Quan els meus tios ens
invitaven a passar uns dies a València, coincidint amb les falles, no recorde
tant d'estrèpit, i tanta llum com ara
veiem en cada carrer o barriada.
Durant els dies que passàvem
allí, era més el “dolce far nien-te”, que participar en la festa.
De les “mascletas” i focs
artificials, les recorde poques i curtes. Res a veure amb la demostració de
poder que es fa ara amb una “mascleta” cada dia des de l'1 al 19 de març. I els focs artificials, amb
els seus colorits impossibles, el valor monetari dels quals supera cada any a
l'anterior.
Valore les festes i felicite
als que es divertixen amb elles, però sempre em queda el dubte, i és que realment el fester les
gaudix?. És possible, pense, que les
disfruten treballant en la provisió de fons per a cobrir els gastos, realitzant
rifes, loteries, excursions, barets, etc. Estes activitats tenen el poder
d'unir als festers, per un objectiu marcat, i és realitzar les millors festes,
superant a les de l'any anterior. A vegades
en eixes activitats prèvies, a més de la camaraderia festera, s'establixen
vincles més forts i es desfan altres.
Però el que per a mi és incomprensible, és el
despreniment econòmic que fa gala el valencià, cremant tants diners en a penes
uns segons.
En temps de crisi, i esta ho
és amb categoria sis estreles, no he llegit /escoltat, austeritat, reducció de
gastos, anul·lació de la festa…
No. Ací, cremar produïx més diners per a cremar.
No m'estranya pues, que
durant estos anys una sèrie de personatges, també, emulant els fallers,
organitzaren la falla de la crema del sistema financer valencià.
Esta clar que la convivència
de persones normals, que festegen i es divertixen, junt amb potencials
piròmans, reforça i camufla les intencions d'estos últims.
Seria qüestió d'un estudi
sociològic, si la crema de masclets, mascletades, falles i focs artificials,
pertorba certes ments i les fa directament addictes a la crema d'empreses,
bancs i fallida de les institucions, sense
adonar-se que imparablement les estan portant a la profunda ruïna.
Espere i desige als fallers
i falleres unes bones festes de colors i alegries. I als piròmans de la riquesa
valenciana, tapen-los estos dies els ulls amb els antifaços antics dels burros
que trillaven en les eres.
Sant Josep mira si pots fer
algo, perquè la solució no té solució.
Felicitacions a les legions
de Pepes, Joses, Josep-es i mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?