 |
| Omar Rayo Reyes |
La proposta era
clara. Gustavo estaria el dia 20 de gener a Roldanillo, a mig camí entre Cali i
Bogotà, on s'estava celebrant la Superfinal de la Copa del Món de Parapent
Cross Country. Un esdeveniment internacional que es realitza cada any, i per
segona vegada va ser Colòmbia la triada. Amb vents favorables, durant 13 dies,
i després d'un vol diari, en el qual els pilots segueixen una ruta, guanya qui recorrega
la ruta en el menor temps possible.
La Vall del Cauca
presenta condicions climàtiques constants de calor i vents favorables, el que
possibilita volar sobre muntanyes i valls més de 100 quilòmetres cada dia. En
el cas de Roldanillo, aquest ha estat seu del circuit de la Copa del Món, un
Superfinal de la Copa del Món, un Campionat Mundial de Nacions i múltiples Open
Internacionals.
Per dir la veritat,
era la primera vegada que escoltava parlar de Roldanillo. El llac Calima, en la
mateixa longitud a la vall del Cauca, era un referent per a mi, ja que les seves
especials condicions climàtiques el col·locaven en un dels millors punts del
planeta per realitzar esports aquàtics on intervé el vent, com ara, vela ,
esquí nàutic, surf de vela, kitesurf ...., i ara descobria que en Roldanillo es
donaven les condicions òptimes per a un cosí dels anteriors, el parapent.
Quan un està subjecte
a obligacions, siguen cites mèdiques, proves i paperassa, per la pròpia inèrcia
del procés, l'encadenament d'incompliments i retards és per tapar-se els ulls i
les orelles.
No eren els parapents
la meva prioritat, i si ho haguessin estat, la pluja ja havia sentenciat per
aquest dia la impossibilitat que els moderns Ícaros fessin les seues piruletes.
Com sempre, la
coincidència amb Gustavo em produïa curiositat, sospitava que m'anava a
reportar sorpreses.
La intempestiva hora
de la meua arribada (ja em justifique en un paràgraf anterior), va produir la
desagradable NO coincidència a l'hora de dinar. No obstant això, fora d'hora
ja, al Restaurant Fusió Gourmet, ubicat en un edifici de port colonial, donava
compte de la lasanya, mentre des del balcó on es trobava la meua taula, tenia
un punt excel·lent per observar en el parc Elies Guerrero, una miscel·lània de
colors d'ales d'Ícar, de les indumentàries dels seus portadors, de la barreja de
nacionalitats i idiomes, i una infinitat de punts més on fixar els meus
recosits ulls.
La negada habilitat
pels idiomes em privaven de conèixer les impressions que es portaven els
gringos, víkings, els súbdits de la reina Isabel; o qui eren els guanyadors, si
polonesos, japonesos, italians, suïssos o francesos.
Plou. Amb la bateria
del mòbil a nivells de mort cel·lular, li pregunte a Google on sóc.
Avui és 20 de gener,
aquest dia, però de l'any 1576, Francisco Redondo Ponce de León, va fundar
Roldanillo i li va donar el nom de Vila de Càceres. És conegut també com la
"Terra de l'Ànima", amb el qual Carlos Villafañe, el seu insigne poeta
de finals del segle XIX, el qualifica.
Gustavo em cita al
Museu Rayo de Dibuix i Gravat Llatinoamericà. Ell ho ha visitat al matí.
També avui 20 de
gener, però de 1929, va néixer a Rondanillo, Omar Rayo Reyes, reconegut i famós
pintor que el 1970 va obtenir el primer lloc del Saló Nacional d'Artistes de
Colòmbia i el 1972 el primer Premi de la Biennal de Sao Paulo.
A la recepció m'atén
una elegant senyora d'estranya bellesa. No em sembla colombiana, però tampoc
puc endevinar la procedència. Sobre la seua brusa negra i al voltant del coll
porta una chaquira (collaret) elaborat per les dones de l'ètnia Embera Cham. A
dir de les indígenes, els collarets reflecteixen la seua relació amb la
imaginació i l'observació de la natura.
 |
| Agueda Pizarro |
- El Museu tanca a la
6.00 pm, són les 5.00 pm, l'entrada són 5.000 pesos, (1,50 euros). Avui hem inaugurat, celebrem els 35 anys del museu i els 90 del naixement
d'Omar Rayo.
- ¿No hi ha
bonificació en l'entrada de jubilats i pensionistes ?. – Pregunte. Es el
costum. La senyora, sembla no entendre. Jo tampoc entenc perquè pregunte per
una bonificació de 1.50 euros.
Amb les seues indicacions
començe el recorregut de les sales d'exposició del Museu que Rayo va construir
amb els diners que va rebre del premi de la Biennal de Sao Paulo i en el
terreny donat per la municipalitat de Roldanillo. El disseny va ser elaborat
per l'arquitecte mexicà Leopoldo Gout, inspirat en elements de l'arquitectura
maia, consta de vuit mòduls octagonals i es va inaugurar el 1981, en el seu
jardí descansa el cos de l'artista.
Exposició
- Geometria Immanent
- Pintura i dibuix (1948-1978).
- Geometria Immanent
- Intaglios (1960-1970).
- Pulsions - Col·lecció Projecte Bachué. (Expo temporal de 30
creadors colombians)
Llegeix sobre l'obra
de Rayo:
- ¨Demostra que l'art
geomètric pertany tant al passat ancestral com al futur incert. Utilitzant el
rastre dels ancestres indígenes, descobreix noves maneres d'executar i
presentar els intricats laberints visuals i geomètrics¨
Després d'aquesta lectura associe el chaquira vist en recepción.
El Museu exerceix
d'eix sobre el qual es realitzen activitats permanents, com exposicions
pictòriques dels grans mestres de la plàstica mundial, Picasso, Francisco de
Goya i Miro.
Gustavo m'espera a
recepció amb la sorpresa.
Als seus
setanta-tants (el 25 de gener és el seu aniversari) i mig món recorregut, tot
es sorprèn i troba situacions extraordinàries. Té la curiositat d'un nen, el
que no sap o vol aclarir millor, ho pregunta. Estableix conversa i amistat
ràpidament. Té la virtut de saber col·locar-se en el mateix pla del seu
interlocutor. Em sento còmodo conversant amb ell i comptar amb la seva amistat,
llàstima de distancias.
- Vicent, la senyora és filla de pare espanyol. És la vídua d'Omar Rayo.
- Vicent, la senyora és filla de pare espanyol. És la vídua d'Omar Rayo.
 |
| Agueda Pizarro i Vicent Ibañez |
Águeda Pizarro Oniçiu
(New York, Estats Units; 1941) és poeta, gestora cultural, escriptora i
directora del Museu Rayo.
Águeda Pizarro és
filla de l'espanyol Miguel Pizarro Zambrano i García de Caravantes, escriptor,
professor i diplomàtic i de la romanesa Gratiana Oniçiu . Miguel Pizarro va ser
amic i col·laborador de Federico García Lorca, Jorge Guillen i Pedro Salinas, i
exiliat el 1939 a causa de la guerra civil espanyola.
Lorca li dedica a
Miguel Pizarro, davant la seua marxa al Japó, per allunyar-lo de María
Zambrano, el poema
¡Flecha
sin blanco!
¡Miguel Pizarro!
¡Flecha sin blanco!
¿Dónde está el agua
para su cisne blanco?
El Japón es un barco
de marinos antipáticos.
Una luna y mil faroles.
Sueño de papel pintado.
Entre la roca y la seda,
¡la roca! Miguel
Pizarro.
La seda reluce ausente
y a la roca vienen
pájaros.
Olas de la mar pajiza
no detengan tu barco.
Aires oblicuos te besen
en el siniestro costado.
(Revés de este biombo)
Sin blanco,
blanco.
(Crisantemos blancos)
blanco.
(Cerezos en los campos.)
Sin blanco
blanco.
(Ai-Ko desnuda y
temblando.)
¡Ay, sin blanco
blanco!
----------------------------
Àgueda Pizarro es va graduar en filologia romana, arts i literatura
francesa a la Universitat de Columbia a Nova York on anys més tard seria
professora de francès i espanyol. A més, l'any 1985, crea la trobada de poetes
colombianes.
Algunes de les seves obres més rellevants són: País Pell (1987), Sóc Sud
(1988), Saremas (1996), dedicat a la seva filla Sara, Llavi addicte (1972),
Ultramor (1998), Miguel Pizarro, fletxa sense blanc (2004 ) entre d'altres.Àgueda Pizarro va ser l'esposa de Ómar Rayo fins que aquest va morir en l'any 2010. Sara Rayo Pizarro, qui també és artista i continua amb el llegat deixat pel seu pare.
------------------
- Un d'ells és, l'oportunitat de conèixer a través de la Fundació
Esperança contra el Parkinson de Bogotà a Gustavo Parra, al qual dedico aquest
article al meu bloc, amb motiu del seu aniversari el dia 25 de gener. El seu
caràcter proper i la seva empatia li fan fàcil la ràpida interacció amb
qualsevol persona. Admiro la seva lucidesa i la seva curiositat per qualsevol
assumpte d'aquest món i li agraeixo la seva confiança i la seva amistat.
- La meua residència a Colòmbia, amb petits períodes de tornada a
Espanya, ja sumen més de quatre anys. Durant aquest període he comprovat que hi
ha una oferta cultural i d'oci de gran alçada com els programats en Roldanillo,
(32.000 habitants). Els esdeveniments culturals tenen la mateixa acceptació que
a Espanya.
- Colòmbia és un país jove, amb una corba de natalitat de 16,3 naixements / 1.000 habitants (2016), sent la d'Espanya de 8'80.
La meua opinió sobre Colòmbia de vegades xoca amb l'opinió dels colombians
emigrats a Espanya. Les meues opinions valoren i enalteixen més a Colòmbia que
ho fan els seus propis nacionals. Amb aquest relat, en què la casualitat
m'uneix a Gustavo Parra, Omar Rayo, Águeda Pizarro, Miguel Pizarro, María Zambrano, Federico
García Lorca, Jorge Guillen i Pedro Salinas, vull reivindicar la part positiva i
de futur de Colòmbia. Esborrar la imatge d'una Colòmbia primera subministradora
de cocaïna del planeta. La imatge d'una Colòmbia insegura, plena de capos dels
cartells com el de Cali i Medellín. De sicaris i guerrillers tallant caps i
cremant hisendes, de dones exercint-la prostitució en carreteres i tuguris,
quan no, acusades de plomar incauts, que tant han calat.
Vicent Ibañez i Mas
Santiago de Cali
Febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?