«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

diumenge, 28 de juliol del 2019

Tartufo o Robespierre.


Els canvis o relleus polítics al capdavant dels ajuntaments, porten amb si una època d'inestabilitat i inseguretat entre els treballadors públics, sobretot a nivell de comandaments mitjans.
Alguns dels polítics cessants, per això que perden el poder, són criticats, i si han governat i perden el comandament, es produeix el buit al voltant, en algun cas la retirada de la paraula i la pèrdua d'algunes amistats, potser interessades.
Alguns dels entrants, amb aquest pujada que els dóna, volen canviar-ho tot, (el despatx el primer) i un cop prenen possessió del seu regne de taifes, comença per destorbar algun empleat públic, com així ha estat en temps passat. Cada legislatura té el seu o els seus damnificats.
Alguns dels nous regidors han estat durant la seua època de travessia del desert, escoltant els envejosos i als segundons abocar tota classe d'acusacions, algunes inversemblants per tal de congraciar-se amb l'entrant. I l'entrant feliç, acumulant motius per complir el seu somni, parapetant darrere de la resta de regidors.
Creia que aquesta manera de fer era a causa de la inseguretat que els dóna, en alguns casos, el desconeixement de l'àrea que els assignen, però no, aquets han estat empassant tot el que el seu "assessor" li va transmetre, i creuen que han adquirit els coneixements necessaris per a governar l'àrea.
És habitual que en cada legislatura algun/s empleats públics rebin un tracte que avui es diu "mobing", aquest ha existit sempre, però no es deia així, ni l'afectat tenia drets.
I per fi els va aconseguir.
Últimament escolte, amb certa perplexitat, que sense cap pudor es diu que "rodaran caps", o "demanar el cap de ..."
Podria redactar una llista de escapçats quan no es deia escapçar i una llista de descapçadors que es van anar a casa amb poca glòria.
En aquesta legislatura s'entreveu un avantprojecte en marxa, per a un escapçament. Em van venir a la memòria dos personatges dels meus temps d'estudiant, un còmic i l'altre tristament real, i tot això em va causar cert neguit.
El Tartufo de Molière, personatge còmic que ha quedat com apel·latiu d'una persona hipòcrita i falsa. A l'associació d'idees coincideix que, ningú ho nomena pel seu nom, ni ho assenyala directament, però tots sabem des del primer moment qui és. Per la seua malícia i hipocresia se'ns fa odiós, veritablement odiós. I pels seus enganys, és un home bastant llest i rastrer, que no dubta a enganyar i aprofitar-se dels innocents que creuen en la seua paraula.
L'altre és, Maximilien de Robespierre, va ser un advocat i polític de la Revolució Francesa que en els seus escrits de l'època mostrava la influència de les idees democràtiques de Rousseau.
Es va erigir en defensor de les idees liberals i democràtiques més avançades, però va ser l'instaurador del règim del Terror.
Home íntegre, virtuós i auster, va rebre el sobrenom de "l'Incorruptible". Els sans-culottes van portar a Robespierre al poder i després de prendre-li el poder a Danton, Robespierre va esdevenir el «home fort" i va instaurar una dictadura
Robespierre va imposar una sagnant repressió per impedir el fracàs de la Revolució, no dubtant a aprovar lleis que retallaven les llibertats i simplificaven els tràmits processals en favor d'una justícia revolucionària tan expeditiva com arbitrària; completava el mecanisme repressiu un sistema de denúncies i testimonis perjuros estès per tot el país mitjançant 20.000 comitès de vigilància. Va eliminar físicament a l'extrema esquerra, a contrarevolucionaris, monàrquics, aristòcrates, clergues, federalistes, capitalistes, especuladors, rebels, traïdors i desafectes, fins a 42.000 penes de mort en un any.
Va adoptar mesures socials encaminades a guanyar-se el suport de les masses populars urbanes, com la congelació de preus i salaris. 
Una coalició de diputats va obtenir de la Convenció el cessament i arrest de Robespierre i els seus col·laboradors en el Comitè. Jutjat pels seus propis mètodes, va ser guillotinat juntament amb vint dels seus partidaris.
Ara, aci, els sans-culottes de Benissa Impuls van parlar i Robespiere recolzant-se en ells, tracta de fer justícia guillotinant als molestos i col·locant als seus conmilitongos.
Poseu-li nom que la farsa bufa ja la tenim muntada.