Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dissabte, 2 de juny de 2018

ESPANYA


Visc en un país  on l'idioma es diu Espanyol, i té com a cooficials en els seus respectius territoris 65 llengües, entre elles, llengües indígenes, anglès i palenquero.

Visc en un país que té 50.000.000 d'habitants (Espanya té 45.000.000), amb 4 grups ètnics: Mestissos 49.0%, Blancs 37.0%, Afrocolombians 10.6%, Indígenes 3.4%, Gitanos 0,01%.

Visc en un país que té 32 departaments (amb una autonomia similar a Espanya) i un districte capital.

Visc en un país en què mig país és fanàtic del Reial Madrid i l'altre mig, del Barcelona FC.

Visc en un país on la música, el ritme, és innat.

Visc en un país on es parla de voste. Fins i tot un nen a un altre nen.

Visc en un país que elegeix els seus representants, democràticament.

Visc en un país en què la bandera nacional és de tots. Es fan costat amb ella, la flamegen en qualsevol esdeveniment, està en els balcons ....

Els colors de la bandera estan impresos, o formen part dels logotips de les empreses.

Flag of Colombia.svgVisc en un país amb semblants problemes de corrupció que Espanya.

Visc en un país on els seus habitants estan molt al corrent del que passa a Espanya.

Visc en un país on dir sóc "ESPANYOL" desperta curiositat, simpatia i atenció.

Visc en un país on qualsevol nen sap l'himne nacional complet, que es compon d'un cor i onze estrofes en octavetes heptasílabes i que dura 15 minuts, o la versió curta que només inclou el cor i la primera estrofa que dura 2 minuts. Cada matí a les 6 i cada tarda a les 18, s'escolta en totes i cadascuna emissora de ràdio o televisió del país. Que en sentir-lo posa la seua mà al cor mentre ho canta, o fa una salutació militar.

Avui llegeix un Twitter sobre el ple de la moció de censura a Mariano Rajoy, en què es diu: "Avui he escoltat" Espanya "per sobre de les meues possibilitats". Lògicament era el Congrés dels Diputats. D'Espanya es tractava. I això m'ha fet reflexionar en com senten els colombians el seu país, un país esquinçat per la Guerrilla, la coca, la corrupció, i  com sentim nosaltres el nostre.

Sóc d'un país on dir el seu nom és sinònim de caspós i que reneges de la teva regió, comunitat o país.

Sóc d'un país on l'himne nacional no té lletra. I no ens posem d'acord.

Flag of Spain.svg
Sóc d'un país on dir soc espanyol o portar la bandera, no s'atreveix ningú.

Sóc d'un país que ha perdut l'orgull de nació acollidora.

Sóc d'un país on els intel·lectuals han callat.

Sóc d'un país on la cultura actual, amb lletres majúscules, no s'atén.

Sóc d'un país que no sé quin país és.

O em sembla a mi.