Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

divendres, 26 d’abril de 2013

El Municipal


Pepe i Maria
Recorde que fa temps, quan encara era un xiquet, un home llargarut i afable, vestit de “municipal”, anava obrint pas a qualsevol desfilada, fora de la banda de música, de l'enterrament d'un paisà, dels festers i la corporació o de Pere Bigot i els seus muntatges fantàstics.

Vivia Pepe Ferri “el municipal” en el que avui és la Casa Consistorial i que aleshores es deia el Sant Hospital, perquè en el seu temps va cumplir eixa funció.

Pepe Ferri, proper, obsequios, dispost i pla, és el meu primer record d'un Policia Local. El segon és el tio Pepe “Pinos”, seriós a primera vista, però ocurrent, amé, assenyat i servicial.

Tots dos no van anar a l´escola de policia, i a la de la infantesa escassament, però açò no va ser obstacle per a exercir la seua funció, ni per als que durant els anys 70 es van anar incorporant a la plantilla de la Policia Municipal de Benissa.

Els membres actuals de la Policia Local, obtenen una formació que els prepara com mai per a la seua funció. No obstant açò, als meus vells coneguts “municipals”, la falta d'eixa formació no els restá, per res, l´eficàcia i zel en el seu treball.

Ve al cas aquest record per la inquietud i opinions que observe i escolte, sobre l'actuació de la Policia Local en l'actualitat.

Entenc que a la Policia Local, el benissero hauria de reconèixer-la com un grup de persones disposades a prestar ajuda, a crear un clima de confiança i proximitat, a considerar-los protectors i suport segur en el seu esdevenir diari.

I no és així. L'opinió general, no és favorable. El ciutadà observa a persones uniformades que en compte de crear confiança, mantenen una distància freda i en ocasions autoritària. No els reconeix com a prestadors d'ajuda, no se'ls veu passejant pels carrers, i quan es veuen és muntats en els vistosos i sempre renovats vehicles policials.

No, no és cert. Hi ha una excepció. Se'ls veu en la funció de controlar el pas dels alumnes als diferents col·legis. Però no per açò, se'ls considera més propers.

Ningú posa en dubte que les funcions de la Policia Local, entre altres, és vetlar i fer complir les normes que per a la convivència humana s'han dictat. No hi ha dubte que aquells que compleixen aquesta funció, i més en els temps actuals, han de mantenir una actitud ferma i seriosa. No obstant açò, no estan renyides amb una actitud propera i assertiva. 

L'assertivitat traduïda en: evitar una contestació seca i malcarada a una pregunta d'un ciutadà educat i un poc espantat. Els aparatosos desplegaments, “made in” Guàrdia Civil. La imposició de multes, en ocasions, per infraccions fàcilment perdonables, i substituïbles per una educada i alliçonadora amonestació, evitant amargar la vida a un aturat o persona amb pocs recursos. La comunicació, l'actitud i pose personal menys chulesca o de film Hollywoodense de sèrie B.

No és la meua intenció devaluar el treball del col·lectiu, abans bé, persegueix el meu escrit  el donar a conèixer una opinió generalitzada.

El corporativisme que s'observa, permès i fomentat en ocasions pels polítics, ha provocat que algun membre es vera forçat al trasllat per la pressió dels seus propis companys. Que les seues reivindicacions laborals, justes o no, defensades en principi dins del conjunt d'empleats públics, es negocie per separat i amb resultats positius sol per al col·lectiu policial. Que l'actitud cap a algun ciutadà (la policia coneix moltes dades i intimitats) poguera fregar l'assetjament o xantatge. Que la dedicació d'alguns membres a les funcions sindicals, és, les més de les vegades, aprofitada per a finalitats diferents a l'acció sindical.

Passat el temps i reflexionant, el resum o conclusió podria enunciar-se així:
El Policia Local hauria de ser un personatge volgut i accessible. De paraula educada, i ferma quan l'ocasió ho requerisca, però no xulesca. Visible en el carrer, proper. A peu de carrer. Just, equànime i comprensiu. Dirigir el seu malestar laboral cap als seus caps naturals, i mai carregar-ho sobre el ciutadà en forma de zel laboral, com a pressió cap al polític, doncs al final queda l'opinió generalitzada que tracte d'exposar.

I unes preguntes: Qui és el defensor del ciutadà enfront d'una actuació policial?. Qui dilucida un conflicte?. Qui?.

dilluns, 22 d’abril de 2013

PLANTAR CARA



"Col·laboració en el llibre de les Festes de la Purissima Xiqueta 2013"

No sé si parlar o, més bé escriure, sobre una malaltia en un llibre de festes...si està bé o està malament.  Supose que opinions n'hi haurà per a tots els gustos. 

És cert que la societat actual, ha anat arraconant tot allò que puga danyar la nostra visió alegre de la vida. Per això, no tenim referències i coneixements d'algunes de les  malalties que són populars en l'actualitat i que una part de la població pateix o patirà en les pròximes dècades. L'ocultació o negació a què públicament es conega la malaltia crònica i invalidant d'un afectat, siga per ell o per la seua família, fa que en l'actualitat la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson, ambdós en auge, siguen al mateix temps, dues malalties ja establides entre la població, però al mateix temps dos grans desconegudes, tant pels seus efectes, la seua evolució i el seu tractament.

La Purissima Xiqueta
Abans de Nadal, després de visitar per un moment  a qui, el quart diumenge del mes d'abril, mentre ascendeix al seu cambril, alguns proclamen, a crits...Visca la Puríssima Xiqueta!,  em trobe a la porta amb una persona molt coneguda. Entaulem una conversa, gens profunda. Una conversa que jo anomene de sords, ja que, en aparença, els dos parlen del mateix tema, pareix que coincideixen i que de tindre un document, firmarien per tan extraordinari fet. Un observador atent, que seguira aquesta conversa comprovaria que, cada un d'ells parlava de les seues coses i ni una mica d'atenció havia posat en el que el seu interlocutor havia expressat.

Al comiat, una encaixada de mans i un comentari en relació al meu estat: “Et veig molt bé, mantens, fins i tot, una conversació molt coherent”. Com no era el moment  ni el lloc i el temps obligava, em limite a contestar jocosament que: “No puc dir el mateix jo dels teus discursos”.

La confusió de símptomes, efectes i tractament entre les dues malalties té molt a veure amb l'actitud  d'ocultació o secretisme,  com  si d'un estigma es tractara. 

A manera de recordatori, a continuació vaig a detallar les característiques de cada una d'elles:

Alzheimer.- És una malaltia neurodegenerativa       
Parkinson.-  És una malaltia neurodegenerativa  

Alzheimer.- És un deteriorament del coneixement i trastorns de la conducta.
Parkinson.- És un trastorn del moviment, també  es produeixen alteracions en la funció del coneixement, en l'expressió de les emocions i en els moviments de braços, cames, tancament d'ulls. Generalment aquells que no realitzem voluntàriament.

Alzheimer.- Ocupa el primer lloc dels trastorns neurodegeneratius per la seua freqüència.
Parkinson.- Aquesta malaltia representa el segon trastorn neurodegeneratiu per la seua freqüència.

Alzheimer.- Es caracteritza en la seua forma típica per una pèrdua immediata de la memòria i d'altres capacitats mentals.
Parkinson.-  Pèrdua de reflexos posturals, caigudes. La tremolor en repòs està present en ~85 % dels casos d'EP. L'absència d'expressió facial, disminució del parpelleig  i del moviment dels braços en caminar. Bloqueig i parada total del cos davant d'un obstacle.
 
Alzheimer.- La malaltia sol tindre una duració mitjana aproximada, després del diagnòstic, de 10 anys.
Parkinson.- La malaltia no és mortal per si mateixa, els trastorn derivats d'ella poden afectar i potenciar un deteriorament general.

Alzheimer.- És la forma més comuna de demència, és incurable i terminal.
Parkinson.- És una demència degenerativa incurable que condueix amb el temps a una incapacitat progressiva, total i permanent.

Alzheimer.- Afecta, generalment a persones majors de 65 anys d'edat.
Parkinson.- Apareix generalment als 60 anys, encara que cada vegada és més freqüent als 50 anys.

Alzheimer.- El símptoma inicial és el desconeixement i pèrdua en l'habilitat d'adquirir noves memòries.
Parkinson.-  La detecció es caracteritza per la constatació de  rigidesa-tremolor-lentitud en els moviments autònoms i l'absència de símptomes atípics.

Alzheimer.- El diagnòstic es realitza amb avaluacions de conducta i cognitives
Parkinson.- El diagnòstic està basat en la clínica,  ja que no n'hi ha cap anàlisi o marcador biològic que certifique l'existència d'aquesta malaltia.

Alzheimer.- En el progrés de la malaltia, apareix confusió mental, irritabilitat i agressió, canvis de l'humor, trastorns del llenguatge, pèrdua de la memòria de llarg termini i una predisposició a aïllar-se a mesura que els sentits del pacient declinen. Pèrdua de les funcions biològiques que finalment comporten la mort. 
Parkinson.-

Manifestacions motores

·       Bradicinèsia.
·       Alteració de la motricitat fina.
·       Micrografia (Estat en què la lletra  manuscrita del pacient cada vegada es fa més xicoteta i il·legible).
·       Hipofonia
·       Sialorrea. (Producció excessiva de saliva)
·       Tremolor en repòs de 4 a 6 Hz.
·       Rigidesa muscular.
·       Signe o fenomen de la roda dentada.
·       Alteració de la postura.
·       Inestabilitat postural.
No tots els símptomes apareixen en tots els pacients i l'evolució i progressió de la malaltia és molt variable segons els casos.
Com es tracta d'un trastorn progressiu els símptomes empitjoren gradualment amb el temps. En general, els símptomes es veuen agreujats per l’estrès i les situacions emocionals que causen ansietat. La part psicològica és molt important. Els símptomes solen millorar amb el descans, el son i s'utilitzen tècnica de relaxació o qualsevol estratègia per a controlar l’estrès i l'ansietat.
Característiques no motores
  • Depressió i ansietat.
  • Alteracions cognitives.
  • Trastorns del son.
  • Alteracions sensorials i dolor.
  • Anòsmia. (Pèrdua o disminució del sentit de l'olfacte)
  • Trastorns de la funció autonòmica.
Entre les alteracions cognitives solen aparéixer dificultats en la concentració, la memòria, el pensament lent, la capacitat per a planificar tasques complexes o per a realitzar diverses tasques al mateix temps.
La contenció emocional de les persones que envolten el pacient és fonamental i un component clau en l'atenció del parkinsonià perquè li proporciona nombrosos beneficis.
Efectes secundaris
La depressió afecta aproximadament el 50% dels pacients amb malaltia de Parkinson i pot presentar-se en qualsevol moment d'evolució de la malaltia.

Alzheimer.- La mitjana general  de vida és de 7 anys, menys del 3% dels pacients viuen  més de 14 anys després del diagnòstic.
Parkinson.- Les taxes de mortalitat  són baixes per a qualsevol estrat d'edat.
 
Els meus quintos
Alzheimer.- No hi ha tractament que retarde o detinga el progrés de la malaltia.
Parkinson.- El tractament de la malaltia de Parkinson consisteix a millorar, o almenys mantindre o prolongar la funcionalitat del malalt durant el major temps possible. En l'actualitat, el tractament pot ser de tres tipus (encara que són viables combinacions): farmacològic, quirúrgic i rehabilitador.

Alzheimer.- El pacient cau en un estat d'impossibilitat d'autosuficiència per a cuidar de si mateix, per la qual cosa les cures per tercers són una mesura vital per a aqueixa deficiència i han de ser abordats amb molta cura durant el curs de la malaltia.
Parkinson.- Encara que la malaltia de Parkinson generalment evoluciona lentament, finalment afecten les rutines diàries més bàsiques, arribant a la dependència total i estos canvis poden ser difícils d'acceptar.  
 
El riu Segre per Camarasa (Lleida)
Alzheimer.- El paper del cuidador de la persona  amb Alzheimer és fonamental, encara quan les pressions i demanda física d'aqueixes cures poden arribar a ser una gran càrrega personal.
Parkinson.- Els grups de suport i associacions poden ajudar a suportar l'aspecte emocional de la malaltia.  Aquests grups també poden brindar informació valuosa, consells i experiència per a ajudar les persones amb Parkinson, les seues famílies i cuidadors a bregar amb una àmplia gamma de temes.

Alzheimer.- Un estudi va estimar que l'any 2006, aproximadament 26,6 milions  de persones es veurien afectades per Alzheimer i que la prevalència es  triplicaria per a l'any 2050.
Parkinson.- La incidència anual del Parkinson és de díhuit nous casos per cada cent mil habitants.

El riu Segre per Camarasa (Lleida)
Alzheimer.- El Dia Internacional de l'Alzheimer se celebra el 21 de setembre.
Parkinson.- El Dia Internacional del Parkinson se celebra l'11 d'abril.

Resumisc perquè:

En la malaltia d'Alzheimer, el pacient no reconeix els seus familiars i cuidadors, perd tota la memòria de la seua vida, no sap controlar ni les seues pròpies necessitats bàsiques. El patiment i la càrrega recauen totalment en els seus cuidadors i familiars.

En la malaltia de Parkinson, el pacient posseeix tot el coneixement, fins i tot el seu aspecte és saludable. Els seus moviments es ralentitzen, fins i tot queda bloquejat moltes vegades. El malalt de Parkinson és conscient que no és capaç de ser autònom, cosa que li  provoca un sentiment  d'estar presoner en una gàbia i depenent de la voluntat d'altres. Si els cuidadors i familiars no assumeixen l'existència d'aqueix estrès en el pacient, qualsevol acció d'aquest es converteix en conflicte.

Asociación Parkinson Gandia Safor
Un grup d'afectats de Parkinson i els seus familiars, estem treballant per a establir en la comarca de la Marina Alta, un mínim sistema de suport i ajuda, per al qual  és necessària la col·laboració dels principals interessats, malalts i familiars, i dels ciutadans en general, desmitificant la malaltia i la seua ocultació, i plantar-li cara amb accions de rehabilitació, psicologia, logopèdia, musicoterapia, etc.

Farem una bona obra difonent i aconsellant a aquells que pateixen aquesta malaltia, que s'informen.

Vicent Ibáñez i Mas
Malalt de Parkinson.


Telèfons de contacte i informació: Dénia: 96-6420397  -  Gandia: 96-2950954 

El meu   629119030

dijous, 18 d’abril de 2013

BERNAT CAPÓ I GARCIA, rep la medalla de plata.

del Consell Valencia de Cultura

                                          El video de l'acte.
Bernat Capó, medalla de plata del Consell Valencìa de Cultura
Bernat amb Juan Bautista i Huguet
Pere Cabrera
Felicitat
Dedicat als pares


dijous, 11 d’abril de 2013

Jo, entre el desconeixement i la incomprensió.

11 D'ABRIL DE 2013

DIA MUNDIAL DEL PÁRKINSON

ASSOCIACIÓ PARKINSON VALÈNCIA

Benvolguts amics i seguidors:

La meua pròpia experiència personal m'ha convençut del desconeixement i la incomprensió general sobre la malaltia de Parkinson.

Pica açi per a mes informació
Quan aqueix desconeixement i incomprensió es produeix en la pròpia família, o en aquells en els quals el malalt confia, llavors, l'ansietat i la intranquil·litat minven la qualitat de vida i la malaltia progressa, doncs és el seu millor mitg de cultiu.
Amb la finalitat de seguir en l'obstinació de sensibilitzar al ciutadà en general, les Associacions, l'Associació Parkinson València, celebra el Dia Mundial del Párkinson. La meua entrada d'aquesta setmana s'encamina a promocionar els actes organitzats.

No solament són uns actes per als malalts i els seus famiares, no.

La malaltia de Parkinson esta present en la societat, és una malaltia emergent,cada dia hi ha un diagnosticat, i lamentablement, l'edat no és un obstacul perquè o siga una persona, jove i aparentment sana.

Ja se que als meus lectors no els sera facil participar, per açò, al peu d'aquesta entrada, qui tinga la curiositat, pot llegir alguns articuls o visionar alguns videos alliçonadors.

Ja se que no és una entrada amena i agradable, però la vida mateixa té, dies o epoques bones i menys bones.

Entendre una mica aquesta malaltia ens ajudara, i als malalts els mirarem d'una altra manera.

Una mica de curiositat ens fara mes savis.

Gràcies.


PROGRAMA D'ACTES





EL 25 D'ABRIL, EN EL PALAU DE LA MUSICA, SALA ITURBE

Projeccio del documental "10 MUNTANYES - 10 ANYS"



Enlaces de interes: 

  



 

AVUI TOTS PEL PARKINSON


Video de l´Asociacio Parkinson Valencia

11 D'ABRIL DE 2013

DIA MUNDIAL DEL PÁRKINSON

Avui dia 11 d´abril a les 12,15 entrevista en Radio Litoral SER  FM 102.5  a 
VICENT IBAÑEZ

AVUI DIA MUNDIAL DEL PARKINSON, APROFITA I INFORMAT SOBRE AQUESTA INFERMETAT:SINTOMES, TRACTAMENT, EVOLUCIO, CONSECUENCIES PERSONALS; LABORALS I FAMILIARS.