns
teòlegs com a signe de contradicció i per altres com a font de controvèrsia. I
així com ha trobat suport en els Papes i líders catòlics, també ha sigut
criticat per diferents sectors i ex-membres.
 |
| Torre de sentinella i ermita de la Mare de Déu |
L'Opus Dei va rebre atenció mundial
després de la publicació del best seller de ficció, escrit per Dan Brown
titulat "El codi Da Vinci”. Després de qualificar a l'Opus
Dei com una "secta catòlica" en "pàgina de fets" de la seua
novel·la, Brown crea un relat en el qual es presenta a les persones de
l'organització com uns devots fanàtics, utilitzats per estafadors per a fins
sinistres. És habitual, que com altres forces poderoses, tinga els seus detractors, i no hi ha dubte que
esta els té.
 |
| De la exposicio de Torreciudad |
Després
de la visita, busque el perquè de la ubicació del santuari en eixe punt. Hi ha
pues un precedent, i és que ja des de l'antiguitat existia una torre de
sentinella àrab i una ermita dedicada a la Mare de Déu de Torreciudad, la Mare
de Déu dels Ángeles i que va tindre alguna cosa a veure amb la infància del
fundador de l'Obra.
Però jo volia arribar, al punt de reflexió,
sobre l'elecció de la situació de santuaris i ermites. Generalment ubicats
estos, en punts de misteriosa
bellesa, o d'extraordinària visualitat.
L'elecció
dels dits punts, servien, per a realçar molt més, la grandesa i santedat de
l'advocació en ella consagrada. Serviria supose perquè els esperits dels
creients associaren la grandesa de la visió amb la del seu creador.
En fi, que després em trasllade en esperit a
la nostra comarca de la Marina Alta. Observe i vaig comprovar que les actuals
ubicacions extraordinàries estan ocupades pel SENYOR DINERS. El costat
espiritual ha desaparegut a base d'encofrats de formigó i rajola lluïda.
Les
altures han sigut colonitzades per grandioses mansions o xalets d'un valor
desorbitat. A més, no es podria anar en romeria i festejar el sant, perquè ja
no és de tots, només és de u.
La Marina Alta, amb uns racons i balcons de
naturalesa extraordinaris, és hui una taula de parxís esguitada de formigó, que
va donar pas a una especulació sense mesura i que ara, una vegada cuit, és una
aigua insípida anomenada desocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?