Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Jo vinc d´un silenci.

                          EL DIUMENGE 9 D´OCTUBRE, FESTA DE LA 
                          COMUNITAT VALENCIANA  
                                                                                      
ON ANEM?

  Dedique este vídeo a tots els valencians de la classe subalterna. Els que patixen i els que estran xafats, enganyats i tristos.

 

Jo vinc d'un silenci.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
(1975)

Hui, despres de 36 anys, podem dir que seguix vigent el missatge que Raimon va transmetre en eixa cançó. Salvant les distàncies, l'any 1975, va ser l'ultim del franquisme, Franco va morir al novembre d'eixe any, i l'ecervescencia política vènia de diversos anys arrere, amb detencions, segrestos de revista i periòdics i clandestinitat en tot el referent a la política.


La necessitat era expressar-se i poder transmetre. Hui, gràcies a uns quants, tenim la necessitat transmetre i exigir. Hui pervertida, en part i per alguns, l'antiga idea de servici publique dels representants polítics, estem a les portes d'un possible canvi. Això diuen alguns. Sóc escèptic en això.


En la nostra Comunitat, els nostres representants, diuen que som una de les primeres. I quan detallem, som de les primeres en els pitjors rànquing. La gran majoria ho creu, però la babancarrota i el  balafiament no es poden amagar. I per on retallem?. Per la part dèbil. Educació, Sanitat, Servicis Socials.

Aquells que ho patixen ho saben. Aquells que volen veure, ho veuen. Per això, alguns, els il·luminats actuals demanen democràcia real.

El diumenge 9 d'octubre, els nostres representants polítics es reuniran i celebraren, amb grans enhorabones, felicitacions, projectes i bones intencions, la festa de la Comunitat, en salons alfonbratsa i canapés fullats.

Mentrestant, el poble, de forma diferent, distanciat, passara un diumenge, el 9 d'octubre no diu res. És un dia mes que resistir a esta crisi que cada dia que passa, comprovem, que és deguda a l'avidesa i el saqueig de què és capaç el ser humà, i justificar-ho.

No se que fareu, però jo, el diumenge dia 9 d'octubre, cantaré amb Raimon, i vaig fer el propòsit de trencar el silenci.

Y amb Paco Muñoz, amb este video 

dilluns, 3 d’octubre de 2011

La factura farmacèutica.

     La meua factura farmacèutica.

Vaig rebre una carta de la:

“Generalitat Valenciana ( el president)
Conselleria de Sanitat   ( el conseller)
Agència Valenciana de Salut (el director de l'Agència)
Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris.(el director general)
El meu nom i direcció, i diu: Nota informativa d'utilització de medicaments. Este document NO és una factura.(el redactor de la carta)
Consum de medicaments des de maig del 2010, fins a octubre del 2010
Gasto .-     2.084,00 euros - Envasos 59 (l'informàtic)
Consum mitjà d'un home de 50-54 anys amb dret a la farmàcia és de 169 euros. (el que arreplega els escrits, omple els sobres de les cartes, i portar al correu)
Voste té un consum per damunt d'allò més habitual de 1.915 euros”. (el carter)
S'acompanya a la carta una relació de farmàcies on he comprat les medicines, els envasos i el preu de cada u. O siga, un deu en control del ciutadà. (3 farmacèutics)
(els vehicles oficials, els telèfons mòbils, els xòfers, la gasolina, etc)

M'he quedat de pedra. (1 afectat)
Resulta que les meues habituals 14 pastilles diàries, em convertix-en en un pastiller ultra. Resulta que els gastos de les meues medicines, són tan fora d'allò més habitual, que no sé exactament què és el que volen que faça.

En eixa situació ens trobem tots els malalts crònics. En molts casos, el meu per exemple, són tractaments cars, i a més, i de les nostres pròpies butxaques paguem tractaments com, fisioteràpia, logopèdia, psicòleg, etc.

La comunicació que vaig rebre, en principi seria per a mi correcta, si es produïren, o no, actituds i decisions dels representants públics, membres de les institucions polítiques i financeres, o de les institucions en el seu conjunt, que foren exemple escrupolós de l'estalvi i neteja en els comptes. De la claredat i la transparència. De donar a conéixer i no maquillar i amagar. La de no autoconcedir-se uns sous, d'autoperdonar-se impostos, d'autoconcedir-se pensions. Quan ho sabem pels noticiaris o els llegim, hem de confirmar que ho hem sentit bé.

No seria molt demanar, que aquells que s'oferixen voluntàriament com a servidors públics, equipararen les seues retribucions al sou mitjà dels seus representats. El sou mitjà a Espanya va ser de 22.511 euros en 2009.
I als que gestionen els diners dels pobres ciutadans (banquers), se'ls establiren mínims i màxims en les nòmines.
Gracies.  A qui?.
Si, riguen-se de la favada plantejada en el paràgraf anterior. Segurament riuran més els que patixen l'abús de la diferència brutal entre un ciutadà mig i ells.

Llig: “en l'hospital La Fe de València, el major de la comunitat, deixaran de repartir els estotjos de neteja a les parteres”, o “el Centre de Transfusions s'ha substituït el refresc que s'oferia després de l'extracció de sang per un suc de taronja que la Generalitat rep gratis dels excedents agrícoles” o esta altra, “que els ciutadans es facen càrrec de part de la factura sanitària”, o esta última “ Ruiz ha animat als catalans a subscriure un assegurança mèdica privat”.

Amb algunes d'estes mesures produirà un estalvi de rialla, (sí, en La Fe, s'estalviaren milionades amb la pasta de dents), tot menys aplicar  verdaderes mesures on està el verdader gasto. Les dos últimes són un avís a navegants, el co-pagament.

I una vegada ben informat sobre la meua carregosa factura sobre les esquenes de tots els valencians, com a ciutadà contribuent que sóc, trobe a faltar que se m'informe amb el mateix detall, i semestralment, on gasten els diners les diferents institucions.  No cal paper i correu, Internet és un bon tauler d'anuncis. Però sobretot, que li les donen als meus representants en els Corts, quan estos les demanen.

Quants milions val un edifci desocupat
360 dies al any
Es diu que, el conjunt de cine Imax, el museu de les ciències, l'òpera, el pont sobre el vell llit del riu Túria, l'oceanogràfic i el gran edifici multiusos (l'Àgora), que té pendent d'acabar els acabaments de l'edifici, ha costat quatre vegades el que es va pressupostar. Els sobrecostos ascendixen a 625 milions d'euros. Total el conjunt complet, a falta d'alguns acabaments, ha costat 1.282 milions d'euros. Els costos del manteniment del conjunt i els seus esdeveniments no he tingut accés a ells. Terra Mítica es va pressupostar en 270 milions i va aconseguir els 377 (amb la CAM i Bancaixa soltant duros-euros). La Ciutat de la Llum, 300 milions d'euros. L'Aeroport de Castelló, un espai buit, sense activitat, ha costat més de 155 milions d'euros. El circuit de fórmula 1, on la Generalitat ha gastat prop de 211 milions, ha assumit el cànon que havia de pagar l'empresa Valmor i l'operació immobiliària que permetria recuperar part de la inversió no ha arribat a port amb la crisi de la rajola. 

I em vaig a deixar els temes del Papa, els piscolabis de les primeres i últimes pedres amb l'acompanyament de palmeros, els vehicles oficials d'alta gamma, els xòfers, els despatxos de disseny, i els iots en alta mar amb massatge relaxant inclòs, i …

Uy!. Vaig a prendre les pastilles de les 00.10 hores. Gràcies a tots per pagar-me-les.