«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dimecres, 20 de març del 2019

50 ANYS DE AIGUA POTABLE A BENISSA


Els benisseeros que tenen ara més de 55 anys, recordaran que per davant de la seua casa, i en tots els carrers de Benissa es van obrir rases on es col·locaven tubs units per una abraçadera negra i que d'aquesta canonada es derivava un tub metàl·lic, encastat a la paret, i una porteta que tenia el senzill títol de AGUA POTABLE - BENISA. En poc temps van veure que en cada casa, tenia aigua a l'aixeta del pati i que poc després uns paletes construïen una cambra, on es van penjar una peces de porcellana a les que els van posar el nom de warter i lavabo.

En poc temps en totes les cases es construïa aquest lloc, i alguns fins i tot tenien un aparell que escalfava l'aigua. la ubicació de l'aparell elèctric es situava just en un racó, era la  dutxa. Era una situació perillosa, l'aigua i la llum en un espai tan proper. La capacitat d'aigua escalfada era limitada i en la cua per a la dutxa hi havia una guerra, els que es volien dutxar, els que no els arribava l'aigua calenta i els que volien sortir corrent pel pànic a la neteja i la higiene.

També recordaran les converses dels seus pares. Les critiques i el desacord amb la forma de calcular el pagament. Això, si el seu pare era a casa, i no estava a Suïssa, Alemanya o algun altre país d'Europa, de peó d'obra, d'escombriaire o un altre ofici respectable, però de baixa consideració.


Però aquelles rases van portar amb si un canvi. La neteja personal.

No. Van portar un altre. Van fer tornar als nostres avis i pares dels països del nord, on van anar a treballar sense necessitat de creuar cap mar, ni van necessitar pasteres. Vivien en països estranys i guisaven menjars que als nadius els eren molestes.

D'això no se'n recorda gairebé ningú.


Quan escolte comentaris xenòfobs miro al subjecte i pense que l'aigua no va portar tot. Sembla que es va rentar aquesta part dels records i han anat a parar on s'emmagatzemen els records no desitjats.

dimecres, 13 de març del 2019

22 DE MAR'C DIA MUNDIAL DE L`AIGUA

´
Uns 2,1 milions de persones viuen sense aigua potable a casa seva.
Una de cada quatre escoles primàries a tot el món no té proveïment d'aigua potable, i els alumnes consumeixen aigua de fonts no protegides o passen set.
Més de 700 nens menors de cinc anys moren cada dia de diarrea, a causa de l'aigua insalubre o el sanejament deficient.
El 80 per cent de les persones del món que han de fer servir fonts d'aigua no segures o no protegides viu a les zones rurals.
En vuit de cada deu llars dels que no tenen aigua, les dones i nenes són les encarregades de recollir l'aigua.
Més de 800 dones moren cada dia a causa de complicacions en l'embaràs o en el part. 68,5 milions de persones que s'han vist obligades a fugir de les seves llars tenen problemes per accedir a l'abastament d'aigua potable.
Aproximadament 159 milions de persones recullen l'aigua potable de fonts d'aigua superficial, com els estanys i rierols.
Uns 4000 milions d'persones -gairebé dos terços de la població mundial pateixen escassetat greu d'aigua durant almenys un mes a l'any.
700 milions de persones al món podrien veures forçades a desplaçar-se a causa de l'escassetat d'aigua d'aquí a 2030.
 Els més rics solen rebre serveis d'aigua, sanejament i higiene de qualitat a un cost baix o molt baix, mentre que els més pobres paguen un preu molt més alt per un servei d'igual o menor qualitat.