Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

diumenge, 25 de maig de 2014

On jo vix (VII). Sala d´espera.



En una sala d'espera, repleta de gent, un pot distraure els nervis davant l'escassetat de notícies de l'estat del familiar, a qui, en eixos moments estan intervenint. Durant les llargues hores s'ha preguntat pel seu estat, i millor deixar eixe assumpte, ja que les respostes són parques, o són de tan poca gràcia que dissuadeixen de seguir en aqueix sentit. L'amabilitat, ací, es va quedar en la porta del carrer.

En la sala un ventall de tipus humans, alts, baixos, grossos.....

La monja encara que major, sembla moderna. Alguns la qualificarien de sor Citroën o monja yeyé, o siga, a la manera de Gracita Morales. Manté conversa amb qualsevol que se li pose a tir. Ups!!!. Aaag!!!. Perdó, a qualsevol germà que aquest a prop.

El policia nacional, jove i totalment transportat a la, per exemple, galàxia RGT-234, mitjançant l'aplicació instal·lada en el mòbil. Ho han cridat dues vegades i els seus veïns de sofà li han sacsat per a avisar-li de la trucada, amb veu de fartera, de la infermera.

- Senyora, per favor, em podria informar de l'estat de......

Allí, enmig del passadís, amb els braços en posició de pobre captaire d'informació està el parent. L´infermera (o ¿senyora de la neteja?) dóna mitja volta i allí queda el familiar amb els braços àdhuc oberts. Sera que no ha acabat el rés del parenostre?.

El senyor dels dos telèfons, sembla un camperol cazurro, però no sé. Es desembolica bastant bé. Encara que se li nota vergonyós, no parla, no pregunta, solament escolta, està atent.

Un jove, molt jove, està parlant amb la seua mare.

- Ma.. Ella és la culpable. Jo li vaig dir que bé. Ella s'obstina que som joves.

S'allunya i baixa el to. Li seguisc amb la mirada, parla i els posats són enèrgics. Està enfadat.

No m'hi havia adonat abans, hi ha una velleta en cadira de rodes, estranyament, cara a la paret. Observe .. Qui esta amb ella?. És la pacient?. Passen uns minuts i se li acosta un home de mitja edat i una adolescent. Estaven al meu costat preguntant per algú que hi ha dins. Dóna cabotades. Afirmant. L'home s'estira, inspira de forma ostensible i es dirigeix al mostrador. Al cap d'un moment apareix pel passadís, al que un cartell anuncia com a maternitat, algú amb pinta de metge, però sense bata.




Parlen. El presumpte metge té un to de veu audible.

- Està en observació. Haurem de consultar amb el psicòleg. Està estabilitzada i tranquil·la. Si volen passar …. Poden. Es queda aquesta nit.

En la sala solament pot estar un acompanyant per pacient. En aquest cas, no és així. Deduïsc que els que estan són, la velleta de la cadira de rodes, és l'àvia, la germana i els pares. Quan ix la mare, porta una borsa amb llavors rosa, i li'l mostra a l'àvia i germana. Concloc que són pastilles i el diagnostic, sobredosi.

Deduïsc que el pare és un tipus influent. La seua situació en la “sala d'espera” és del tot irregular. Quatre acompanyants. Poden entrar en la sala de reanimació. Poden veure al pacient. I fins i tot entren de dos en dos.

Són les sis de la vesprada. Fa deu hores que la van cridar. En aqueixes hores, a penes la informació que se li ha subministrat és:

- Està bé, en reanimació. No hi ha habitacions. Estem pendents que es desallotge alguna. No pot entrar en la zona de reanimació.

Trau el cap per la porta de cirurgia, ... una infermera?, senyora de la neteja? …

- Per favor, em podria….
- Sóc cirurgiana, no tinc informació senyor …

Una altra vegada em quede amb el braços en posició de captaire miserable.

Ja no observe res. La zona cerebral reivindicativa comença a calfarse.

Passa una hora. Les set. Apareix una infermera nova.

- Senyors !!!. No hi ha habitacions. Els pacients es quedaren aquesta nit en la sala de reanimació. Ara per la porta del fons del passadís els aniran cridant perquè puguen acomiadar-se del seu familiar. Demà a la set i mitjana podran venir i els donarem detalls de la situació. Gràcies.

Darrere d'aquella porta em trobe amb una llitera, en ella jau, pàl·lida i queixosa, la persona motiu de divertit dia en la “sala d'espera”.

És el principi d'un passadís, a mitja llum, la bombeta que il·lumina aqueix tram està apagada. Al costat una porta amb un cartell, “cambra bruta”. En la paret una ombra fosca. M'acoste. Una abella. Està pegada i morta.

Per a relaxar el malestar, dic:

- Caldrà cridar a l'ambulància. Pressent que hauràs de dormir amb un insecte.
- Sanitat per a tots.


dimarts, 6 de maig de 2014

Venuts.



El dia 25 de juny de 2013, vaig publicar una entrada amb el títol “Vendre la llibertat”.

En ell feia a una reflexió general per a acabar referint-me a la premsa escrita i digital de la Comarca de la Marina Alta.

En l'article entre altres afirmacions, deia: “en aquesta Comarca de la Marina Alta trobe a faltar mitjans de comunicació valents, que diguen, expliquen i suporten articles on es denuncien els incompliments, les mitges veritats, els espolis, el mamoneix i el favoritisme. Els dits mitjans que existeixen, estan sota el control d'uns pocs, i ixos, es limiten a donar pals a qui no paga, i a reproduir, com la veu del seu amo, les notícies que els dicten els que sí es retraten, partits o gabinets de les alcaldies”.

El dia 3 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, instituït per les Nacions Unides a instàncies de la Unesco, per a "fomentar la llibertat de premsa en el món, en reconèixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica".

Vaig fer una reflexió en Facebook, on expressava el meu dubte de la independència i llibertat d'expressió en la premsa actual.

Tot seguit, en l'entrada a continuació, es mostraven les següents dades:

Periodic
Propietaris, accionistes, prestamistes
EL PAIS
BNP Paribas, Banc of America, Deutsche Bank, CaixaBank, Banco Santander, HSBC, …
EL MUNDO
Fiat, Mediobanca, Unipol Banca, Banco San Paolo, Pirelli, …..
LA VANGUARDIA
La Caixa, CaixaBaank, Banco de Inversiones Lazard, Goldman Sachs, BNP Paribas, …
EL PERIODICO
Banco Popular, Banco Sabadell, La Caixa, ….
ABC
BBVA, Ferrovial, CEPSA, Acciona, Banco Santander, Banco de Inversiones Lazard, …
LA RAZON
Grupo Planeta, Bco Sabadell (Planeta de Bco Sabadell, Santander, Bankia, BBVA ...

Despres de tot l'anterior, s'entén el rescat dels bancs i .........

I a la Marina Alta, tambe, no hi ha dubte que mantenir la independència, guardar la linea editorial, repetar la llibertat de expresó de col·laboradors, sense convidar a retallar o canvia opinions, en llaures a acontentar o per indicació directa dels benefactors, és un exercici de valentia i ser consecuens amb el que es presumeix.

... no tinc ganes de (millor no) dir res mes.