Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dilluns, 26 de novembre de 2012

Viatje a Ítaca.



Un viatje per a repasar el meu cami a les Ítacas



Konstantínos Kaváfis.
ÍTACA.
Quan emprengues el teu viatge cap a Ítaca

has de pregar que el viatge siga llarg,

ple de peripècies, ple d'experiències.

No has de témer ni als lestrigons ni als cíclopes,

ni la còlera del enfadat Posidón.

Mai tals monstres trobaràs en la teua ruta

si el teu pensament és elevat, si una exquisida

emoció penetra en la teua ànima i en el teu cos.

Els lestrigons i els cíclopes

i el feroç Posidón no podran trobar-te

si tu no els portes ja dins, en la teua ànima,

si la teua ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge siga llarg,

que siguen molts els dies d'estiu;

que et vegen arribar amb goig, alegrement,

a ports que tu abans ignoraves.

Que pugues detenir-te en els mercats de Fenícia,

i comprar unes belles mercaderies:
 

mareperles, coral, banús, i ambre,

i perfums plaents de mil classes.

Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte

per a aprendre, i aprendre d'els qui saben.

Conserva sempre en la teua ànima la idea de Ítaca:

arribar allí, heus ací la teua destinació.

Mes no faces amb presses el teu camí;

millor serà que dure molts anys,

i que arribes, ja vell, a la petita illa,

ric de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d'esperar que Ítaca t'enriquisca:
 

Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge.

Sense ells, mai hauries partit;

mes no té una altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobre, Ítaca no t'ha enganyat.

I sent ja tan vell, amb tanta experiència,

sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítacas.


Un dia cobert fins a les dotze.
 El poema de Kaváfis , és la metàfora de la vertadera essència de la vida. En ell es representen els diferents processos pels quals passem, i compara la vida amb un viatge. Un viatge ple de prejudicis i dificultats, però bell si sabem apreciar els petits detalls i traiem el costat positiu de cadascuna de les batalles que es juguen en la guerra de la vida. Un viatge en el qual la lluita és la teua prioritat i viure mil aventures la teua màxima recompensa.

El poema es basa en l'obra d'Homer, L'Odissea.

La lluna de la primera nit.
Els lestrigons , els cíclopes, Posidó, etc., no et van a guanyar la batalla si estas convençut de la teua força, però si t'espantes, finalment acabaran vencent-te. Són els prejudicis i condicionaments que s'experimenten al llarg de la nostra vida. Cada repte que se'ns presenta en la vida és una de les aventures d'Ulisses, de les quals sempre s'aprèn alguna cosa, les quals sumen experiència, coneixement i sentiment de superació.

La fi no és cercar recompenses econòmiques i materials, la vida, amb eixes dificultats superades t'esta premiant amb cadascun dels valors que se sumen en tú, en cadascuna d'aqueixes dificultats o reptes.

I com Ulisses arribar a Ítaca, lloc de descans, afecte i seguretat, punt on el cos i la ment arriben al punt d'estabilitat.

Emprenc un viatge, en el qual al seu torn vaig a repassar el meu viatge per la vida.

Pretenc saber si he arribar a la meua Ítaca, perquè àdhuc sense ser rei, sóc més afortunat que aquest, ja que em sent ple i satisfet del resultat del meu viatge.

dissabte, 17 de novembre de 2012

Una Asociacio de Afectats de Parkinson a la Comarca de la Marina Alta

Que estem fent?

La inquietud d'afectats i familiars de la Marina Alta, i davant la falta d'un grup de suport i assessorament concret sobre la malaltia de Parkinson, amb l'ajuda de l'Ajuntament de Denia – Marina Alta Solidària – Va contactar amb l'Associació Gandia-Safor, per a obtenir la informacion necessària per a promoure un grup de recolze en la Marina Alta.

S´esta contactant i sol·licitant la col·laboració dels Neurolegs especialistes de l'Hospital de Denia, amb la finalitat de que ens ajuden a difondre la nostra inquietud.



El pròxim dia 20 a les 19.00 hores, en la Casa de Cultura de Denia, es realitzara un acte informatiu sobre “conèixer la malaltia i els recursos disponibles”.

Entenem que és molt important que es difonga aquesta notícia, doncs la Comarca manca d'aquest tipus d'ajuda per a aquesta malaltia tan peculiar.

La implicació des d'un primer moment de la família és fonamental, ja que la vida familiar es fa molt dura. La compressió i acceptació de la malaltia és un dels punts en els quals les associacions dediquen molt esforç.
Àdhuc avui, declarar que un pateix la malaltia i cercar suport, és un problema. Per açò aquesta reunió i aquest desplegament de comunicació.

Que és Parkinson?


La malaltia de Parkinson és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central. És alhora crònica, perquè persisteix durant un extens període de temps, i progressiva, la qual cosa significa que els seus símptomes empitjoren amb el temps arribant a ser invalidant.

La malaltia de Parkinson es produeix quan les cèl·lules nervioses, o neurones, en un àrea del cervell coneguda com a substància negra moren o es danyen. Normalment, aquestes neurones produeixen una substància química important en el cervell coneguda com a dopamina.

A qui afecta?.

La malaltia de Parkinson afecta al voltant del 50 per cent més a homes que dones,
La incidència és de l'1/1000 habitants. L'edat mitjana d'inici és de 60 anys, i la incidència augmenta significativament amb l'edat. No obstant açò, al voltant del 5 al 10 per cent de les persones amb malaltia de Parkinson té una malaltia de “inici primerenc” que comença abans dels 50 anys d'edat.

Els símptomes



Els símptomes de la malaltia sovint comencen en un costat del cos. No obstant açò, a mesura que evoluciona, la malaltia finalment afecta tots dos costats. Encara després que la malaltia involucra tots dos costats del cos, els símptomes sovint són menys greus en un costat que en l'altre.
Els símptomes primerencs són tènues i es produeixen gradualment.
Els quatre principals són:

- Tremolor,
- Rigidesa,
- Bradicinesia, o el retard i pèrdua del moviment espontani i automàtic.
- La inestabilitat postural, o deterioració de l'equilibri, fa que els pacients caiguen fàcilment.

Però a més:

Depresion
Canvis emocionals
Dificultats per a engolir i mastegar.
Canvis en la parla.
Problemes urinaris o estrenyiment.
Problemes de la pell.
Problemes per a dormir.
Demència i altres problemes cognitius.
Hipotensió ortostática és una caiguda sobtada de la pressió arterial
Enrampades musculars i distonía, contraccions musculars sostingudes que causen posicions forçades o retorçades.
Músculs i articulacions adolorits a causa de la rigidesa i a postures anormals
Fatiga i pèrdua de l'energia.
Disfuncion sexual

Evolucion i tractament

L'evolució dels símptomes en la malaltia de Parkinson pot portar 20 anys o més. No obstant açò en algunes persones la malaltia evoluciona més ràpidament. No hi ha manera de predir què curs seguirà la malaltia en una persona en particular

El tractament és farmacològic. Encara que a més, la fisioteràpia, logopèdia i psicoterapia, seran necessària per a mantenir un nivell acceptable de qualitat de vida.



Com pot soportarse la malaltia de Parkinson?

Encara que la malaltia de Parkinson generalment evoluciona lentament, finalment afecten a les rutines diàries més bàsiques, des de socialitzar amb amics i gaudir de relacions normals amb familiars a guanyar-se la vida i cuidar d'una casa. Aquests canvis poden ser difícils d'acceptar. Els grups de suport i associacions poden ajudar a soportar l'aspecte emocional de la malaltia. Aquests grups també poden brindar informació valuosa, consells i experiència per a ajudar a les persones amb Parkinson, les seues famílies i cuidadors a bregar amb una àmplia gamma de temes.

L'assessorament individual o familiar també pot ajudar a trobar maneres de soportar la malaltia.
Les persones amb malaltia de Parkinson també poden beneficiar-se en ser proactives i esbrinar quant els siga possible sobre la malaltia amb la finalitat d'alleujar la por al desconegut i d'assumir un paper positiu per a mantenir la seua salut.


Vicent Ibañez, diagnosticat de Parkinson al desembre de 2005, amb 48 anys, des de llavors implicat en la Asociacion Parkinson València, dins del Grup Apropat, gupo format per afectats menors de 60 anys.

http://inomagrada.blogspot.com.es/
  

dimarts, 13 de novembre de 2012

La granja de Wert

He llegit:

La granja de Wert
Luis Emilio Ontiveros García (Benalmàdena-Màlaga)


Benvolgut Director:

Reial decret 3/2002, d'11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, que hauran de disposar d'almenys 750 centímetres quadrats de superfície de gàbia per gallina.

Reial decret 1135/2002, de 31 d'octubre, relatiu a les condicions mínimes per a la protecció de porcs, que explicita que les condicions mínimes de sòl lliure és de 2,25 metres quadrats per porc quan l'habitacle conté de 6 a 39 individus (els verracos, 6 metres quadrats/animal). L'explotació que no complisca la normativa, a data de l'1 de gener de 2013, serà bloquejada, no donant cap pròrroga ni període d'adaptació.

Reial decret-Llei 14/2012 de retallades en educació del Ministre Wert, pel qual s'augmenten les ràtios, és a dir, més alumnes per metre quadrat (1,5 m2 per xiquet): en primària fins a 30 alumnes per aula, en secundària fins a 33 alumnes (podent arribar fins a 36) i en batxillerat, fins a 39 (podent arribar a 40 i tants alumnes per aula).

En definitiva que els animals de granja disposen de més metres quadrats que els alumnes del sistema educatiu espanyol. Sens dubte que els animals (porcs, gallines ponedoras, vaques…) tenen el dret a ser tractats amb dignitat, en açò hem avançat molt i ho celebre.

No obstant açò no sembla que el benestar dels alumnes importe molt a aquest govern, doncs mentre que milloren les condicions d'espai de porcs i gallines, empitjoren les dels nostres escolars que són el futur del país.

Font: Diari el Aguijón.

------------------------------------------
Les greus retallades que s'apliquen els Pressupostos Generals de l'Estat 2013, en educació es quantifiquen en 3.000 milions, i les mesures que ho faran possible, segons Wert, són:

- Un 20% més d'alumnes per aula.
- Augment de la part lectiva de la jornada setmanal del professorat com a mínim de 25 hores en primària, i 20 hores en secundària.
- La demora en la implantació dels mòduls de 2.000 hores de Formació Professional fins al curs 2014-2015 (suposa també contractar a menys professors).
- S'anul·len els complements retributius del professorat amb caràcter conjuntural.
- Les baixes inferiors als deu dies lectius hauran de ser cobertes amb els propis recursos del centre i no per interins.
- Es deroga l'obligatorietat que els centres oferisquen dos dels tres tipus de batxillerat que hi ha (Arts, Ciències i Lletres -o Humanitats-).

Aquestes mesures tindran un impacte clar en la reducció del personal docent i la denominada 'Llei Wert', feta al marge de la comunitat educativa, que és profundament excloent i segregadora i que no solament soscava el dret a la mateixa, també implica que hi haurà menys professors, menys beques i més taxes.

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert y el govern del PP,  posa el sistema educatiu al servei de la competitivitat i el negoci, en lloc d'apostar per una educació que forme persones.

Tristament, aquesta és una altra de les raons per al 14 N.

dijous, 8 de novembre de 2012

La destrucció del Sistema Nacional de Salut.


Vaig a la meua farmàcia amb les receptes que m'han imprès en el meu Centre de Salut.

En la porta un cartell:

           “TANCADA PER L'IMPAGAMENT DE LA GENERALITAT”

La meua fulla de tractaments vigent, com a malalt crònic, estableix el cost de cadascun dels productes i en cada recepta l'aportació que he de realitzar. M'informen que el meu tractament té un cost de 3.891 euros, dels quals no m'expliquen quant pague jo. I per quin  període : un mes, sis mesos?, un any?. No sé, no diu res.

Mire els tiquets que he pagat est ultim mes i la suma dels medicaments amb dret a recepta i els sense dret ascendeixen a 140 euros. Fins a l'arribada del “copago”, com a pensionista, estava exempt de pagament.

Ja en el meu articul “La factura farmacèutica” , vaig deixar clara com era la meua opinió.
--------------------------------------------------
Perdó, un aclariment:

El centre de salut ja no és meu, dels valencians, ara és de Marina Salut.

Sí, ara és d'una societat d'assegurances privades alemanya amb nom de fabricant de furgonetes DKV, en UTE amb Rivera Salut, que és una societat constituïda en un 50% per (la saquejada) Caixa d'Estalvis del Mediterrani i en un altre 50% per (l'arruïnada) Bancaixa.

D'aqueix aclariment extrac que:


La DKV, (espere que no construïsca també furgonetes), té com a negoci vendre assegurances privades. Puc lògicament pensar que treballara per augmentar la seua cartera, a força de descontentaments amb la sanitat pública.

Sobre CAM i BANCAIXA, sobre aquestes dues millor calle. El govern valencià i les diputacions, millor dit, els representants públics en aqueixes institucions, van arruïnar dues institucions ------------------------------------------------
Torne sense les medicines, vaig a veure en el meu ordinador, substitutiu provisional de les pastilles, i veig en el meu correu que m'envien un video.

Ho visione. I m'indigne. El govern català, un altre que tal.



Us convide a veure el que ha decidit Carmen, de Barcelona, pensionista que ha superat tres tractaments de càncer i que porta 5 anys en tractament per Parkinson, protesta amb una vaga de medicaments en favor d'una sanitat pública, universal i de qualitat i en contra de les retallades sanitàries i els diversos  co-pagaments en les medicines.

Per als que depenem d'unes pastilles perquè la malaltia que patim no progresse fatalment i poder portar una vida acceptablement estable, aquestes notícies, aquesta deriva ens intranquil·litza.

Al mi personalment m'indigna.  Em recorda els pares de la pàtria asseguts en les poltrones del Congrés, becant, llegint el periòdic, xatejant, llambregant contactes, en fi, una productivitat extraordinària. En la tribuna, algun diputat llegint o discursejant sobre una llei o norma. Un paripé. Cadascun de les, aparentment, atentes senyories, sap que resposta li va ha donar al plom de  xerraire.
Tindrà tota la raó del món, el xarraire,  però les ordres es donen des de l'adreça del grup parlamentari. Votar NO, votar SI. Tot un batalló de representants públics, acceptant una ordre. Criteri propi, cap. 

A la Comunitat Valenciana, trist i màxim exponent de l'espectacle de l'Espanya de les autonomies. Bufonades i melindres. Enganys i saquejos. Cara de ciment i d'acer. Regodeig  i burla. Desenganxe i endeuament.

Cada dia milers de valencians, milers de catalans, milions d'espanyols, són tractats i medicats mitjançant una organització de salut pública. Aquesta, cada vegada més deteriorada, deixa tots aqueixos malalts en la corda fluixa, en la incertesa del demá.

Tot sembla que ens dirigeix a “si pot pague's un bon segur i si no mora's de fàstic”.

El trist de tot és que els que no precisen de tractaments i pastilles, no veuen que el seu avenir, el seu quasi segur necessitat del sistema públic de salut es deteriora, i en el seu moment rebran el sopapo  de confirmació. I despertaran a una realitat de la qual no haurà tornada arrere.

I els qui legislen, dormitan i a voltes patalejen, tindran les seues pensions vitalícies i les seues assegurances privades. I fins i tot, pot ser, que pertanguen al seu staff directiu.

Per açò, el 14-N, també per la Sanitat.