«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

divendres, 25 de setembre del 2020

Les campanes del compte enrere.

COVID-19, és el nom de la bestiola que des de finals de novembre tenim en dansa.

Quan increïblement es va propagar, sense que cap tecnologia pogués amb ell. Quan els italians estaven patint el col·lapse de la seva sanitat, i els afectats passaven a ser uns quants milers, aquí no es movia ningú

La notícia estrella era la Cimera anual de l'ONU sobre Canvi Climàtic, que es va celebrar entre el 2 i el 15 de desembre a IFEMA. L'activista sueca, Greta Thunberg es passejava pels escenaris seguida d'una cort de joves activistes. Menys combativa del que s'esperava, atesa la seua intervenció de setembre passat, quan es va dirigir als líders amb aquell mós: Com us atreviu ?. 

En aquesta ocasió va remarcar, que l'objectiu és aconseguir que la temperatura global no augmente en més de 1,5ºC a finals de segle. "¿I per què és tan important romandre per sota de 1,5ºC ?. Perquè fins i tot amb un augment de 1 ° C, moltes persones moriran per la crisi climàtica".

La cimera va acabar sense gands acorts, , i va esclatar el cuc Wuhan. I des de llavors no hi ha un altre perill que el contagi de l'maleït virus.

¿La crisi climàtica s'ha acabat ?.

Ja ho vaig explicar. Durant tres dies vaig ser un "zombi", vaig perdre la capacitat de raonar, tot i que no em va atacar la histèria, si el pessimisme més negre. A el tercer dia, vaig sortir a la balconada de casa meva i vaig trobar un nítid cel blau. Era la claredat de l'alba, aquests moments que progressa la llum i que es trenca en el moment de l'aparició del primer raig de Sol.

Inspiri l'aire "fresquet" de febrer, i tot el negre desapareig i es ple de llum.

Des de llavors, cada dia, he publicat una fotografia d'el moment en què des del meu balcó podia entreveure a l'horitzó el primer punt de llum solar.

Avui, aquest màgic moment ha decaigut.

Soc veí d'un dels monumentos més extraordinaris de Benissa. El Convent dels franciscans. Sorprenentment l'Ajuntament de Benissa no va licitar per quedar-se amb el seu control o gestió. Considere que va ser un error.

Dit això, segueixo amb la idea que venia desenvolupant, sobre que vaig despertar del moment màgic d'un nou dia. Són les campanes d'aquest monument les que m'han despertat.

Cada dia a les 7:00 del matí comencen els seus tocs d'hores, mitja hora, i quarts d'hora., Fins a les 11 de la nit, i tres voltejos amb la campana petita, a les 8:00, 14 00 i 20.00.

Es van anar els franciscans però a més de l'monument ens van deixar el degoteig de la nostra existència.

Vinc a plantejar un dilema:

1.- Abordar el repte de l'clima que no admet demores, amb el compliment dels pocs acords aconseguits.

2.- O invertir gairebé tots els esforços en salvar-nos momentàniament, i el que vingua darrere que tanque la porta.

És seriós el moment per a tots, i mes per alguns. Els interessos sectaris, si són o no són abandonats. Si ho són, encara hi ha temps, si no ho són, poc queda a dir.

Greta  Thunberg  (RTVE)

Malgrat tot, la vida segueix. I segueixen, i el virus no els fa callar. Són els polítics i personatges públics (les grans corporacions), amb le seues discussions i missatges fal·laços. Personatges que no donen la talla en res, que no saben que és prioritari, res més, que el mantenir-se uns i multiplicar guanys els altres.

El resultat doncs, és que ja hi ha data per a la desaparició de l'home sobre la terra.


Vicent Ibañez Mas

setembre 2020

vibanezmas@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?