Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dissabte, 15 de setembre de 2018

El palanganer i l'orinal

                                                                                Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que curiós, tots són) dels Laboratoris del Dr. Rodes. Estic segur que ha pagat per ella el valor d'un diamant.

Amb la quantitat pagada per mig litre d'aigua, vostè té mil litres d'aigua a granel per l'aixeta, i de la mateixa qualitat. I la fa servir per a tot. Sense remordiments.

Ningú llegeix el que les autoritats obliguen a les embotelladores a informar l'usuari. És lletra petita, hi ha tan poca aigua que no hi ha temps entre glop i glop. S'acaba abans l'aigua que l'intent de llegir la diminuta declaració de beneficis del producte.

En general, l'aigua que ens venen embotellada, és simplement, aigua de l'aixeta. I si és mineral i de manantial, no té perquè tenir un cost més gran.

Quan ens arriba el rebut pel consum d'aigua, la nostra actitud contrasta amb el que s'ha exposat,  mirem i remugem.

 - És molt cara l'aigua.

No ens importa pagar 2 euros per mig litre d'aigua embotellada, i sí ens molesta, i trobem  cara, la qual creiem és de pitjor qualitat, només perquè no va embolicada en PET, perquè ens la venen a granel per l'aixeta.

Els que ara tenen menys de 50 anys no van conèixer com s'ho feien els seus pares a l'hora de fer la seua neteja personal. Seria bon exercici detallar un dia normal, i el festiu ho deixo a la imaginació de cadascú. A les cases no existia el que coneixem com a "cuarto de aseo". Ara en diuen cambra de bany. I per algun temps se li van dir, water.

L'aigua, escassa, era recollia quan plovia mitjançant un sistema de canals, emmagatzemant-la en aljubs. No calia malgastar ja que les sequeres eren i són freqüents a casa nostra.

A la nit, a l'habitació, es preparava el palanganer amb tovallola i una safa amb aigua. Sota el llit l'orinal. De ceràmica, fins que el plàstic ens va envair.

Els més pulcres es rentaven com gats, abans d'anar a dormir. No sé jo com anaven d'olfacte llavors. Segurament com tots feien olor, no es molestaven, cada un estava immunitzat amb la seva pròpia fragància. I al matí tres quarts del mateix.

El 10 de maig de 2019 es compliran 50 anys de l'arribada de l'aigua potable a Benissa.

De la “traída”, deien, encara que soni malament.

Ja, gairebé gairebé, no queden dels que van viure aquells dos anys de rases i canonades per tots els carrers.

Jo recorde als meus pares negociant l'entrada de la conducció pel carrer Escoto. Van evitar tenir rasa davant de casa i l'escomesa pel tram més curt.

No sé l'interès que es té per conèixer el que hi ha darrere de l'aixeta del lavabo que substitueix el palanganero.

El valor incalculable de les instal·lacions. No només econòmic, també estratègic i generador de riquesa. La transformació d'un poble agrícola i emigrant, en un poble de cultura, acollidor i servicial.

Pocs saben les hores i desvetllaments que un reduït grup de persones, de totes totes escàs, ha de suportar perquè es mantinga el seu equilibri.

La facilitat d'accedir a un pap d'aigua, a una dutxa regeneradora "per dret", i sense reconèixer el seu valor, és el menyspreu més gran que se'ls pot fer als meus avantpassats.

La majoria dels visionaris i pioners relacionats amb aquell somni fet realitat ja no estan entre nosaltres.

Jo, Quixot tremolós i en una Mancha sense Molins, junt a Ximo Castells, som testics dels fets, penuries i millores.

I junt a Domingo Iborra como actor  sobrevivent, vaig donar  la meua paraula que al complir-se els 50 anys de la portada d'aigües a Benissa, sol o acompanyat, honraria la memòria dels que van  empenyar casa, estalvis i fins i tot van perdre la vida en l'intent.

Avui llegeixo que plou a Benissa, certament és una benedicció. No sabeu quan necessària és la pluja en aquesta història.

Es manifestà pel regidor del Cicle Hídric, la intenció de convocar una comissió que estudie quals podrien ser les actuacions a realitzar i donar un senzill homenatge als que van promoure, i als que en èpoques difícils van creure i van costejar la "portada d'aigües a Benissa".

Tote els benisseros.

I en això estic.