Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

divendres, 29 de setembre de 2017

Vent de Llevant

BOGOTA
Les alumnes de psicologia de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà, Maria Paula, Diana, Valeria, Andrea Liceth, es preparen per exercir una professió, que com poques, és per a mi una de les més difícils. El tracte amb persones de diferent extracció, que sens dubte, ha influït en la formació del seu caràcter, de la seua manera d'afrontar la vida i les seues vicissituds, fa que pense jo, que encertar en cada cas requereix d'una bona preparació.

Com en altres ocasions, tenen ben preparat el tema. El grup de la FUNECP (Fundació Nacional Esperança contra el Parkinson), és un assidu col·laborador del grup que dirigeix ​​el psicòleg clínic, Oscar M. Montaño.

El motiu del dia era:

Aire: Brisa - Tempesta
Tranquil·litat VS Agitació

Mentre fèiem diverses activitats, al voltant d'aquesta dicotomia de l'estat personal, s'afirmava en els comentaris de que la tempesta ens espanta, ens preocupa o ens descompon

Xabia  Alacant (España)
En l'exposició de motius, dic que no estic d'acord. La tempesta, amb abundant aigua i aparell elèctric és per a mi una benedicció. Cap catàstrofe. En el meu cas, la brisa la de la mar és un gaudi espiritual. Des de qualsevol punt de la nostra costa, i mirant al mar, amb la brisa humida de la Mediterrània acariciant el meu rostre, és l'èxtasi més complet que se m'ha donat a gaudir.

La tempesta, l'estrèpit ... com si el cel es fora a desplomar sobre el nostre cap, és per a mi com una benedicció. Neteja la atmosfera i la oxigena. El meu reg sanguini, com imitant l'explosió de la Natura, flueix més ràpid i produeix una sensació com la de levitar.

A hores d'ara de la meva vida, mirant al mar, i amb la brisa del vent de Llevant penetrant pels porus oberts de la barba, m'adone que vaig perdre molt de temps aprenent a viure. Avui crec, que no vaig llegir ni comprendre les lliçons que cada dia s'anava presentant. Van passar minuts, hores i dies. Van passar situacions amb escassa importància i vaig perdre el cul derrere d'elles, i van passar altres, que encara que no fossin espectaculars, eren veritables experiències de vida.

FUNECP (Fundació Nacional Esperança contra el Parkinson)

Avui veig, amb que força de voluntat, amb que llanço, amb quin interès, hi ha persones que se sobreposen a situacions difícils.

El conèixer i experimentar des de la primera fila, les penes, els sacrificis, els desitjos i projectes truncats d'altres persones, m'han fet veure que hi ha la brisa benèfica i la tempesta esfereïdora. Que sóc un privilegiat, ja que la meua experiència de vida encara que la pugua qualificar d'intensa, no arriba a ser ni un projecte comparable a les veritables tragèdies, que portades amb enteresa, una saviesa innata i aprofitant el vent de Llevant són el meu exemple a seguir.