Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Jo vinc d´un silenci.

                          EL DIUMENGE 9 D´OCTUBRE, FESTA DE LA 
                          COMUNITAT VALENCIANA  
                                                                                      
ON ANEM?

  Dedique este vídeo a tots els valencians de la classe subalterna. Els que patixen i els que estran xafats, enganyats i tristos.

 

Jo vinc d'un silenci.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
(1975)

Hui, despres de 36 anys, podem dir que seguix vigent el missatge que Raimon va transmetre en eixa cançó. Salvant les distàncies, l'any 1975, va ser l'ultim del franquisme, Franco va morir al novembre d'eixe any, i l'ecervescencia política vènia de diversos anys arrere, amb detencions, segrestos de revista i periòdics i clandestinitat en tot el referent a la política.


La necessitat era expressar-se i poder transmetre. Hui, gràcies a uns quants, tenim la necessitat transmetre i exigir. Hui pervertida, en part i per alguns, l'antiga idea de servici publique dels representants polítics, estem a les portes d'un possible canvi. Això diuen alguns. Sóc escèptic en això.


En la nostra Comunitat, els nostres representants, diuen que som una de les primeres. I quan detallem, som de les primeres en els pitjors rànquing. La gran majoria ho creu, però la babancarrota i el  balafiament no es poden amagar. I per on retallem?. Per la part dèbil. Educació, Sanitat, Servicis Socials.

Aquells que ho patixen ho saben. Aquells que volen veure, ho veuen. Per això, alguns, els il·luminats actuals demanen democràcia real.

El diumenge 9 d'octubre, els nostres representants polítics es reuniran i celebraren, amb grans enhorabones, felicitacions, projectes i bones intencions, la festa de la Comunitat, en salons alfonbratsa i canapés fullats.

Mentrestant, el poble, de forma diferent, distanciat, passara un diumenge, el 9 d'octubre no diu res. És un dia mes que resistir a esta crisi que cada dia que passa, comprovem, que és deguda a l'avidesa i el saqueig de què és capaç el ser humà, i justificar-ho.

No se que fareu, però jo, el diumenge dia 9 d'octubre, cantaré amb Raimon, i vaig fer el propòsit de trencar el silenci.

Y amb Paco Muñoz, amb este video 

Publica un comentari a l'entrada