«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dissabte, 13 de febrer del 2021

De maitines a completes.

 


Escolte veus. Són les tres de la matinada. Tot i que ja portem tres mesos, somnolent, intente ubicar-me.

Sí. És la meua mare. Em demore a contestar-li, de vegades està en un somni. Aquest cop no.

No necessita res. Només saber on està.

Intente que entenga que és de nit,'les tres de la nit '.

Això és, gaírebé no res. Si pel dia és difícil, a les tres de la matinada és un impossible.

NIT - DORMIR.

I de moment sembla que ha reconegut el significat d'aquestes dues paraules. Va reprendre el son.

Cal aprofitar, pot ser que aquest somni dure minuts o que rarament arribem fins a les nou. Preguntara l'hora diverses vegades.

Ahir em va sorprendre preguntant-me, si ja tenia preparada la palmatòria i el "catret", per demà anar a missa primera.

Durant el temps que vaig tardar a adormir-me, vaig recordar que fa dies li vaig dir que els franciscans van marxar del convent. Es van deixar tot, i amb les presses, la campana segueix donant els quarts, les hores i l'Àngelus. I a les vuit del matí, a la una i a les vuit del vespre, la repicadissa addicional de la menor de les campanes.

Recorde els temps en què els frares pregaven i cantaven a matines abans de l'alba. Els laudes a l'alba. En l'hora prima, la missa primera, a les sis del matí. La missa de vuit, en la qual jo participava com escolà, i fins i tot hi havia missa de nou, a l'hora tercia.

La Placeta del Convent acull ara els nous orants. Aquests, amb la postura del cap una mica avançada com els antics frares, des d'abans de l'alba, porten a les seues mans els moderns llibres o missals (I Phones, IPads, Smartphones), des d'on els actuals profetes prediquen les noves veritats revelades.

A la terra de la Placeta de Convent, durant 400 anys es va vessar aigua beneïda i la cera dels ciris processionals, convertint el lloc en terra sagrada. Els fidels clavats de genolls traçaven a terra una creu i a l'aixecar-se la feien petons, demanant perdó a Déu.

- Perdona el teu poble, Senyor,

  perdona al teu poble, perdona Senyor.

  No estiguis eternament enutjat.

  No estiguis eternament enutjat.

  Perdona, senyor.


Els orants, es fan acompanyar de membres de l'espècie canina, d'una varietat o raça, a gust de cadascú. Els innocents animalets realitzen les seves necessitats fisiològiques en qualsevol punt de l'recinte. La en altra hora inciensada i besuquejada terra beneïda, passa a ser un femer d'orins i defecacions mig recollides o senceres i fresques.

Més tard, cuant transiten per allí els residents a les finques construïdes en les possessions dels antics senyors de Feliu, i aquells que visiten Benissa, podran qualificar les bondats terapèutiques del tuf nauseabund i amoniacal. 

--------------------------------------------

El 12 de junio, en el articul titulat "Avui sera un dia de merda", ja feia referència a l'estat de saturació en què es trobava la Placeta de l'Convent. Fins a un vídeo mostrava el que afirmava per escrit. Avui és el dia en què s'observa que no s'ha realitzat cap acció que millore o elimine aquesta poca vergonya.

Potser caldrà insistir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?