«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dimecres, 26 de gener del 2011

Juan Antonio Ivars Bertomeu “Juan de Porsellanes”

Juan de Porsellanes
Amb la mort de Juan Antonio Ivars Bertomeu, "Juan de Porsellanes", desapareix un dels grans emprenedors de Benissa. En els meus treballs preliminars per a l'obra de Memòries sobre l'Aigua Potable a Benissa "Pot ser", Vaig realitzar la següent entrevista:


Juan Antonio Ivars Bertomeu  “Juan de Porsellanes"


“Jo, en aquell equip, era l'espenta”


Alguns dirien que hui fa un dia de gossos. Fa dos dies que s'esta produint el que ací coneixem com un temporal de llevant. Portem acumulats 150 litres per metre quadrat.

He concertat una entrevista amb Juan Antonio Ivars Bertomeu, a qui tots coneixem per “Juan de Porsellanes”.                                          

M'ha citat en la casa que s'ha construït sobre el solar de l'antiga casa familiar de la seua dona, i on fa molts anys existia una botiga d'alimentació que regentaven els seus sogres, i a la que se li coneixia per casa  “Cherrek” Es troba en el centre geogràfic del casc històric de Benissa, del que els benisseros ens sentim tan orgullosos.
El carrer esta empedrat amb cudols i té un pendent empinat. La pluja, intensa, copiosa, corre carrer baix, i cal fer filigranes per a no xafar les allaus d'aigua i que se'ns colen en l'interior de les nostres sabates.


Ens rep la seua esposa Rosario, i Juan apareix després d'ella recolzant-se en un gaiato, que presumisc no necessita, però que ell ho lluïx amb art.


Pareix normal que la gent, amb este temporal este arreplega a casa, però  per al nostre personatge, amb una vitalitat envejable als seus anys, no  reté el temporal.

Ens fa passar a una saleta, i des de la finestra podem veure la cortina d'aigua de pluja que cau sobre l'empedrat. M'explica que per recomanació medica ha d'estar uns dies de repòs, ja que ha tingut molèsties en un dels seus ulls, i ell, obedient, així ho fa.

Juan de Porsellanes, assentat en l'engronsadora, oferix una imatge tranquil·la, de persona major. Quan parla, amb un raonament lúcid, explica al detall el que vol expressar amb una veu alta i clara, que fa pensar, que amb uns quants anys menys seria un home impetuós i inquiet, ell, durant la conversació així es recorda.

Té en l'actualitat huitanta anys, quatre fills i deu néts. Els seus fills Juan i Pepe, són els que gestionen en l'actualitat l'empresa familiar Juan Porsellanes, S.L.. Considera que la seua professió va ser la de promotor urbanístic.

Al contrari del que podria parèixer, ell, no s'ha jubilat, no, ha creat una empresa que gestiona i produïx productes com ara, oli, vi i mistela. Posseïx una finca de 3.000 negades situades en la vall de Travadell, anomena “El Calibet”, la qual pertany a quatre termes municipals, sent el principal el de Miñaneta, en la comarca del comtat. Practica una agricultura ecològica. Enguany preveu arreplegar una extraordinària collita d'olives, les quals, després de passar per les instal·lacions que posseïx en els locals de l'avinguda del País València, a Benissa, es transformaran en oli que comercialitza amb el nom de Calibet. Des de fa tres anys comercialitza la producció de vi, la qual xifra en 200.000 botelles. Comercialitza un vi blanc denominat “la Merina”, i tres negres, “Mas de Caraïta”, “Entrepins” i “Agulló”. Es pot degustar el seu vi en molts bars o restaurants, alguns coneguts, des de Gandia a La Vila Joiosa. Enguany, a pesar de la crisi, la qual ha provocat que el celler este més ple d'allò més habitual, ha aconseguit col·locar en el mercat alemany 2.000 botelles. Sobretot recalca que tots els seus productes són ecològic.



Jose Pellicer i Juan de Porsellanes
Li plantege el motiu de la visita, en ella pretenc conèixer la seua visió de la gestió en la portada d'aigües a Benissa. Ell és un dels quatre membres vius, de la corporació Municipal que el dia 29 d'abril de 1964, va aprovar “l'adquisició de 500 participacions” d'un pou ubicat en el terme municipal de Benidoleig, anomenat Pou Cami Sanet.

Recorda Juan que la corporació que va fer possible allò, estava formada per un grup d'amics, els quals formaven un equip.

Es va presentar com a regidor (1963-1971) amb 33 anys, el van espentar a  presentar-se, per el que en aquell moment es deia el terç familiar. La població de Benissa podia triar d'una llista tres persones de les nou que formaven la corporació.  L'alcalde era designat directament per l'autoritat provincial i havia de pertànyer al partit únic Moviment Nacional.

L'Ajuntament econòmicament es trobava en estat molt precari, no es podia pagar ni a l'agutzil, que possiblement fora en aquell temps l'únic empleat municipal. Recorda que per a pagar-li, van haver de liquidar d'una obres que s'estaven fent en aquell moment. En algun moment es va estar en perill tall elèctric, però gràcies a una martingala que l'assessor jurídic va concebre, la companyia havia de pagar per ocupar espais públics,  pagament que coincidia justament amb el deute municipal.

Destaca d'aquell equip a Salvador Ivars, Domingo Iborra, Pedro Soliveres, Clemente Arjona  i ell mateix. Diu que ell i Pedro Soliveres, jóvens, donaven ímpetu al grup, il·lusionant Salvador Ivars, a qui no li faltaven ganes i comptant amb la inestimable ponderació, mètode i organització de Domingo Iborra.

Havent-se presentat l'ocasió, a causa de les informacions de Vicente Far  “El Practicant”, sobre el pou de Benidoleig, i la necessitat d´aquells llauradors de finançar-se, per a construir les infraestructures, i escometre la transformació de les seues terres per al reg, van negociar la compra de les participacions del dit pou.

Francisco Torres Gutiérrez  “Don Paco Torres”, personatge influent a Madrid, fomenta la il·lusió en Salvador Ivars, “si es té aigua, hi haurà possibilitats de rebre ajudes estatals per a canalitzar-la fins a Benissa”.

Sense cobrar dietes ni despeses, van realitzar gestions a Madrid per a aconseguir les ajudes necessàries per a traslladar l'aigua des de Benidoleig a Benissa, En un d'aquells viatges es va produir un accident, arran del qual va morir poc després el regidor Clemente Arjona i Juan va perdre el seu cotxe, tot allò li va suposar un colp anímic.

Mentres xarrem se'n va la llum, ens quedem a fosques, només amb el so de la pluja en el carrer.


Segons compta, va ser esta primera etapa de l'alcalde Salvador Ivars, molt fructífera per a Benissa, comptava amb un bon equip. Es van obrir alguns carrers, es va realitzar la carretera de la costa que va de Benissa a La Fustera i  la de Calp a Moraira, es va aprovar el primer Pla General d'Ordenació Urbana, es van asfaltar diversos carrers del  nucli urbà i la portada d'aigües.

Explica que, per alguns ciutadans amb possibilitats econòmiques, es va negociar amb el Banc de València un aval bancari per a poder realitzar les conduccions a la zona turística. Ell i el seu germà José Ivars Bertomeu “Pepe Porsellanes”, estaven construint en la zona de la partida Carrio, i van acabar col·laborant en la dita iniciativa. L'encapçalava un home, que encara que d'alt llinatge, i als que en aquell temps se'ls deia el “Señoret”, era un personatge popular, pla i volgut, el seu nom José Cabrera Abargues,  “Don Pepe Cabrera, al señoret del Tosal”.

Considera que la gestió del Servici ha de continuar sent municipal, perquè proporciona ingressos a l'Ajuntament, que de ser privada anirien a l'empresa concessionària. Sobre les dessaladores i aigua dessalada, opina que és molt cara i han de buscar-se altres opcions, que n'hi han.

Sona el telèfon en el saló, mentre parla, reflexione sobre allò que s'ha conversat fins al moment. Quan torna, em diu que és Cessar, la persona que té com a responsable en la finca “El Calibet”, li ha informat de la nevada que ha caigut en la zona del Comptat.

Seguim amb una reflexió, els benisseros som o no agraïts?. Considera que en la formació que els benisseros hem rebut han tingut molta influència, els franciscans i les monges, sent esta formació molt superior als pobles del nostre al voltant. No obstant això, considera que no hem reconegut prou als què han treballat pel poble.

Opina que un polític hauria d'exercir durant huit anys, i creu que en la segona etapa de Salvador Ivars,  este no tenia  equip i el seu final va ser quelcom traumàtic. Considera vergonyós el tracte que algunes persones li dispensaven quan este ja no era alcalde.

El personatge benissero més gran, per a ell és, el Pare Melcior de Benissa, del que ha llegit molt. Va tindre l'honor de formar part de la comissió organitzadora del centenari, durant l'alcaldia de Salvador Ivars.

Comentem sobre el successor de Salvador Ivars, José Ivars Ivars “Pepe Ivars”, que va ser consogre seu. El qualifica d'home bo, just i incapaç d'aprofitar-se de ningú. El seu caràcter no acompanyava als temps que li van tocar viure.



Acabada la nostra xarrada, ens fa passar al saló, decorat, entre altres, amb dos quadros dels seus néts, pintats per ell. La seua esposa Rosario ens ha preparat una botella de vi negre “Mas de Caraïta” del 2007 (Tempranillo-Syrah-Garnatxa) del celler de la seua propietat i uns rotllets d'anís. Brindem amb este vi, al què Juan diu li ha donat la vida. El vi és excel·lent. Juan parla del seu vi, dels seus néts, de les memòries que vol escriure, és un home satisfet, que viu la seua ancianitat amb una gran activitat, dedicat a traure producte a la terra, ara que ningú vol treballar-la i tanta terra erma hi ha.

Al acomiadar-nos, quedem a repetir la trobada per a aclarir o ampliar la informació que necessite, i com no, prendre una altra copa del seu excel·lent vi.


dimecres, 19 de gener del 2011

AMOR Y OTRAS DROGAS - La Pelicula.

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

Esta vesprada he vist la pel·lícula "Amor i altres drogues" de la que fa mesos estem sentint parlar. Sobretot les associacions de malalts de Parkinson, ja que la protagonista, Anne Hathaway, Maggie en la pel·lícula, és una dona independent que ha decidit viure sense lligams, i esta malalta de Parkinson.

Coneix a Jamie (Jake Gyllenhaal), un jove l'irresistible encant del qual funciona no sols amb les dones, sinó també dins del despietat món de les vendes farmacèutiques.

La relació entre Maggie i Jamie, desemboca en amor, Es produïxen situacions divertides i la pel·lícula no es fa pesada. No és una gran pel·lícula, però el public reia, i supose que com jo plorava en algun moment. O pot ser que a mi m'afecta per ser afectat.

Vaja!.  Ja vaig embolicant.

La forma en què es tracta la malaltia és correcta i fins i tot divertida. Crec que repetixen l'humor, els acudits i gràcies que nosaltres mateixos fem.

El film es basa en una història real: la de Jamie Reidy, un venedor de Pfizer (empresa farmacèutica que va posar a la venda la Viagra) que va traure a la llum algunes de les pràctiques de les companyies farmacèutiques.

Encara que com no podia ser d'una altra manera, la pel·lícula no és un documental, crec que, amb el que es veu en ella, s'aconseguix fer veure al public que la malaltia no és cosa només de majors, i me a mes, la pel·lícula deixa una informació a l'espectador que d'una altra manera no la tindria.

Hem de pensar que és un pas mes en la lluita que duem a terme, per a donar a conèixer i sensibilitzar sobre l'existència d'esta malaltia, desmitificant la idea d'una malaltia menor, minoritària i de majors.

Dos opinions puc aportar, una la critica de la pel·lícula que publica El País d´avui i l'opinió que es reflectix en la pagina web d'Units contra el Parkinson.

Jo que no sóc molt cinèfil, les pel·lícules m'agraden si em fan riure, esta ho fa, però també plorar, Fulvio Capitanio d'Units contra el Parkinson, em va dir, hores abans que anar a veure-la:

-  No et maquilles molt.

Per això. Sobretot els que sabem d'EP.

La pel·lícula esta en els cines del Centre Comercial la Marina d'Ondara i Finestrat.

M'agradaria, si la veieu, que em compteu les vostres impressions, opinions i sentiments.
 

Lucy Roucis 

Va ser invita dóna a Madrid per a l'estrena de la pel·lícula. La carrera d'actriu de Lucy es trenca amb l'aparcicio del Parkinson fa mes de 20 anys. En la pel·lícula es produïxen pareguts a la seua experiència personal. 

"Parlant de l'esfera afectiva i sexual, Lucy explicava la gran dificultat d'establir relacions una vegada que la malaltia comença a manifestar-se. "Sentir-se i que et perceben com defectuosa no és algo que et faça sentir mes atractiva" comentava respecte d'això.

A més d'actriu, Lucy escriu poemes i li va voler dedicar a dos persones molt especials que hui l'acompanyaven els versos d'un d'ells,  "Mi excuse" i que va arribar a emocionar molts dels assistents."

Disculpa'm

Traducció al català del poema "Mi Excuse" de Lucy Roucis
per l'Unidos Contraelparkinson

És cert, estic tremolant

Els moviments de les meues cames

La por estan imitant.

El meu terratrèmol particular

Que mai es va parant

Per favor, ajuda'm

per a caminar o estar dret

Però per a la resta,

Et demane, deixa'm fer

Ama'm i odia'm

No et demane molt mes

Estic disculpada

I també tu ho estàs

La vida es veu borrosa

Després de les meues plores l'entele

A mesura que empitjore

Amb el pas d'un altre any

Dormir, és una broma

Arribe desperta a la matina

Davant, un altre dia

Assentada i a tremolar,

O estirada en el sòl

el meu lloc especial.

Quan la rigidesa

Tot el meu cos controla

Em disculpe a mi mateixa

Per voler estar sola.

No m'agradaria que algú

Arribara a descobrir

El que molt íntimament

Jo mateix pinso de mi

Disculp-am per favor,

Si amb els ulls tancats

Amb la meua ment i el meu cos

Ambdós imantats

M'imagine llavors

Alegre i feliç

Passejant

Lluny d'ací



Publicat també en Benissa Digital



------------------------------------------------------------------------------
En breu publicaré una nova entrada de L'EP i Jo. Diari d'una amistat no desitjada.

Seguirem ...........