«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

divendres, 24 d’octubre del 2014

On jo vix (VIII). Estadístiques de la pobresa.

“Papas, ricuras, chicharrón, patacón, a la orden...”

Lluna ja està donant salts i raspant la porta. Són dos quarts de sis. Aquest cadell és un turment. He rebut ja diversos avisos, si no se civilitza una mica la facturaren. I jo dic que és una xiqueta curiosa i necessita córrer, fer maldats i castigar-la per açò. Per fi aprendrà.

Puge acompanyat de la negra Lluna a la terrassa, i netege el racó on fa les seues coses. Mire al carrer, comença el moviment. Mire cap a la Línia, està eixint el sol. El dia va començar.

Corretja, dues bosses de plàstic i al carrer. Tan contenta tira, que s'ofega, s'ennuega.

La caminada durara una hora i mitja. Necessite, és necessari que camine, és obligatori caminar i de pas canse a Lluna.


Durant el recorregut, faig repàs el llegit la nit anterior en la premsa espanyola, els acudits, “chascarrillos”, pilotes fora, batibull, irresponsabilitat, saqueig bancari, burla del ciutadà perplex i hemicicles plens de apoltronats lladres (de diners, de vots o incumpliment de paraula),  és el model xulo i cregut, creat pel PP d'Aznar, i que don Rigodón Rajoy manté.

Notícies, sobre algo tan seriós, com ser responsable de la salut pública, i de la propagació d'una epidèmia mortal (i ningú dimiteix, perquè la culpa és dels altres).

Notícies amb un grau més de ximpleria cada dia, sobre banderes, identitats, pobles opressors, drets històric, segles d'història, herois èpics, pureses de sang, etc., 
 

Lluna tira fort, i jo competisc amb ella, tirant en sentit contrari. De sobte en un dels racons que hi ha en l'edifici de l'església veig un cartó engruixat. No és la primera vegada. Observe de reüll, no és convenient mirar descaradament, i veig que sobreixen unes sabates negres, rasos i foradats.

Al seu costat hi ha un sac brut, com tot el que veig, ple d'andròmines inútils. Ho reconec. Abans, quan em tret el cap en la
terrassa, ho havia vist removent en les borses de brossa.

És molt fàcil, en el passeig matuti, trobar-se éssers bruts, amb ulls de mirada perduda, amb cares sense edat i boques ganyotes. Aquests éssers malgarbats i oscos, aprofiten l'hora en la qual els veïns trauen les borses al carrer, i abans que els peons de recollida al pas del camió vagen carregant-les, fan la seua selecció de tresors.

En el carrer es troben a aquestes hores un nombre apreciable de dones i homes, regirant en les borses de brossa, o demanant per a un “tintico” (cafè). La dada que la població sota el nivell de pobresa és del 37,2 %, i que el 62 % de les famílies tenen habitatge propi, em cabreja.

Que s'entén per nivell de pobresa?, que s'entén per habitatge?. En aquest país, on els seus polítics són calc dels nostres, que s'omplen la boca dels assoliments de la seua política, i que amb la sola mirada durant la caminada per aquesta ciutat de 40.000 habitants, un s'ofèn perquè veu retratada la falsedat de les seues paraules.

A aqueixes hores del matí, els escombrariaires estan ja en el carrer, encara que ploga. Porten en la boca una careta de tela, uniforme blau elèctric, el carro amb el poal, la granera i un con de senyalització, amb rodetes, lligat a la seua cama, que arrosseguen com a un gosset de passeig.

No és habitual, Lluna fa les seues coses abans d'eixir, però avui he hagut de fer ús de la bossa de plàstic per a arreplegar la seua coseta. Si trobe un escombrariaire dipositare el meu tresor en el seu poal. Les papereres i contenidors brillen per la seua absència. Aquests elements tan comuns en els nostres pobles i ciutats, són ací, elements efímers. Els de el carrer, els oscos i malgarbats, els sostrauen i els venen per al reciclatge. I els de el reciclatge compren sense sentit ni raó, elements nous d'equipament públic, o elements que clarament han sigut furtats descaradament.

La meua acció d'arreplegar la deposició de Lluna, és una raresa. El costum ací, siga un ciutadà il·lustrat o analfabet, és, obrir la porta de casa, soltar la/s mascota/s (gossos), perquè es facen un volt, facen les seues necessitats en les voreres, esperar que tornen, graten la porta i supose que els amos se sentiran satisfets d'haver fet la seua primera bona acció del dia.

La tornada, és ja més pausada. Lluna ja ha cremat les seues forces a l'anada, tirant fort.

Vaig trobant-me a xics i xiques uniformats …

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Himnes de Benissa IV - Moros i Cristans - Himne a Sant Pere.

Faltava el quart himne, aquest, el de la festa de Moros i Cristians.


A partir de la idea de l'expresident de la Asociació de Moros i Cristians, José David Pellicer, el 19 de juny de 2010, es va estrenar l'Himne a Sant Pere, himne amb el qual finalitza la missa solemne en honor a Sant Pere Apòstol de la vila de Benissa, en les festes de Moros i Cristians.

La peça musical és obra de Pepe Ciudad i la lletra d'Ángel Crespo, tots dos de Benissa i que van fer aquest regal al seu poble i a la festa de Moros i Cristians.


Ací va el cuart lliurament


HIMNE A SANT PERE

Sant Pere, Sant Pere Apòstol
de Benissa és protector
i quan celebrem la festa
cantem tots amb emocció.

Visca Sant Pere Apòstol gloriós
cantem aquest himne amb devoció.

Sant Pere, Sant Pere Apòstol,
home valent, home fort
Jesús el tría donant-li
un important primer lloc.

Un dia el negà tres vegades
a Jesús, tot ple de por
i desprès ja penedit
esclatà en un gran plor.

Visca Sant Pere Apóstol gloriós
cantem aquest himne amb devoció.

Sant Pere fugint de Roma
escoltà una veu interior
que deia “Quo Vadis Petrus”
i tornant-se´n de repèl
entregà la vida al Senyor.

Visca Sant Pere Apòstol gloriós
cantem aquest himne amb devoció.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Enderrocament


No, no m'he tornat boig.

La portada del meu Facebook amb una fotografia de les “Planes” de Xabia en flames. On ix habitualment la meua fotografia, està la d'una mula. Un video per a celebrar el 9 d'octubre, caòtic, trist i per a mi, el retrato d´avui de la Comunitat Valenciana, un poble fictici, còmode i en procés d'enderrocament, es com veig aquet poble valencia.

Falta saber si els ferrovellers, i altres professionals del destrío de l'enderrocament, voltors o “gallinazos”, vindran i ens repartiran per onsevulla, com si de cendres d'un mort es tractara.


Un poble amb uns dirigents de qualificació innombrable i uns ciutadans que tenen el que han votat.

Uns apoltronats en els llocs de poder, repartint-se tota classe de satisfaccions. Uns altres, el poble valencià, anestesiat, còmode, crèdul, masoquista i “menisfot”.

Trist i pessimista 9 d'octubre de 2014.



                                                     

Video per al 9 d´octubre de 1014

dijous, 2 d’octubre del 2014

Himnes de Benissa III . Himne de desagravi a la Purissima Xiqueta.


En aquest cas, el so le tret d'una grabacio de 2011. Per açò, el cor de veus és el propi poble de Benissa.

Es el mateix poble que amb la seua aportacio i les seues mans, construïsc el temple que alberga a la patrona de Benissa.

Com a curiositat, com els himnes a la Purissima Xiqueta són dues, i a l'hora d'entonar-los el dia de la patrona, hi ha qui prefereix un a un altre,  els presents van forçant a voltes a l'organista a canviar o entonar el que un grup de benisseros han començat ja.


Els benisseros, en el seu extasis, substitueixen en el tercer vers de la segona estrofa "entonem-li un himne de glòria" per "passegem nostra hermosa bandera" que es repeteix en el tercer vers de la cinquena estrofa. 

Ací va el tercer lliurament:



HIMNE DE DESAGRAVI A LA PURISSIMA XIQUETA


Plens de goigs i brollant l´entusiasme
Des del fons de tots nostres cors
a la nostra Patrona, la Verge,
de virtuts li portem riques flors.

I en protesta de tots els agravis
que li han fet a la mare de Déu
entonem-li un himne de glòria          passegem nostra hermosa bandera
i aplegue fins el cel nostra veu.

Nostra Mare la verge Xiqueta
més bonica i vistosa que el sol,
per alguns que no tenen creences
fou un dia vestida de dol.

Però el crit religiós de Benissa
que no pot d´eixa fe renunciar
va espantar del diable les ombres
I l´arora tornà a clarejar.

I en protésta de tots els agravis
que li han fet a la Mare de Déu,
passegem nostra hermosa bandera   passegem nostra hermosa bandera
i aplegue fins el cel nostra veu.