Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dimarts, 6 de març de 2012

Regnes de Taifes لوك الطوائف.

L'experiència, els anys viscuts, fan a les persones sàvies. Les experiències. Els colps i patacades, fan a u professional del seu.

En el cas de la política, i em vaig a quedar en els ajuntaments, les experiències es repetixen i sempre amb els mateixos resultats. D'això saben els empleats públics, que a través dels anys, comproven l'entrada de talossos en l'administració i el procediment administratiu.

La constitució dels equips de govern amb l'entrada  de nous regidors, produïx canvis i desplaçaments d'influències i poder. I si hi ha “un frontissa”, ja llavors, apareix amb molta freqüència la coixera del govern per l'acceptació de qualsevol proposta, per desgavellada i peregrina que esta siga. Tot siga per mantindre's en el poder.

Puntualitzaré l'objecte de la meua reflexió.
Pràctiques polítiques del govern local:

-        Obviar els bons professionals públics (Indiferència total en alguns casos).

-        La saviesa adquirida junt amb l'acta de regidor, li alimenta l'ego d'una manera desorbitada. Sap de qualsevol matèria, per això ha sigut triat. Ni parlar si és relegit. I apaga i anem-nos si és re-relegit.


       -  Canvi de decoració del despatx. Nova taula, cadires, llums, quadros …. Tot nou.

     -  L'acompanyament d'un assessor/a personal. En la majoria de les ocasions és un "enchufat", que per a desgràcia de la població, cobra un sou important, sense tindre, en algun cas sagnant, llums suficients per a entendre del que se li parla. Això si, tramita els seus assumptes des del despatx i amb línia d'internet sense censura. A falta que assessorar el “assessor/a de no  res”, es dedica al seu, i té despatx professional pagat per tots.

-        En tots els casos, quan el regidor augmenta el seu poder dins de la corporació, des d'eixe moment, el departament creix en efectius de personal i mitjans, sense ser eixa la necessitat. Però el regidor es rodeja de signes de poder, que és l'aliment i senyal  del seu poder.

-        Preses de decisió que lesionen la professionalitat dels treballadors, restructuracio de departaments estructurats i l'elecció o confiança a persona que no  són apropiades al perfil. La consulta als professionals és nul·la, es rodeja d'un o una camarilla generalment ressentida i no dels millors. La sort ja esta pactada.


    L'excessiva deixadesa o l'excessiu intervencionisme, és una ruïna per a la maquinària municipal. Però ho és més, la falta de direcció, la direcció balbucejant i insegura i l'acceptació de l'existència dels regnes de ملوك الطوائف.

En els temps de crisi no es pot deixar una maquinària que hauria d'anar a l'uníson, que funcione al seu aire.

Una maquinària que funcione sense coordinació i al capritx d'un o dos ciutadans investits amb una acta de regidor amb les que es creuen, poden fer, decidir i fer-se valdre, per eixe només fet.

Que es creuen experts en el que, abans del seu nomenament eren purs analfabets.

Trista realitat. Amb l'acta de regidor s'adquirix el doctorat en qualsevol matèria.

Així ens va.
Publica un comentari a l'entrada