Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

dimarts, 5 de juliol de 2011

Els tovallons del bar.

Benito Puig Orihuel


Esta setmana m'ha sorprés gratament que es recordara a Benito “El Pintor” o “del Casino”. Benito Puig Orihuel, amb una exposició en el claustre del convent dels franciscans, per aixo felicite a qui va tindre la idea i a la seua família.

Vaig ser durant uns anys un contertulià de Benito. A l'hora de l'entrepà, ens ajuntàvem Benito, Vicente Frau, jo mateix i algun comensal més que s'adheria ocasionalment. El lloc podia ser "El Mesón de la Glorieta" que regentaven Rosita i Bienvenido. Frau i jo donàvem compte d'un entrepà, mentres Benito, que tinc per a mi que menjava poc, i caminava molt, estava mirant els dos fartons com ens engolíem els nostres respectius plats o entrepans.

Les conversacions eren variades i els temes de Benito solien ser vivències, records i succeïts. Tristos?. Mai. Sempre acabàvem rient de les seues idees, i ell, que reia, segur que sí, no ho exterioritzava.

 

De pintura no es parlava molt, però ell, que era un nervi, destrossava els tovallons o feia boletes de paper.  Vicente Frau, li passava el llapis, el que usava per a prendre lectures, i Benito gargotejava, ràpid i nerviós. Pareixia que li calmava.

Jo, d'art, i sobretot en el cas d'estos dos personatges, la pintura de Benito, i l'opera de Vicente Frau, en aquells moments m'interessava ben poc. Però no se m'escapava, com Frau, donava valor als tovallons de Benito. Tovalló amb un gargotejat de Benito, a la butxaca, i en alguna ocasió, li demanava la firma. No entenia el joc, però mes avant, vaig comprendre que Vicente, que era molt critic i exigent, donava un valor especial als traços de Benito.

Amb el temps, he arribat, com a inexpert, a valorar un poc la pintura. I l'opera ja no em molesta. La pose mitjanament  fort i amb cascos, no anem a tindre cap discussió amb els meus familiars.

Benito de Vicent Ibañez

 Vaig demanar a Benito que m'ensenyara les seues obres, volia comprar-li alguna per a la casa on viuria. Vaig triar d'unes quantes que tènia en el seu caseta de Berdica, i en les parets de ma casa estan.

Hui quan visitava l'exposició, em va sorprendre l'existència d'eixes
Benito de Vicent Ibañez
taules amb imatges religioses, amb rostres on l'expressivitat de
les quals crida l'atenció, i em torrnen a sorprendre pel meu desconeixement.
Crec que val la pena, amic, visites l'exposició que fins al dia 6 de juliol d'11 a 13 h., esta al teu abast i descobriràs que a Benissa hi ha un artista que s'anomena Benito “El Pintor”, Benito Puig Orihuel.

Repetisc la meua felicitació, per l'encert, als organitzadors i familiars.


Benito de Vicent Ibañez
Pare Melchor
Publica un comentari a l'entrada