Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dilluns, 27 de juny de 2011

Trenta-cinc anys després.

Recent d'acabar les festes en honor a la Purissíma Xiqueta, amb l'olor de la pólvora acabada de cremar, amb els ulls purnejants encara de tant de color i música, amistat i bon rotllo, i en algun cas el  començament d'un poc més,  veient, en fi,  les cares rialleres dels Benisseros, cosa que no lleva perquè es vegen ulleres, tenim en l'horitzó pròxim les festa de Moros i Cristians.
 
Incís, Em deia el tio Toni de Xàbia, que vivia amb el seu fill a Callosa d'Ensarrià i passava totes la setmanes per ací: "Xe!, a Benissa sempre esteu de festa, mira que sou, sempre que pase, paperets  posats, ... capso!, ...xe!" 

I això pareix, clar. Però no, passa, que hem sabut, sense orde de l'autoritat, donar-li profit al nostre treball artístic en l'adorn dels carrers, per a allargar-ho en el temps, cobrir dos festes i de pas donar color i alegria al nostre poble.

Perquè, si color hi ha en les festes d'abril, vaja colors, sons i olors que ens porten les festes de Moros i Cristians.

Abans de començar esta nota, he preparat tres peces, des de You Tube, i recomane anar escoltant-les durant la lectura d'esta felicitació, o com vullgueu cridar-li. Escoltant-les, a més de la marxa que em dóna el meu EP, no han deixat que el meu cos parara quiet i s'ha deixat  anar al so, amb un balanceig, balanceig de desfilada.

Comence amb "Chimo", en el que el mestre Ferrero concentra tota la força evocadora d'una desfilada de tropes, camí d'un lloc èpic i gloriós. I quan diuen: Que marxa porta!. Caldria contestar: Chimo si que és una marxa, senyors!.

Quant en 1976, la Comissió de Festes i festers d'eixe any votarem la proposta de la inclusió de comparses en les cavalcades de festes de la Puríssima Xiqueta, no va ser precisament la unanimitat la que va regnar. La representació municipal  l'ostentava José Jorro, i este últim, va ser qui poproponia seguir amb el format de l'any anterior. Pepe Ferri que junt amb la seua esposa Maria, entre altres coses eren uns enamorats i asiduos  festers de la Purissima Xiqueta, era el president de la Comissió de Festes, estos, junt amb altres festers creien que s'hauria de separar ambdós, i donar als Moros i Cristians un lloc en el calendari fester de Benissa.
Els arguments eren variats, però recorde dos:

-  "La cavalcada era humoristica i ràpida i les comparses serioses i lentes". 

Si mirem el programa de festes de 1977, el diumenge de la Purissima Xiqueta, veiem, impensable hui, que “ a les 23.00 hores.- “Batalla de Flores” i possibles paròdies còmiques a càrrec de les comparses de Moros i Cristians.

-  “ als moros ens costá huit-cents anys traure'ls d'ací i ara una altra vegada ens els volen portar".  Sobre el primer argument, res a dir, es va ajustar, primer els ràpids després els lents. Batalla de flors i desfilada de Moros i Cristians. Tots contents. Recorde a Rosario Gimeno  magistral amb "Les Zaireñes" i els trages enlluernadors dels "Califes" . El segon argument, no em val. Som els Beni Isa, i infinitat de vestigis urbans i construccions rurals, assenyalen la nostra parentela. I, com sempre, acostant-me a allò meu, l'arreplega, el control i aprofitament magistral de l'aigua, amb la construcció de la sequia, la sénia, l'aljub i el safareig.  I com diu Bernat Capó, som parents del poeta Muhammad ben Isa "Ibn al-labbana", qui rebutjant el regal d'Al-mu'tamid, deia: "Quede jo per sempre víctima de la desgràcia, si rebut quelcom d'un captiu! Jo viatge, però no és amb objecte interessat. Allah m'allibere de tan vil procedir! Quan la gratitud, per viva que siga, reconeix per causa un benefici, on està el mèrit de mostrar-se agraït?)", i podriem també, com diu Bernat, deixar-los guanyar un any, al cap i a la fi som nosaltres mateixos.

Seguisc amb "Paquito el xocolater", i no cal ni dir-ho, que ja no puc seguir assegut escrivint, amb este  pasdoble apegalós i internacional, que Gustavo Pascual li dedica al cunyat xocolater.


Hui, trenta-cinc anys després, d´aquella votació, prosseguint la festa junt amb els festejos patronals, ha resultat al final una festa arrelada en el nostre poble, amb la seua setmana pròpia, inclús amb dia festiu local, i que té agermanats a molts en el treball comú de manteniment de les "filaes". En el repte anual que assumix cada capitania a organitzar la festa, superant-se cada any, en els actes, desfilades i batalles, etc. A un poble en festa total, durant  eixos dies en què visitem les cabiles, comentem, mengem, bevem, riem, dansem al so, fem, en fi, vida agermanada, amigable i  pacifica.

Estos dies en què, els arcabussos omplin els nostres carrers de sons, retrunyiments, i llum. Que temorosos alguns, encantats altres i perplexos els novells, veiem passar orgullós "desfilant", a un Benissero (xe que m´agrada dir Benissero, xe) o a tota la "filà". Que participem, com a espectadors o actors, en una incruenta batalla de què com sempre, al final, guanyen els Cristians. Batalles que haurien de ser exemple perquè els que vullguen empunyar armes, siguen les de festa i alegria, desterrant les de sang i plor d'este món.

En estos dies vull desitjar tota la família "Mora-Cristiana"  de Benissa, èxit en les representacions i alegria en les celebracions. I als Benisseros, a disfrutar.

Acabe, amb "Xàbia" del mestre xabiero Salvador Salva, per allò que a Xàbia desperte cada dia per a vindre al meu poble on estan les meues arrels,  a treballar, a respirar, a viure.



Bones festes

dilluns, 20 de juny de 2011

Salut Mental

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

Fa uns dies un company de treball manifestava a altres companys els seus dubtes sobre la meua salut mental, a part d'alguna altra consideració, que no comentaré.

Recapacitant sobre la situació, m'observe a mi mateix, m'analitze, recorde els consells i recomanacions de la meua psicòloga, recorde allò que s'ha llegit, allò que s'ha interioritzat, em prenc una til·la, respire fondo i cap a dins, i comence este comentari.
Cal reconèixer, que la meua salut mental no camina molt bé, efectivament, sóc un dement.


 encara en una fase molt primerenca, però “Camíno Sòria” anem,




El en altre temps company en aldarulls sindicals, actual  polític que deixa escassa herència i en declivi, considera que si el proïsme no li saluda, és que li vol malament, o esta influenciat-picat pel mosquit. Mosquit responsable de tots els seus  mals.

L'amistat es trenca per molts motius, i un molt comú és per no plantejar els dubtes, les sospites, en fi, aclarir mal entesos. Però és la persona, la que té els dubtes, encara que per ell siguen certeses, qui ha de confirmar les seues presumpcions, ja que en cas contrari, no tenim més remei que reconéixer que és un savi endeví de pacotilla. I res més lluny de la realitat. 

Quan un s'ofén per nimietats,   com que hui et somric, demà t'ignore. Que esta convençut que és l'altre qui ha de donar-li explicacions,  etc.
El personatge és massa rebuscat com per a intentar raonar amb ell.

Per tot l'anterior, no vaig a demanar-li explicacions, ja que la seua afirmació és tan certa, que només podria felicitar la seua gran erudició, mereixedora d'un lloc de més lluïment i menys treball.

La meua demència m'ha fet descobrir facetes personals pròpies de les que era desconeixedor fins hui, i una és la de comprendre les actituds de certes persones, que descontentes amb si mateix,  projecten la seua insatisfacció, culpant als altres. A més envegen la situació del qualsevol proïsme, a qui consideren amb més bona sort que la que els ha tocat a ells.

“L'enveja, el més mesquí dels vicis, s'arrossega pel sòl com una serp”.
Ovidio (43 AC-17) Poeta llati.

Per això, un consell, fugiu de l'enveja, cada un té el que té i no val la pena desitjar la sort del proïsme, ja que la seua sort és tan voluble com  la de cada un de nosaltres.

dimarts, 14 de juny de 2011

La Boda

En la vesprada del dissabte van contraure matrimoni en la nostra església parroquial Puríssima Xiqueta i Sant Pere apòstol  Maria Jose Ibáñez Bolufer i Raúl Ivars Martí.

La traca


El ram de la meua dona

El ram de Maria Teresa Mas
El ram de la núvia
Maquillatge

Maquillatge

L´habitació del iaios


L´habitació dels iaios

Guapos

Dos bombons

Benissera

El iaios

La casa dels Xest


Les calbes

Els Marro i Xest

L´acompanyament

Quin passeig

Traspas del pare al fill (padrí)

Quins fills tinc

I la Purissima Xiqueta
El nuvis i els jóvens padrins

La missa


Les mares

Les flors

Les germanes


La cosina Maria Jose Mas

Els cossi'ns

Els del Raul

Els de Maria Jose

Els Ibañez Mas i fills

Els iaios

Els de Maria José




Els Andres-Sala



Ole, Ole.
Mes arros

Després del arros

El carro


En el Carrasco

La presidència

La festa
dos bons amics

Cansadets