El 1978 es va forjar una amistat que avui encara perdura. Part de
responsabilitat que entre Josep i jo existeixi la durabilitat la té Núria.
Avui, mentre l'Euromed fa el recorregut València (pintor Sorolla) - Barcelona
(Sants), repasso els dies en la Caserna de la CIA Regional de Automobilisme de
la 1 ª Regió Militar a Campamento (Madrid), les obligacions, formacions i
postures absurdes que s'ordenaven en l'exercici del servei militar i les
escapades de cap de setmana.
Durant anys, quan els fills eren petits, viatgem els d'Alacant a Lleida o els de Lleida a Alacant. L'entusiasme que li posa Núria a mostrar aquesta terra de contrastos, es contagia i crea fans. Per això, crec, conec més la província de Lleida que la d'Alacant. Sens dubte li ve de "els tiets de can Bernet", Tonet i Fernando, entusiastes enciclopèdies de la Comunitat Catalana, i sobretot, el relacionat amb la muntanya.
De l'estació de Sants vaig al aeroport del Prat. M'espera Josep i l'avió amb el qual anem a viatjar a Turquia. A Núria se li van donar els poders i ella ha organitzat el viatge. Els dos amics, sols, segurament que tendirem, com sempre, unes bones parrafades, i silencis reflexius, tots dos, cinquantena adults, davant els canvis que a aquesta edat s'entreveuen.
Però, crec, que a més de parlar i reflexionar, si les meravelles que s'albiren
ens enlluernen, hi haurà expressions d'admiració. Les referències que hi ha en
qualsevol guia turística del país, així com referències d'amics, ens ho
transmeten.
Àsia Menor, Troia, Efeso, Tigris, Eufrates, Pèrgamo, Capadòcia, Hitites, Gàlates, Héctor, Alejandro Magno i molts més noms em sonen. La història i la geografia eren les meves passions a primària. En les lliçons de "El parvulito" vam entendre que Anatòlia era una part del Paradís, on l'home i les arrels de la nostra cultura van néixer.
Turquia, a la cruïlla entre orient i occident, tant física com socialment, ofereix un interès especial, segons veig, per als occidentals. L'esforç dels dirigents per mantenir un estat laic, dins l'àrea d'influència de l'Islam, és una qualitat que cal reconèixer.
Nosaltres no anem a buscar a Helena d'Esparta a Troia, com Agamèmnon. Però sí que tindrem ocasió d'estar a prop de vestigis antics de la nostra civilització, i entendre una mica més la cultura islàmica.
Turquia, un extens país ple de contrastos, on, entre altres coses, neixen els
rius de l'antiguitat, el Tigris i l'Eufrates, que banyaven on va estar L'Edén,
i que vam perdre per la poma d'Eva i el menfotisme d'Adam. La muntanya Ararat
(Ağrı Dagi), on segons la bíblia va anar a parar l'Arca de Noè. Troia, Helena,
Agamenon, Héctor i el cavall. Etc
El nostre primer destí és la Nova Roma, la Bizanci de l'emperador Constantí I, Constantinopla després, i ara, des de 1930, sota la presidència de Mustafa Kemal Atatürk, Istambul.
Espero d'aquests dies, tranquil · litat, conversa, sorpresa, enriquiment cultural ...
Durant aquesta estada, no vull desaprofitar el temps i vaig a plasmar per escrit i amb imatges fixes (fotografies) o mòbils (vídeo), les sensacions que es presenten i que alguns enamorats d'aquest país, em diuen, són tan intenses.
I si puc, vosaltres les veureu.
Durant anys, quan els fills eren petits, viatgem els d'Alacant a Lleida o els de Lleida a Alacant. L'entusiasme que li posa Núria a mostrar aquesta terra de contrastos, es contagia i crea fans. Per això, crec, conec més la província de Lleida que la d'Alacant. Sens dubte li ve de "els tiets de can Bernet", Tonet i Fernando, entusiastes enciclopèdies de la Comunitat Catalana, i sobretot, el relacionat amb la muntanya.
De l'estació de Sants vaig al aeroport del Prat. M'espera Josep i l'avió amb el qual anem a viatjar a Turquia. A Núria se li van donar els poders i ella ha organitzat el viatge. Els dos amics, sols, segurament que tendirem, com sempre, unes bones parrafades, i silencis reflexius, tots dos, cinquantena adults, davant els canvis que a aquesta edat s'entreveuen.
Àsia Menor, Troia, Efeso, Tigris, Eufrates, Pèrgamo, Capadòcia, Hitites, Gàlates, Héctor, Alejandro Magno i molts més noms em sonen. La història i la geografia eren les meves passions a primària. En les lliçons de "El parvulito" vam entendre que Anatòlia era una part del Paradís, on l'home i les arrels de la nostra cultura van néixer.
Turquia, a la cruïlla entre orient i occident, tant física com socialment, ofereix un interès especial, segons veig, per als occidentals. L'esforç dels dirigents per mantenir un estat laic, dins l'àrea d'influència de l'Islam, és una qualitat que cal reconèixer.
Nosaltres no anem a buscar a Helena d'Esparta a Troia, com Agamèmnon. Però sí que tindrem ocasió d'estar a prop de vestigis antics de la nostra civilització, i entendre una mica més la cultura islàmica.
Turquia, un extens país ple de contrastos, on, entre altres coses, neixen els
rius de l'antiguitat, el Tigris i l'Eufrates, que banyaven on va estar L'Edén,
i que vam perdre per la poma d'Eva i el menfotisme d'Adam. La muntanya Ararat
(Ağrı Dagi), on segons la bíblia va anar a parar l'Arca de Noè. Troia, Helena,
Agamenon, Héctor i el cavall. EtcEl nostre primer destí és la Nova Roma, la Bizanci de l'emperador Constantí I, Constantinopla després, i ara, des de 1930, sota la presidència de Mustafa Kemal Atatürk, Istambul.
Espero d'aquests dies, tranquil · litat, conversa, sorpresa, enriquiment cultural ...
Durant aquesta estada, no vull desaprofitar el temps i vaig a plasmar per escrit i amb imatges fixes (fotografies) o mòbils (vídeo), les sensacions que es presenten i que alguns enamorats d'aquest país, em diuen, són tan intenses.
I si puc, vosaltres les veureu.
Istanbul, 2 d´abril de
2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?