Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

diumenge, 28 de setembre de 2014

Himnes de Benissa II . Himne a la nostra Mare, Reina i Patrona, la Purissima Xiqueta.

Segon lliurament d'himnes de Benissa.

En aquest cas, el so le tret d'una grabacio de 2011. Per açò, el cor de veus és el propi poble de Benissa.

Es el mateix poble que amb la seua aportacio i les seues mans, construïsc el temple que alberga a la patrona de Benissa.

Com a curiositat, com els himnes a la Purissima Xiqueta són dues, i a l'hora d'entonar-los el dia de la patrona, hi ha qui prefereix un a un altre,  els presents van forçant a voltes a l'organista a canviar o entonar el que un grup de benisseros han començat ja.

Ací va el segon lliurament:




HIMNE A LA NOSTRA MARE, REINA I PATRONA

¡Salve, salve!

¡Oh Verge Xiqueta!

De Benissa la glòria i honor,
l’esperança i el bàlsam dolcíssim
que ens cura de tot trist dolor.

¡Salve, salve! gloriosa Patrona,
la mare i Reina dels bons benissencs,
sacra imatge del cel abaixada,
portador dels més preciats béns.

Ajuntem nostres cors per a sempre,
elevant fins el cel l’esperit,
i del pit de tot fill de Benissa
visca fort i vibrant aquest crit:

¡Visca la pursíssima Xiqueta!
que és el somni dels ángels cel;
visca nostra tendríssima Mare,
que endolcix nostre cors com la mel!

Dedicat a Paco Marí i familia.

dimecres, 24 de setembre de 2014

Himnes de Benissa I . Cant a Benissa.

Una mica atípiques va a ser aquestes tres proximes entrades.

Intentant veure en Internet les lletres dels tres himnes més importants de Benissa, no va haver-hi manera de sentir un enregistrament i en un cas poder copiar la lletra de dues d'ells.

Per açò, avui em propose, solament, i com a final al descans estiuenc, publicar tres videos, als quals acompanyés amb la lletra dels tres himnes que abans he comentat.  

Així, qui ho cerque ho trobara a mà.

Allà va el primer:


CANT A BENISSA

Benissa és noble i senyora,
és la llar i artesania,
és la rica llauradora
que els seus encaixos teixia.

És estrip i tradició,
és bressol d’una noblesa,
es el riberer qui resa,
quan se’n va, una oració.

És un camp tot de roselles,
són els ametlers florits,
son els tossals i les llomes,
on canten els ocellets.

És el toc d’una oració
en llostrejar el dia,
és l’eterna emoció
és el plor de l’alegria.

És l’alcaid del mont de Bèrnia,
front a la pirateria,
és el fortí de dues torres
que a les muralles tenia.

Es l’ermita i l’altar
que cada partida té,
la brisa fresca del mar
que els seus sembrats manté.

És la dama distingida,
és la mossa amb quefer,
és la mare beneïda
amb perfum de gesmiler.

Són amagats camins vells
i accidentats senderols,
laboriosos camperols,
vetlant els seus artifells.

Es la roca de la Salve,
és el niu i la terreta,
i un gran tresor de fe

LA PURÍSSIMA XIQUETA


En castellano en:  http://fuentedebernia.blogspot.com/2014/09/himnos-de-benissa-canto-benissa.html

dimecres, 3 de setembre de 2014

TRENTA ANYS

El dilluns 3 de setembre de 1984 el cel estaba encapotat.

Els senyals s'havien manifestat més intenses i menys espaiades. Més o menys tal com havia explicat, el dia anterior, la comare.

El dia anterior, de matinada, la mare havia trencat aigües, i com novensans que eren, espantats, van eixir a
corre cuita cap a Gandia:

- No, no filla, no. Açò està molt verd.

El dia 3 va tornar a reconèixer-la la comare i a dos quarts de deu va aparèixer el ginecòleg que l'anava assistir i que havia seguit tota la gestació. Algo estrany estava l'home. Segurament s'havia interromput el seu quefer com a metge de la Seguretat Social, i no s'havia complit el protocol d'endarrerir els parts en clínica privada, fins a la vesprada.

La xiqueta va nàixer a les deu del matí. Al pare se li antull lletja, la mare li aplica semblats familiars, en tot cas igual de lletjos.

 
Durant el procés d'enllumenament, i després de l'eixida del nou ser, la placenta es va resistir i el metge va fer notar la seua impaciència.

Les infermeres, una vegada neta i vestida, van augurar que la xiqueta amb aqueixos ulls, seria molt bonica. I a més, amb aqueixos pares tan ben pareguts, no hi havia dubtes.
 
Una vegada en l'habitació instal·lades, la mare en el llit i la filla, dormida, en el bressol, el pare va eixir de l'hospital a tot córrer.  Plovia. Va córrer a una cabina de telèfons i anunciá la bona nova als nous avis i oncles. La xiqueta era la primera, per a tots, la primera néta, la primera xiqueta de la família, la primera filla de la jove parella. Comprá el periòdic del dia, EL PAIS, com a record. Va desdejunar, i va recórrer el carrer Major a la recerca d'una càmera fotogràfica.

A la seua volta, la mare intentá incorporar-se i enmig de l'habitació va
caure desmaiada.

Les infermeres van acudir ràpid, la
gitaren i al cap d'una hora va aparèixer el metge. La va reconèixer, va demanar unes gases i a la pressió del baix ventre de la mare, uns qualls sanguinolents van aparèixer pel camí de sortida recorregut per la xiqueta.


Sense explicacions, es van portar a la mare i en l'habitació perplex quedá el pare amb filla.

Durant una bona estona, encara que preguntava, no va tenir notícies del motiu del trasllat sobtat i l'estat en què es trobava.



En l'habitació contigua, una parturenta es queixava rítmicament i en períodes curts. Els senyals eren evidents, el xiquet cridava a la porta, era al matí i havia de nàixer a la vesprada. Les queixes augmentaven el sotsobre del pare.
 
Molt més tart i ja amb la pacient en l'habitació, el doctor explicá que, la placenta s'havia resistit i sembla que en el forcejament de l'extracció s'havia produït un esquinçament.

- Encara sort, xiquet. Si no arriba a desmaiar-se, es queda dessagnada en el llit.

El pare, novençà, jove i inexpert, va pensar però va callar el que havia observat.

- Les presses i el seu cabreig, doctor. No va ser la placenta, va ser voste qui tirava d'ella per a acabar prompte.

A la vesprada les visites, encara que la mare estava per a pocs parabens.

L'àvia paterna, amb un vestit de pigues on predominava el roig, se sentia fora de si. Cinc fills i la primera néta. La primera dona en aquella casa d'homes.

 
Els avis materns plens d'alegria. Era l'esperada.

Avui compleix trenta anys, i segons diuen porta una xiqueta dins del seu cos.

Fa dos anys que el seu pare, els seus avis, els seus oncles i els seus cosins paterns no l'han vista. 
Malgrat viure en el mateix poble. Va emmudir i es va fer invisible.

De tots, els seus avis són els que menys ho entenen.

Res greu per a ningú, però que dol de manera especial en aquells dos avis que durant un temps, quan de soltera, l'adoraven mentre ella menjava els seus plats preferits i que la seua àvia cuinava especialment per a ella. En aquells avis que a l'entrada de la seua casa llueixen la fotografia d'una bella núvia amb ells dues, el dia de les seues noces, a l'eixida de la seua casa.


El seu pare, li desitjara molts anys més de vida i es farà a la idea que li estan posant uns punts en algun trencat.


Desitjara una bona gestacio i un feliç part, al febrer.

Felicitats i per molts anys.


Calarca-Benissa, 3 de setembre de 2014