Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dilluns, 11 de juliol de 2011

Des de Linares (Jaén)

Assegut en una taula d'una habitació d'hotel a Linares (Jaén), a 500 kts. de la meva pròpia taula, escric aquesta columna, columna que va carregada de Parkinson.

- Que fas, Vicent? , A tants quilòmetres de casa teva. Ja sabem del teu Parkinson, però damunt ens amenaces amb una columna carregada de Parkinson.

Amics, Units Contraelparkinson, web específicament dedicada a aquesta malaltia, i de la qual Fulvio Capitanio  és l'ànima, va convocar la III Trobada de Units Contraelparkinson.  No podia deixar d'assistir, ja que, primer com afectat d'aquesta estúpida malaltia i després com compromès amb tots aquells que realitzen qualsevol activitat que serveix per donar a conèixer qui som els rars del Parkinson.

[Img #4124]
La trobada no és per a l'autocompassió o autoconvenciment de les nostres penes i desgràcies. No. La trobada és una "quedada", en què afectats, cuidadors i familiars ens relacionem i coneixem. Com no, canviem impressions sobre l'EP, i aprenem tècniques, trucs i dreceres per sortejar les moltes males passades que ens provoca la susdita EP.

No vaig aquí a comptar i picar sobre l'assumpte. Em vaig proposar fer columnes amenes, divertides i alguna crítica. Avui em perdonareu però amb aquesta trobada, el meu cap aesta amb la gent, dones i homes, joves i grans, que patim una cosa que no és del tot entès per la societat, a causa d'uns símptomes difícils d'entendre i que en general s'associen a la tremolor a les mans. NO ÉS EL TREMOLOR DE LES MANS EL SÍMPTOMA DIFERENCIAT. És un símptoma que no es dóna en tots els afectats, és un símptoma més, el més visible però no el més general i més important.
[Img #4125]
Estic convivint amb nois i noies joves, amb matrimonis de 47 o 48 anys, on un d'ells està afectat, jo amb 53, sóc un dels, a primera vista, ben parats.

-  Denominador comú-Ganes de viure.

-  Himne-Resistire.

- Futur-ja vindrà o simplement no existeix.
[Img #4126] 

-   Als altres - Carolina Huebner diu: "M'agradaria que la societat estigués més informada. El coneixement general no va més enllà dels nostres tremolors, que constitueix considerant tot l'elenc de símptomes, gairebé és una anècdota. Sabent nostres problemes de rigor, equilibri, disquinèsia, es podria evitar les desagradables situacions en què ens confonen amb borratxos o drogoaddictes".

Avui, assegut en una taula d'una habitació d'hotel a Linares (Jaén), a 500 kts. de la meva pròpia taula, amb el meu cos recordant la meva EP, he escrit aquesta columna, per participar que la gent amb Parkinson lluita per viure, viure amb la major normalitat cada dia

divendres, 8 de juliol de 2011

dimarts, 5 de juliol de 2011

Els tovallons del bar.

Benito Puig Orihuel


Esta setmana m'ha sorprés gratament que es recordara a Benito “El Pintor” o “del Casino”. Benito Puig Orihuel, amb una exposició en el claustre del convent dels franciscans, per aixo felicite a qui va tindre la idea i a la seua família.

Vaig ser durant uns anys un contertulià de Benito. A l'hora de l'entrepà, ens ajuntàvem Benito, Vicente Frau, jo mateix i algun comensal més que s'adheria ocasionalment. El lloc podia ser "El Mesón de la Glorieta" que regentaven Rosita i Bienvenido. Frau i jo donàvem compte d'un entrepà, mentres Benito, que tinc per a mi que menjava poc, i caminava molt, estava mirant els dos fartons com ens engolíem els nostres respectius plats o entrepans.

Les conversacions eren variades i els temes de Benito solien ser vivències, records i succeïts. Tristos?. Mai. Sempre acabàvem rient de les seues idees, i ell, que reia, segur que sí, no ho exterioritzava.

 

De pintura no es parlava molt, però ell, que era un nervi, destrossava els tovallons o feia boletes de paper.  Vicente Frau, li passava el llapis, el que usava per a prendre lectures, i Benito gargotejava, ràpid i nerviós. Pareixia que li calmava.

Jo, d'art, i sobretot en el cas d'estos dos personatges, la pintura de Benito, i l'opera de Vicente Frau, en aquells moments m'interessava ben poc. Però no se m'escapava, com Frau, donava valor als tovallons de Benito. Tovalló amb un gargotejat de Benito, a la butxaca, i en alguna ocasió, li demanava la firma. No entenia el joc, però mes avant, vaig comprendre que Vicente, que era molt critic i exigent, donava un valor especial als traços de Benito.

Amb el temps, he arribat, com a inexpert, a valorar un poc la pintura. I l'opera ja no em molesta. La pose mitjanament  fort i amb cascos, no anem a tindre cap discussió amb els meus familiars.

Benito de Vicent Ibañez

 Vaig demanar a Benito que m'ensenyara les seues obres, volia comprar-li alguna per a la casa on viuria. Vaig triar d'unes quantes que tènia en el seu caseta de Berdica, i en les parets de ma casa estan.

Hui quan visitava l'exposició, em va sorprendre l'existència d'eixes
Benito de Vicent Ibañez
taules amb imatges religioses, amb rostres on l'expressivitat de
les quals crida l'atenció, i em torrnen a sorprendre pel meu desconeixement.
Crec que val la pena, amic, visites l'exposició que fins al dia 6 de juliol d'11 a 13 h., esta al teu abast i descobriràs que a Benissa hi ha un artista que s'anomena Benito “El Pintor”, Benito Puig Orihuel.

Repetisc la meua felicitació, per l'encert, als organitzadors i familiars.


Benito de Vicent Ibañez
Pare Melchor