«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dilluns, 26 de març del 2012

MARINA SALUT

      -        Atchiiisssssssssssss!!!!.

-        Salut. (Jesús).
Pareix que sí. Que la senyoreta Marina Salut té una malaltia, últimament molt freqüent, i el diagnostic és baixa Solvència.

La dita malaltia, s'ha comunicat ara, però els tutors de la senyoreta Marina Salut van comunicar, en canvi,  que l'any 2011, la seua salut era tal, que havia guanyat  968.000 glòbuls. 
La secretària autonòmica, inclús diu que, la senyoreta Marina Salut, a males penes pot fer-se càrrec de les xiquetes de  l'Àrea 13, com per a haver de carregar amb la vella de Pedreguer  i  l'orgullosa de Dénia.
Un representant dels patidors de les tos de la senyoreta, comenta,  que en la reunió  del Consell Medic,  es van presentar les queixes dels què suposadament,  Marina Salut, és protectora.   Vaja, hi ha per a tots el gustos. Un poc incumplidora la tal senyoreta.

A la malaltia de la baja Solvència, altres l´anomenen Insolvència. Ara no se sap qual val. Tan prompte s'és solvent com no. Per a mi, en aquets moments són el mateix, ja que al final és un res de res esfumat. Mire per ací, mire per allà, i ja no esta.
No se sap com, tenint habitacions tancades, nomina de metges mileuristas, agendes tancades per a camuflar les llistes d'espera, i esprement al màxim tots els sucs, s'haja insoventat.
La solvència i la insolvència de la malaltia de Marina Salut, no hi ha dubte, ve, en part, heretada dels seus pares i padrins. El templat i aguerrit Bancaixa i la desflorada mil vegades CAM, van engendrar junt amb el padrí DKV (furgonetero), a la rebel, inconstant i llista tancada Marina Salut.
Es compta el cas, que els pidolaires de Benidoleig li volen disminuir-augmentar la maleïda Solvència. Demanen que dedique més glòbuls en eixa població. Als descarats els xuplen la sang en un poble i els donen els resultats en un altre i encara es queixen.
Per fi, la secretària autonòmica ha emés la recepta per a l'eradicació de la malaltia que afligix a la inefable Marina Salut:
-        Els duplicats de targetes SIP, s'hauran de pagar. Gran estalvi, sí!.
-        La bugaderia i la cuina, se li adjudicara al mateix, amic.
     -        Menú únic en els hospitals. Pa i aigua. Sempre va ser molt sa i es va abandonar el costum.
     -        La reordenació de recursos assistencials entre centres, o siga, menys de tot.
     -        Un major control en la derivació a centres privats. Només als dels amics, perquè els altres no solten comissió.
-        Els estrangers, que paguen. I clar, nosaltres també allí.
-        Els sous i privilegis dels alts càrrecs es reforçaran. No vaja a ser que afluixen la seua productivitat per falta d'eixe estimule.
Un compromís per part de la secretària autonòmica, donar la mayor=menor informació possible als representants veïnals de l'evolució de la malaltia, ja que això produïx desassossec en la població, i a vegades una epidèmia d'indignació.

Amics, barbes a remullar. Butxaques afluixar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?