«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dimarts, 3 d’abril del 2012

Istanbul - L'arribada. (2)

L'arribada a Barcelona - Sants és d'una puntualitat anglesa. El que s'ha dit, res que  veure amb els expressos dels 70. Aquells incòmodes i lents trens, que de vegades s'assemblaven més a un transport de bestiar. O era una combinació?. Que diferència!.

Hi ha temps per a un dinar. Núria compleix uns anys i ens convida. Miro a la petita Marina és ja una dona. Que diferència d'aquella cria dels primers anys de estiuejos a Xàbia. Ara m'adono que no la felicitá. Núria, felicitats i per molts més.

Recorrem al Raval de Barcelona, mercat del Born, Santa Maria del Mar (m´agrada la novel · la La Catedral del Mar, d'Ildefonso Falcones), els carrers amb els noms dels oficis antics i alguns encara vigents, els carrers estrets amb els balcons adornats amb la roba acabada de rentar, assecant-se, no se sap quan. Aquí no dóna el Sol!.


Les terrasses i passejos atapeïts de gent de tot color i nacionalitat. No hi ha dubte que Barcelona està de moda.

Al Prat, a l'aeroport, les formalitats. Facturació, passaport, bitllet, volta al passaport i el bitllet.


L'enlairament, el vol, l'aterratge. Respecte al mitjà de transport. És molt segur, però li tinc molt respecte.


Aeroport de Istanbul, 15 euros per la visa, les taxes o simplement perquè aquí s'ha de pagar per tot. Abstenir-se de regatejos. Males cares dels taquillers recaptadors turcs.


Trasllat a l'hotel, al llit a les 4.

- Avís senyors!, L'autobús els recollirà a les 8,30 hores.

¿Dormir?, Poc.

Demà Sema, la guia turca, ens acompanyés al Basar de les espècies, el Palau de Topkapi, l'Hipòdrom i la Mesquita Blava, un dia intens en què es preveu pluja.


El dia segon doncs, és un dia de desplaçament. Observe als altres viatgers.

Tots teníem ganes d'acabar aquest dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?