Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 26 de març de 2012

MARINA SALUT

      -        Atchiiisssssssssssss!!!!.

-        Salut. (Jesús).
Pareix que sí. Que la senyoreta Marina Salut té una malaltia, últimament molt freqüent, i el diagnostic és baixa Solvència.

La dita malaltia, s'ha comunicat ara, però els tutors de la senyoreta Marina Salut van comunicar, en canvi,  que l'any 2011, la seua salut era tal, que havia guanyat  968.000 glòbuls. 
La secretària autonòmica, inclús diu que, la senyoreta Marina Salut, a males penes pot fer-se càrrec de les xiquetes de  l'Àrea 13, com per a haver de carregar amb la vella de Pedreguer  i  l'orgullosa de Dénia.
Un representant dels patidors de les tos de la senyoreta, comenta,  que en la reunió  del Consell Medic,  es van presentar les queixes dels què suposadament,  Marina Salut, és protectora.   Vaja, hi ha per a tots el gustos. Un poc incumplidora la tal senyoreta.

A la malaltia de la baja Solvència, altres l´anomenen Insolvència. Ara no se sap qual val. Tan prompte s'és solvent com no. Per a mi, en aquets moments són el mateix, ja que al final és un res de res esfumat. Mire per ací, mire per allà, i ja no esta.
No se sap com, tenint habitacions tancades, nomina de metges mileuristas, agendes tancades per a camuflar les llistes d'espera, i esprement al màxim tots els sucs, s'haja insoventat.
La solvència i la insolvència de la malaltia de Marina Salut, no hi ha dubte, ve, en part, heretada dels seus pares i padrins. El templat i aguerrit Bancaixa i la desflorada mil vegades CAM, van engendrar junt amb el padrí DKV (furgonetero), a la rebel, inconstant i llista tancada Marina Salut.
Es compta el cas, que els pidolaires de Benidoleig li volen disminuir-augmentar la maleïda Solvència. Demanen que dedique més glòbuls en eixa població. Als descarats els xuplen la sang en un poble i els donen els resultats en un altre i encara es queixen.
Per fi, la secretària autonòmica ha emés la recepta per a l'eradicació de la malaltia que afligix a la inefable Marina Salut:
-        Els duplicats de targetes SIP, s'hauran de pagar. Gran estalvi, sí!.
-        La bugaderia i la cuina, se li adjudicara al mateix, amic.
     -        Menú únic en els hospitals. Pa i aigua. Sempre va ser molt sa i es va abandonar el costum.
     -        La reordenació de recursos assistencials entre centres, o siga, menys de tot.
     -        Un major control en la derivació a centres privats. Només als dels amics, perquè els altres no solten comissió.
-        Els estrangers, que paguen. I clar, nosaltres també allí.
-        Els sous i privilegis dels alts càrrecs es reforçaran. No vaja a ser que afluixen la seua productivitat per falta d'eixe estimule.
Un compromís per part de la secretària autonòmica, donar la mayor=menor informació possible als representants veïnals de l'evolució de la malaltia, ja que això produïx desassossec en la població, i a vegades una epidèmia d'indignació.

Amics, barbes a remullar. Butxaques afluixar.

dimarts, 20 de març de 2012

LA MULTA DE TRAFIC


SEAT  1500

Sempre m'ha agradat la velocitat. Sempre m'ha agradat conduir. Quan en la meua família algú tenia un cotxe, tènia que tancar-ho bé perquè allà anava jo a assentar-me al volant, fre sacsejat, accelerador dóna-li que dóna-li, canvi de marxa. Volant a l'esquerra, volant a la dreta.  Vaja que magrejava bé els distints comandaments.


Renault 12

A la nit, al llit, agafat d'un volant imaginari, devorava quilòmetres d'asfalt, amb dos mans o amb una, i el colze en la finestreta. Somiava primer amb el Seat 1500, després amb el Renault 12, després amb el Renault 5. Per fi quan ja vaig tindre carnet, per sant Josep de 1976,  va entrar en ma casa el Renault 6, A-8018-AJ. Sempre pensant en el transport de l'hortalissa de Canoret.

Amb aquell cotxe, fins a la mili, vaig ser amo i senyor. Quan el meu papa va tindre el carnet, va ser el fi del senyoriu.

Però en 1978, ja el Seat 127 de segona mà, A-2358-AF, eixe va ser el meu cotxe de llibertat. Després van vindre el Ford Escort 1.3, i els dos Renault Exprés.

Com es veu, tots vaen ser vehicles d'alta gamma, gran cilindrada i de molt reprís. No obstant això, no em vaig alliberar d'alguna multa per excés, poques, però alguna vaig tindre.

En poques setmanes a mi i en el meu entorn s'han facturat 1000 euros i quatre punts, tot per excés de velocitat i detectat per radars mòbils.

I amb  la teoria que tinc sobre l'assumpte, m´anomenaran Vicent  l'exagerat i altres de partidista o sectari. I és:

-        Estaran amb mi que hi ha més Guàrdia Civil de Trafic que abans. Abans?. Sí  home, abans de don Mariano.

-        Se suposa que li donarem la culpa a Zapatero, perquè el agents es formarien per orde de l'anterior Govern. No crec que s'hagen format en sis mesos.

-        La crisi, que afecta tots, i a les arques del  govern, molt; ha propiciat que, pel bé dels espanyols, financem part de la crisi amb les nostres presses.

-        La ubicació dels senyals de prohibició de velocitat, han sigut dissenyades per algú alié al fenomen del tràfic,  mes bé ve de l'escola, “com col·loquem els senyals per a caçar als incauts conductors”. Perquè és evident que en alguns trams provoca retencions i caravanes, mes perilloses que 10 o 20 quilòmetres per hora més.

-        Les Comandàncies de la Guàrdia Civil de Tràfic, seran en estos dies un focus.  Els agents carregant els remolcs de talonaris de multes. Apostant qui  ficarà mes euros en la vidriola del don Mariano. No debades el cartell de la porta de Sala d'oficials, deu resar:  “Agent, salva a Espanya com sempre has fet”. I ho firmaria un cert  “Duc de Montoro Fumat”. 

-        I com a caçadors furtius, col·locats i camuflats, esperen que passen les caravanes de conductors incauts, que a la vista del senyal de 80 reduïxen a 100, i   el dissenyador que és molt cuc, col·loca una altra a escassos metres amb una prohibició de 60. Amb el que el conductor reduïx a 80. Ui!. Una foto. I allà mes avant esta l'educat Guàrdia Civil, que no et diu, “so panoli t'he caçat”, perquè hem dit que és educat, que si no.

-        I quan li dic, no gràcies, no firmaré, …  Ui! , es queda mirant incrèdul del desvergonyiment de l'infractor. Què ho posa en dubte?. No senyor agent, no. És per no posar el nom de la mare de don  Mariano.

Radar al bar Parra - Agents a la Barraca - Vicent multat
Senyors, quan vullguen els demostre que les senyals estan col·locades perquè còmodament els agents atrapen fins a un Ferrari, quan els seus ocupants van de passeig per La Malva-rosa a prendre un gin-tonic i un Fra Angèlic, al Vetles i Vents.

I no s'ha fet ni cas per este govern del que deia el president d´honor del seu partit: "a mi no m'agrada que em diguen no pot vosté anar a més de tanta velocitat, no pot vosté menjar hamburgueses de tant, no pot vosté menjar açò, deu vosté menjar açò, deu vosté evitar açò, no deu vosté beure açò i a més a vosté li prohibisc beure vi'... no, no, mire vosté, eixa no és la solució...".

Precaució llavors, perquè no se'n va a l'evitació de l'accident, si no a la recaptació evident.

dilluns, 12 de març de 2012

Les falles.


Quan els meus tios ens invitaven a passar uns dies a València, coincidint amb les falles, no recorde tant d'estrèpit,  i tanta llum com ara veiem en cada carrer o barriada.

Durant els dies que passàvem allí, era més el “dolce far nien-te”, que participar en la festa.

De les “mascletas” i focs artificials, les recorde poques i curtes. Res a veure amb la demostració de poder que es fa ara amb una “mascleta” cada dia des de l'1  al 19 de març. I els focs artificials, amb els seus colorits impossibles, el valor monetari dels quals supera cada any a l'anterior.

Valore les festes i felicite als que es divertixen amb elles, però sempre em queda  el dubte, i és que realment el fester les gaudix?.  És possible, pense, que les disfruten treballant en la provisió de fons per a cobrir els gastos, realitzant rifes, loteries, excursions, barets, etc. Estes activitats tenen el poder d'unir als festers, per un objectiu marcat, i és realitzar les millors festes, superant a les de l'any anterior.  A vegades en eixes activitats prèvies, a més de la camaraderia festera, s'establixen vincles més forts i es desfan altres. 

Però el que per a mi és incomprensible, és el despreniment econòmic que fa gala el valencià, cremant tants diners en a penes uns segons.

En temps de crisi, i esta ho és amb categoria sis estreles, no he llegit /escoltat, austeritat, reducció de gastos, anul·lació de la festa…

No.  Ací, cremar produïx més diners per a cremar.

No m'estranya pues, que durant estos anys una sèrie de personatges, també, emulant els fallers, organitzaren la falla de la crema del sistema financer valencià. 

Esta clar que la convivència de persones normals, que festegen i es divertixen, junt amb potencials piròmans, reforça i camufla les intencions d'estos últims.

 
Seria qüestió d'un estudi sociològic, si la crema de masclets, mascletades, falles i focs artificials, pertorba certes ments i les fa directament addictes a la crema d'empreses, bancs i fallida de les institucions,  sense adonar-se que imparablement les estan portant a la profunda ruïna.

Espere i desige als fallers i falleres unes bones festes de colors i alegries. I als piròmans de la riquesa valenciana, tapen-los estos dies els ulls amb els antifaços antics dels burros que trillaven en les eres.

Sant Josep mira si pots fer algo, perquè la solució no té solució.

Felicitacions a les legions de Pepes, Joses, Josep-es i mes.

dimarts, 6 de març de 2012

Regnes de Taifes لوك الطوائف.

L'experiència, els anys viscuts, fan a les persones sàvies. Les experiències. Els colps i patacades, fan a u professional del seu.

En el cas de la política, i em vaig a quedar en els ajuntaments, les experiències es repetixen i sempre amb els mateixos resultats. D'això saben els empleats públics, que a través dels anys, comproven l'entrada de talossos en l'administració i el procediment administratiu.

La constitució dels equips de govern amb l'entrada  de nous regidors, produïx canvis i desplaçaments d'influències i poder. I si hi ha “un frontissa”, ja llavors, apareix amb molta freqüència la coixera del govern per l'acceptació de qualsevol proposta, per desgavellada i peregrina que esta siga. Tot siga per mantindre's en el poder.

Puntualitzaré l'objecte de la meua reflexió.
Pràctiques polítiques del govern local:

-        Obviar els bons professionals públics (Indiferència total en alguns casos).

-        La saviesa adquirida junt amb l'acta de regidor, li alimenta l'ego d'una manera desorbitada. Sap de qualsevol matèria, per això ha sigut triat. Ni parlar si és relegit. I apaga i anem-nos si és re-relegit.


       -  Canvi de decoració del despatx. Nova taula, cadires, llums, quadros …. Tot nou.

     -  L'acompanyament d'un assessor/a personal. En la majoria de les ocasions és un "enchufat", que per a desgràcia de la població, cobra un sou important, sense tindre, en algun cas sagnant, llums suficients per a entendre del que se li parla. Això si, tramita els seus assumptes des del despatx i amb línia d'internet sense censura. A falta que assessorar el “assessor/a de no  res”, es dedica al seu, i té despatx professional pagat per tots.

-        En tots els casos, quan el regidor augmenta el seu poder dins de la corporació, des d'eixe moment, el departament creix en efectius de personal i mitjans, sense ser eixa la necessitat. Però el regidor es rodeja de signes de poder, que és l'aliment i senyal  del seu poder.

-        Preses de decisió que lesionen la professionalitat dels treballadors, restructuracio de departaments estructurats i l'elecció o confiança a persona que no  són apropiades al perfil. La consulta als professionals és nul·la, es rodeja d'un o una camarilla generalment ressentida i no dels millors. La sort ja esta pactada.


    L'excessiva deixadesa o l'excessiu intervencionisme, és una ruïna per a la maquinària municipal. Però ho és més, la falta de direcció, la direcció balbucejant i insegura i l'acceptació de l'existència dels regnes de ملوك الطوائف.

En els temps de crisi no es pot deixar una maquinària que hauria d'anar a l'uníson, que funcione al seu aire.

Una maquinària que funcione sense coordinació i al capritx d'un o dos ciutadans investits amb una acta de regidor amb les que es creuen, poden fer, decidir i fer-se valdre, per eixe només fet.

Que es creuen experts en el que, abans del seu nomenament eren purs analfabets.

Trista realitat. Amb l'acta de regidor s'adquirix el doctorat en qualsevol matèria.

Així ens va.