Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

dimecres, 19 de gener de 2011

AMOR Y OTRAS DROGAS - La Pelicula.

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

Esta vesprada he vist la pel·lícula "Amor i altres drogues" de la que fa mesos estem sentint parlar. Sobretot les associacions de malalts de Parkinson, ja que la protagonista, Anne Hathaway, Maggie en la pel·lícula, és una dona independent que ha decidit viure sense lligams, i esta malalta de Parkinson.

Coneix a Jamie (Jake Gyllenhaal), un jove l'irresistible encant del qual funciona no sols amb les dones, sinó també dins del despietat món de les vendes farmacèutiques.

La relació entre Maggie i Jamie, desemboca en amor, Es produïxen situacions divertides i la pel·lícula no es fa pesada. No és una gran pel·lícula, però el public reia, i supose que com jo plorava en algun moment. O pot ser que a mi m'afecta per ser afectat.

Vaja!.  Ja vaig embolicant.

La forma en què es tracta la malaltia és correcta i fins i tot divertida. Crec que repetixen l'humor, els acudits i gràcies que nosaltres mateixos fem.

El film es basa en una història real: la de Jamie Reidy, un venedor de Pfizer (empresa farmacèutica que va posar a la venda la Viagra) que va traure a la llum algunes de les pràctiques de les companyies farmacèutiques.

Encara que com no podia ser d'una altra manera, la pel·lícula no és un documental, crec que, amb el que es veu en ella, s'aconseguix fer veure al public que la malaltia no és cosa només de majors, i me a mes, la pel·lícula deixa una informació a l'espectador que d'una altra manera no la tindria.

Hem de pensar que és un pas mes en la lluita que duem a terme, per a donar a conèixer i sensibilitzar sobre l'existència d'esta malaltia, desmitificant la idea d'una malaltia menor, minoritària i de majors.

Dos opinions puc aportar, una la critica de la pel·lícula que publica El País d´avui i l'opinió que es reflectix en la pagina web d'Units contra el Parkinson.

Jo que no sóc molt cinèfil, les pel·lícules m'agraden si em fan riure, esta ho fa, però també plorar, Fulvio Capitanio d'Units contra el Parkinson, em va dir, hores abans que anar a veure-la:

-  No et maquilles molt.

Per això. Sobretot els que sabem d'EP.

La pel·lícula esta en els cines del Centre Comercial la Marina d'Ondara i Finestrat.

M'agradaria, si la veieu, que em compteu les vostres impressions, opinions i sentiments.
 

Lucy Roucis 

Va ser invita dóna a Madrid per a l'estrena de la pel·lícula. La carrera d'actriu de Lucy es trenca amb l'aparcicio del Parkinson fa mes de 20 anys. En la pel·lícula es produïxen pareguts a la seua experiència personal. 

"Parlant de l'esfera afectiva i sexual, Lucy explicava la gran dificultat d'establir relacions una vegada que la malaltia comença a manifestar-se. "Sentir-se i que et perceben com defectuosa no és algo que et faça sentir mes atractiva" comentava respecte d'això.

A més d'actriu, Lucy escriu poemes i li va voler dedicar a dos persones molt especials que hui l'acompanyaven els versos d'un d'ells,  "Mi excuse" i que va arribar a emocionar molts dels assistents."

Disculpa'm

Traducció al català del poema "Mi Excuse" de Lucy Roucis
per l'Unidos Contraelparkinson

És cert, estic tremolant

Els moviments de les meues cames

La por estan imitant.

El meu terratrèmol particular

Que mai es va parant

Per favor, ajuda'm

per a caminar o estar dret

Però per a la resta,

Et demane, deixa'm fer

Ama'm i odia'm

No et demane molt mes

Estic disculpada

I també tu ho estàs

La vida es veu borrosa

Després de les meues plores l'entele

A mesura que empitjore

Amb el pas d'un altre any

Dormir, és una broma

Arribe desperta a la matina

Davant, un altre dia

Assentada i a tremolar,

O estirada en el sòl

el meu lloc especial.

Quan la rigidesa

Tot el meu cos controla

Em disculpe a mi mateixa

Per voler estar sola.

No m'agradaria que algú

Arribara a descobrir

El que molt íntimament

Jo mateix pinso de mi

Disculp-am per favor,

Si amb els ulls tancats

Amb la meua ment i el meu cos

Ambdós imantats

M'imagine llavors

Alegre i feliç

Passejant

Lluny d'ací



Publicat també en Benissa Digital



------------------------------------------------------------------------------
En breu publicaré una nova entrada de L'EP i Jo. Diari d'una amistat no desitjada.

Seguirem ...........
Publica un comentari a l'entrada