«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dimecres, 20 d’abril del 2016

Vixca la Puríssima Xiqueta !!!.

Felipe Ribes "Caixa", Miguel i Gabriel Mas "Xest",, Antonio Ibañez "Marro" i Juanito "El Dependent".
Al Brasil.

Este serà el “crit” que durant aquest cap de setmana s'escoltara repetides vegades:

- A l'interior de l'edifici on els benisseros van entronitzar a la seua patrona.
- En determinats moments, en els carrers de Benissa.

Les festeres/ers molt periposats, somrients, orgullosos, i presumits, desfilaran pels carrers acompanyats per la música d'alguna agrupació musical, o de l'agrupació de Benissa.

La gent, atenta, intentara descobrir, sota els vestits festius i els maquillatges lluents, a un fester familiar o amic. O simplement admirar els treballs de les modistes i esteticienes.

Els polítics, encara que està per veure, escenificaran l'estat actual l´interès pels seus paisans. La desunió, la de cadascun pel seu costat, la de l'interès partidista, i en algun cas, l'interès propi.

Gabriel, Pedro, Miguel i Fina Mas
Alguns benisseros domiciliats fora de Benissa, aprofitaran el dia i es reuniran amb els quals tot l'any viuen ací. Després de la “mascleta” del diumenge 24, es reuniran entorn d'una taula i donaran conter d'una paella o qualsevol altre menjar, que uns pocs cuinaran aqueix dia. Uns altres aniran de restaurant. És festa, i és festa per a tots.

Alguns li donaran una fullejada al “Llibre de Festes”. Cercaran reconèixer en les fotos als festers. Veuran el programa de festes. Admiraran l'enquadernació, la qualitat de les fotografies, els articles d'alguns paisans i trobaran a faltar els de uns altres.

Un preocupant sopor els envairà, per la beguda i l'abundant menjar, i els causara un lleuger neguit: “A veure si ara no vaig a poder anar a la processó”.

Per un dia, quasi tots, o millor dit tots, s'ompliran la boca de “Purissima Xiqueta”. Durant la resta de l'any, quasi ningú s'acordara o visitara un moment a la qual segons l'himne és la seua Mare, Reina i Patrona.

La processó, una vegada passat el preocupant empatx, els servirà alguns per a dissoldre-ho, uns altres per a comentar, xismorrejar, negociar i explicar algun acudit.

Els festers s'alternaran en l'arrossegament del carro que porta a la Senyora, i en algun moment la carregaran per a sortejar algun carrer complicat.

Les clavarieses (festeres), no sé si s'usa ja aqueix títol, lluiran el seu vestit negre i mantilla.

Teresa i Arthur
Tant ells, com elles, al final de les festes, es tiraran dels cabells. El desemborsament econòmic haurà sigut d'antologia. Vestits, menjars, fotografies, joies, etc.

El dia 24, jo estaré amb els meus, els de tota la meua vida, els meus pares i germans. Ens reunirem al voltant d'una taula, apostarem quants seran els canelons de la meua mare que assaborira cadascun. Però succeirà alguna cosa extraordinaria. La novetat serà que hi haurà en la taula dues persones que fa 40 anys visqueren amb nosaltres uns mesos.

Arthur i Teresa, estaran presents en la Puríssima 2016, recordant aquells temps i derrere les arrels i dels passos del perenne añorador de la seua Benissa. El seu pare, el meu tio, Gabriel Mas Santacreu.

Bones festes.

Jaime i Miquel Ibañez, Teresa Mas, Arthur Santacreu, Teresa Mas Merino, Vicent Ibañez Mas a Calp al 1965

diumenge, 17 d’abril del 2016

Les Claus (5ª i 6ª). Les Claus per entendre el meu Parkinson.

5ª - Fluctuacions.No sempre pots estar disposat per fer activitats. Recorda-!.

El 44% dels pacients de Parkinson ens veiem afectats per bloquejos i parades que es produeixen de manera imprevisible i molesta.


- Totes aquestes pastilles !.- ¿Segur que les necessitaràs ?.


Fins i tot amb el tractament, ningú pot predir la desaparició, l'atenuació o el moment en què es va a presentar. La presa de medicació, que a l'hora establerta, prenc de un glop, i que sens dubte atenuá, no garanteixen la frenada del meu cos. Mai sé com serà el dia.


Les fluctuacions són un fenomen molt estrany que s'amplifica per les emocions, l'alegria, l'ansietat. Estic en bona forma, i en qüestió de minuts, puc passar a tindre problemes importants, i enmig del desconeixement general.

Perquè s'entengui més fàcilment, és comparable a un interruptor a la ment.

En ON, sóc gairebé jo, en OFF, sóc com una estàtua rígida i gelada, o tremolo ... Això pot, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, caure sobre mi.

No puc preveure res per a una data determinada.


Per als meus parents, per als que amb mi conviuen, no és fàcil entendre que és innecessari dir-me que faci un esforç, i més si estic en OFF, si fa un moment, fa deu minuts, que estava en ON, vaig fer un moviment que no em va suposar cap dificultat, com ara no puc moure res, ni un dit?.


El bloqueig es produeix quan levodopa ja no és eficaç en el meu cervell. El neuròleg va augmentar el nombre de preses i la dosi en la meva última cita. Tinc menys períodes OFF.


I dedicar-me a conèixer-me millor


• Respecte el criteri del neuròleg, en les hores que va establir el moment de les preses meus medicament. Mai ho deixo per més tard perquè no sé com estaré.

• Preveig i em preparo el dia anterior la meva bossa amb les dosis necessàries, no hi ha "pla B", només el pla pautat. 
• He comprovat que puc recarregar la dopamina amb una bona migdiada.

A veure com em poden donar suport millor.


• Recorda, les fluctuacions són part de la malaltia i no depenen de la meua voluntat.

 • Quan dic "vaig a anar", entén i comprèn que en el meu llenguatge, dic, "Jo anire, potser" perquè pugueu planejar una alternativa.
 • Davant d'un OFF, una aturada, tingueu empatia, desdramatizant, desviar la meua atenció cap a alguna cosa diferent i esperar ... o podeu unir-vos i cantar el ritme amb mi per la meua posada en moviment.

A veure com puc cuidar millor, jo mateix.


 • Quan em passa, em pregunto el que sento en el període ON i en el període OFF també. Així ho podre explicar. 
• Les injeccions ploma s'utilitzen per fer una parada de períodes més curts.
• Escollir el moment òptim per a una sessió de reeducació.

------------------------------


Les fluctuacions son especialment al fet que el cos ja no pot reservar la dopamina i hi ha més demanda del medicament. Al principi, els períodes OFF són més llargs, però amb el temps l'eficàcia del medicament disminueix, i les fluctuacions poden ser més greus i impredictibles. La discinèsia són moviments involuntaris, què com els períodes ON i OFF estan relacionades amb les variacions en l'estimulació dopaminèrgica i es presenten amb major freqüència quan la medicació dóna el seu ple efecte.



Període ON. Hi ha les bateries carregades.


• Em moc i camíne normalment.

• Parle correctament. 
• Tinc una certa autonomia.
• Tinc la cara relaxada. 
• Em sent bé.




Període OFF.  Estan les bateries descarregades.

• Discapacitat motora: la lentitud i el bloqueig.
• Parle amb dificultat i de forma monòtona.
• Gestos de la vida quotidiana realitzats amb dificultat o son impossibles. 
• Rigidesa dels músculs facials. Cara de pòquer.
• Incapacitat per reaccionar. 
• Crisi d'ansietat, tristesa, abatiment, impotència.


----------------------------------

6ª Clau - Les aparences. 
Compte amb les aparences. M'explico.

El 41% dels afectats declaren que la visió dels altres cap a ells ha canviat des de l'aparició de la malaltia.

A la vista dels altres pot ser molt dolorós, Sí, és veritat, he canviat, i ara toca prendre interès en conèixer i entendre el perquè d'aquest canvi. Cal conèixer la malaltia de Parkinson.! Aprèn a conèixer-me '


Quan la meua mà deixa de tremolar, o no tendeix a perdre l'equilibri i no camíne amb dificultat, a passos curts. ... En els pensaments dels altres es produeix un dubte. La causa es el desconeixement i falta d'interès en saber sobre el Parkinson. Aquest desconeixement porta a pensar si ... Sera comèdia ?. Quan detectes que algú creu que és comèdia i exageres, i aquest és proper, llavors el món se't cau a sobre.


L'aparença no és un reflex del que sóc i com estic.


Com em canso molt ràpid, de vegades sóc allà, per sense estar. Ells em parlen però jo sóc un "abonat" absent. El fet que dorc malament ajuda. Tinc insomni a la nit i em quedo adormit pel dia. Fins i tot a casa, la meua família li costa molt comprendre que a les 3 de la matinada no tingui son, i em dorc a les 12 del matí.

A mesura que la meua cara es congela, tothom pregunta si tinc mal de cap o si estic trist. De fet, les meues emocions no es reflecteixen a la cara i jo no ho sento. La comunicació és menys fàcil. La meua veu s'apaga. És probable que les primeres paraules de les meves frases em surtin lentes i davant aquesta lentitud els meus interlocutors intenten acabar per mi ... Això és molt molest per a mi.


Els clixés no són la realitat: jo puc participar plenament en la vida familiar i la vida social.

I dedicar-me a conèixer-me millor.


 • Quan les reaccions dels altres  m´exasperen, explico amb calma i sense agressivitat el que és la malaltia de Parkinson. 
• Calmo la meva emoció i el meu estrès sortint a passejar, fent fotografia, fent vídeo, o em concentre a l'ordinador escrivint o tractant el fotografiat o filmat. 

A veure com em poden donar suport millor

• Cal evitar que m´estresse. Deixeu-me trobar la calma o ajudeu-me tranquil • lament .... assegura't que sí vull. 

• Accepta el meu ritme durant el dia i no dubtes a oferir-me que comparteixa amb tu les teues activitats.
 • Això us pot semblar estúpid i que sembla absurd: tinc dificultats per passar una porta, però puc ballar. Aquest és un dels símptomes de la meva malaltia. ¡Preguntam !.
• No digueu que ho faig a propòsit, sóc jo qui pateix la malaltia.
 • Si me'n vaig a descansar, no és per escapar, és que ho necessite.
 • Déjam arribar fins al final les meues frases, fins i tot si tens pressa. Sóc capaç de respondre.

 • Anímam a realitzar exercicis de logopèdia: jo, potser crec que la meva veu és prou potent, i no és així, els exercicis m'ajudaran, i puc més, treballar la meva escriptura. 

• Anímam a fer exercicis físics i logopèdia, a la llar. 
• Avísam que redrece la meva postura, però per favor, fes-ho amb tacte.
 • La meva cara no somriu, però jo somric al meu cap.

Els altres em miren, he canviat:

 41% sentim un canvi en el tracte i la visió dels altres després d'assabentar-se que tenim la malaltia de Parkinson.
El 83% de les persones experimenten fatiga anormal. 
El 74% dorm malament a la nit.
El 74% somnolència al dia.

Els percentatges tan elevats en persones que pateixen aquests símptomes demostren que la qualitat de vida en relació als altres esta alterada.

dimarts, 12 d’abril del 2016

DIA 11 D´ABRIL - DIA MUNDIAL DE PARKINSON

 ELS NUMEROS DEL PARKINSON



En 2005 érem 4 milions d'afectats

En 2030 serem 9 milions

12 patologies intervénen per a diagnosticar-ho

10 de cada 1000 persones té Parkinson

Un 5-10% són menors de 40 anys

180.000 espanyols pateixen Parkinson

1 de cada 1.000 desconeix que té Parkinson

73% de persones en edat laboral ha de reduir horaris

42% de persones ha de cessar en el treball per invalidesa

23% s'estima que comporta una degradació en la relació familiar

Símptomes més comuns que experimenten els afectats:

50% depressió

58% ansietat excessiva


53% Apatia

83% Fatiga anormal o excessiva

74 % alteració del somni nocturn

74% somnolència

58% dificultat en la parla

74% dolors

84% Lentitud


85% Rigidesa

50% Moviments incontrolats

54% retracció muscular

79% dificultat a escriure

64 % tremolor

56% perdudes equilibri

69% enrampades


divendres, 8 d’abril del 2016

Les Claus (3ª i 4ª). Les Claus per entendre el meu Parkinson.

3r Clau - El Moviment
Els moviments es veuen obstaculitzats per les barreres visibles i invisibles.Anímame.

 
 El 85% de les persones amb la malaltia de Parkinson presenten una sensació de rigidesa que ens bloqueja brutalment i el 64% pateix de tremolors.

Jo sento com va venint la rigidesa, sento que certes parts del meu cos es van anquilosant, fins a quedar completament rígides. Esta experiència és particularment dolorosa. En el meu cas la rigidesa de la paret abdominal podria compararse  al fet que m'hagués posat una cota de malla o un cinturó molt atapeït.


Una altra és la rigidesa facial,  la rigidesa en els 43 músculs de la cara. Podem imaginar un dia d'aire tallant de la serra donant-li a la nostra cara ?. Quina sensació tenim ?. Una cara rígida, congelada. Esta és la meua cara de pòquer, sense expressió o expressió rara, desencaixada, seriosa, incapaç d'esbossar un somriure per a una foto. O una cara que no expressa dolor, no transmet aquest dolor que jo sent.


En aquestes condicions, uns pregunten, què et passa?, i els altres em diuen "posa bona cara". Llavors amb una dissimulo escandalós em faig invisible i m'aïllo.

En poques ocasions he quedat bloquejat o frenat al carrer. M´afecta molt l'aglomeració de gent. 

Llavors, sí, sento que després de cada parada, per la nova arrencada, les meues cames no responen immediatament, els meus peus estan enganxats a terra. El meu cos es converteix en una presó.

Afortunadament, la majoria de les vegades camine normalment, segons les hores del dia, les èpoques de l'any, si he dormit bé. Hi ha amics que arrosseguen els peus i altres se'ls confon amb un borratxo. En algun moment he sentit aquest vaivé, o desequilibri típic d'un borratxo.


Fa temps vaig decidir que havia de comprendre millor els canvis en el meu cos, observar com l´encaren els meus amics i coneguts amb Parkinson. He de comprendre la dinàmica erràtica, no puc domesticar-lo, aquí no hi ha ensenyaments de passos de ball.


Em sento com un guerrer que planeja anticipadament la batalla. Jo adopto estratègies per guanyar una baralla. Per superar les dificultats que el meu propi cos em posa cada dia i sense previ avís.


I dedicar-me a conèixer-me millor


• Fer taules d'exercicis físics regularment, entrenament amb peses, ciclisme, caminar, donant-me temps.

• Quan estic lluitant per caminar normal, per què no donar-me suport amb un bastó ?. 
• Escric en majúscules, procurant no fer la redacció d'una tirada. Començo a practicar, també, per a prendre notes: el dictàfon.
• Millor sabates sense cordons, i samarretes en lloc de camises, a més em rejoveneixen. 

A veure com em poden donar suport millor.

• Recordar y prendrer a temps el tractament. Vigila que no se m'oblide.
• Els medicaments tenen efectes secundaris en els meus somni. Hi ha períodes que puc tenir pertorbació el son. Si això es manté i et desperte constantment, canvia de habitació fins que el meu somni recupera la seua regularidad. 

Persistir, amb el millor tractar-me

 • Em demane a mi i també al meu entorn, que presten atenció a les meus peculiaritats.
 • Prenc nota de cada nova senyal, seguint el consell del meu Neuròleg, i així poder donar compte del meu tractament regular i els meus símptomes.

A veure com puc cuidar-me millor, jo mateix.


  • Si em prenc amb humor els entrebancs que van sortint, contribuira a millorar les meues condicions.
 • Tot anira millor si he descansat, he dormit i he pres la meua medicació, tot a l'hora establerta.
 • En les meues lleus aturades, ajudeu-me a arrencar, posa un esquer davant. No m´arrastres, oferexime teu braç. 
• Ajudeu-me a vestir-me, o amb el menjar, si t'ho demane ... Només si no funciono: Assegura't primer que vull.
• No em pressiones, no dones presses, això produeix en mi, tensió = aturada. 
• Quan em prestes el teu suport, no llencis de mi. Recorda, tinc els peus enganxats a terra, em podria caure. 'Suavitat davant tot !. 


4ª Clau - Els tractaments.
Tinc un tractament específic .... que em prescriu el meu neuròleg.

Del 98% de les persones malaltes que prenen els medicaments antiparkinsonians, més del 50% declaren patir o haver patit efectes secundaris. I jo els pateixo o he patit. 

Afortunadament, hi ha medicaments per compensar el meu dèficit de dopamina. Altres per millorar el resultat final o per corregir diversos trastorns. Tots aquests fàrmacs són eficaços per millorar la imatge de la meva malaltia, que és molt complexa ... però no la curen. 

Els tractaments dopaminèrgics serveixen per compensar, de la forma més continuada possible, la dopamina que falta.

- En forma de comprimits solubles, els comprimits o càpsules per empassar (L-Dopa). 
- Altres en forma de comprimits o pegats transdèrmics (agonistes dopaminèrgics).
- En injeccions cutànies (apomorfina). 
- En perfusió continua (l'apomorfina subcutània i intra intestinal a la L-dopa).
  La cirurgia: l'Estimulació Cerebral Profunda, que està reservada aproximadament al 10% dels pacients. 

Aquestes diverses teràpies actuen sobre els trastorns motors: lentitud, rigidesa, tremolor, però no tenen efecte sobre la postura, la veu, sistema urinari i problemes digestius, les dificultats de concentració i la depressió ... 

Els principals efectes secundaris: Els tractaments dopaminèrgics tenen efectes no desitjats en funció de la seva categoria. Els més comuns són nàusees, somnolència, l'addicció, disfuncions sexuals, al·lucinacions. El neuròleg amb les meues explicacions trobará el millor equilibri entre el benefici i el risc: una dosi adequada del fàrmac fa que sigui possible limitar els efectes adversos.

I dedicar-me a conèixer-me millor.

• Parle amb el meu Neuròleg sense tabús i desinhibidament dels símptomes que em molesten o són anormals. 
• Prenc nota de tots els canvis des de l'última visita a l'Neuròleg, en concret davant un nou tractament o modificació de l'anterior. 
• Informe al neuròleg dels signes i comportaments inusuals que puguin aparèixer.
• Respecte la prescripció amb precisió.
• He de evitar els salts de dosi amb els dopaminèrgics, segueixo les ordres del Neuròleg.
• Realitze exercici físic en la mesura de les meues possibilitats.  

A veure com em poden donar suport millor.

• Recordam que porti les meves medicines, si veus que se m'oblida.
• Els medicaments tenen efectes secundaris en el meu somni i, durant un temps pot ser que pertorbi el teu somni. Si això et molesta, no dubtis a canviar d'habitació fins que el meu somni recuperi la seva normalitat.

A veure com puc cuidar millor, jo mateix.


 • Em demano a mi i als del meu entorn que presten més atenció als meus particularitats.
 • Aténc els consells del meu metge per tractar les meues particu- laritats.

-----------------------------------------


Tinc la sort de tenir un neuròleg expert que coneix els tractaments i sobretot em coneix a mi. Tinc programades visites regulars, on pactem si cal modular la medicació.


Em preocupa l'efectivitat 100% dels genèrics.


Respectar la medicació pautada i els horaris és una condició pe la seva eficàcia.

Caminar és l'exercici més fàcil i més efectiu, sense haver de participar cap professional. Tracte d'anar a caminar cada dia.


De moment no cal la intervenció d'un logopeda, per tal d'educar la meua parla. No obstant això realitzo exercicis bàsics de manteniment.


L'activitat física és un element clau del tractament de rehabilitació. I és aconsellable acudir a les associacions d'afectats, on es realitzen activitats i exercicis que s'adapten a les diferents etapes de les habilitats motores i la malaltia de cada persona. Els objectius són: recuperar la mobilitat de l'autonomia, la independència i, finalment, potser, retardar la velocitat de l'evolució de la malaltia.


Caminar és la més simple de les activitats i és molt important!

diumenge, 3 d’abril del 2016

Les Claus (1ª i 2ª). (Se que te poc d´interes, pero no per aixo, ho deixe). Les Claus per entendre el meu Parkinson.

Encara que cause poc interès en els meus lectors, no deuria de ser així, prossegueix amb les 2 primeres claus, de les 10 Claus per entendre el meu Parkinson.
 
Les Claus 

1ª Clau - Tots som diferents.
               Míram. 

És tan dispersa la simptomatologia que aproximadament 15 són els símptomes presents, combinats de mil maneres, per arribar al diagnòstic. Aquests 15 símptomes poden sentirse o veures de manera i amb trets diferents en cada cas. L'evolució varia en cada un de nosaltres, no són iguals els casos.

Els meus nombrosos viatges als pous de Benigembla, fos l'hora que fos, eren un plaer per a mi. Ja podia ser per una avaria greu, que per una visita rutinària. Conduir és la meva passió, ¿o és llegir ?. Tots dos dos, ja. Llegir i conduir.

Hi havia notat que en els meus viatges a Lleida, al pas per la zona de granges porcines, inflava pit i boca i nas de bat a bat, mentre els meus acompanyants taponaven tots els seus orificis per aturar l'entrada del nauseabund ambient.

 El meu sentit de l'olfacte era, és i serà inexistent. 

No vaig aclarir en el paràgraf anterior sobre els viatges a Benigembla. Em dormia. Jo que presumia de conduir amb el cotxe ple de belles i bells dorments, de no necessitar de ningú que em donés "xarreta". 

El meu dolor al maluc, just en el punt on sembla que tenim un cargol que fa que puguem balancejar les cames. Revisat, radiografiat, tractat amb infiltracions.  

Un dia de juny de 2005 vaig sentir que alguna cosa se m'havia trencat. 

Després, i un cop passat vaig recordar, que el dit petit tamborileaba el braç del sofà mentre mirava la sèrie del Dr House, al qual em comparaven per la similar coixesa, i possiblement la meva tradicional serietat, traduïda per alguns com de mal geni. 

Els meus nombrosos símptomes, però cap era sistemàticament el mateix d'altres malalts, ja que cada un té una sofriment diferent. Per exemple: jo no tremolo, però tinc rampes, escric difícilment però la meva veu és audible. Sóc lent en la presa de decisions i encara que comprenc els raonaments dels meus interlocutors, executo lentament. 

Amb el tractament escollit al principi, el meu cervell no reaccionava de la mateixa manera que en altres casos, pel que el meu neuròleg va anar ajustant les dosis per mitigar la relació de queixes deficiències, o canvis que jo li explicava, adaptant-les al meu cas per alleujar els meus símptomes.

 I dedicar-me a conèixer-me millor

• Estic atent a nous símptomes que van sorgint i als efectes de la medicació.
• El meu Neuròleg i jo som com dos socis, parlem sense embuts.
• m'atreveixo a afirmar que la medicació que és apropiada per a un altre pacient pot no ser l'efectiva per a mi.

A veure com em poden donar suport millor

• Escolta: Jo sé el que em molesta o em fa patir.

A veure com puc cuidar millor, jo mateix.
• No generalitzo.
• Els símptomes que observos no són ni una mínima part dels que tinc ..



 2a Clau - Lents. 
No vaig ràpid. Tingues Paciència.

Vicent Ibañez i Pilar Juan
El 88% de les persones amb malaltia de Parkinson es veu afectada per la lentitud de moviments, i això, des del començament de la malaltia.

Jo no prengui consciència de la meva lentitud ni un menor ús habitual del braç i mà esquerra.

Aquesta lentitud s'amaga derrere d'una sèrie de símptomes complexos que els nostres familiars dirien: Don sense presses. 

A més presses, més bloqueig i lentitud. No podré, és impossible !!!
  
Aquest és el símptoma bàsic de la meva malaltia: la pèrdua de dopamina en el cervell causa la pèrdua de moviments automàtics i per tant em alenteix. He de "pensar" cada gest, un per un, un per un .... El que es fa sense si més no pensar-hi, em veig obligat a fer-ho voluntàriament.

 És com una sentència judicial: "condemnat a perpetuïtat al moviment voluntari".

Aquest és un dels grans obstacles a la convivència, no per mi, sinó per al meu entorn. 

Per exemple, si tarde un minut per lligar-me una sabata ... 
O tarde un minut per ficar al trau un botó del puny de la camisa .... 
Això exaspera qualsevol ... .me exaspera a mi, fins i tot. 

A la taula, vull agafar el got i beure, per fer aquest simple gest, el temps d'execució és cada vegada més llarg i previngut.

 En una societat on tot ha d'anar o ser ràpid, el meu procés em porta contra corrent. No obstant això, crec que he arribat al punt de assumir-ho i aprofitar aquest ritme lent per agafar-me el temps, mirar el món i reflexionar.

 I dedicar-me a conèixer-me millor

 - Evitar les hores punta per, fer les meves compres, per exemple ... .. 
- No sobrecarregar-el dia: Necessito una reserva de temps per descansar. 

A veure com em poden donar suport millor 

- Respectar el meu ritme. Si em acceleres, només aconsegueixes frenar-me!.
- Jo només puc fer una cosa alhora ... parlar o caminar, menjar o mantenir la conversa.
- Déixam temps per respondre. Jo t'he entès perfectament.
- ¿Una cita, un programa d'activitats ?. Ajudeu-me a preveure els marges de temps. 

A veure com puc cuidar-me millor, jo mateix.

- Dedicar temps per a exercicis d'educació i adaptació, als meus temps, a mi ritme: com em vist, em despulle, em rento ... ..
- En els exercicis d'educació, saber, que qualsevol obstacle pot ser salvat, jo sóc molt capaç de fer qualsevol cosa: "Però Vicent, no et carreguis d'objectius, no creguis que ja ets un expert, és qüestió de dia a dia.

Continuara .......