50 ANYS DE AIGUA POTABLE A BENISSA


Els benisseeros que tenen ara més de 55 anys, recordaran que per davant de la seua casa, i en tots els carrers de Benissa es van obrir rases on es col·locaven tubs units per una abraçadera negra i que d'aquesta canonada es derivava un tub metàl·lic, encastat a la paret, i una porteta que tenia el senzill títol de AGUA POTABLE - BENISA. En poc temps van veure que en cada casa, tenia aigua a l'aixeta del pati i que poc després uns paletes construïen una cambra, on es van penjar una peces de porcellana a les que els van posar el nom de warter i lavabo.

En poc temps en totes les cases es construïa aquest lloc, i alguns fins i tot tenien un aparell que escalfava l'aigua. la ubicació de l'aparell elèctric es situava just en un racó, era la  dutxa. Era una situació perillosa, l'aigua i la llum en un espai tan proper. La capacitat d'aigua escalfada era limitada i en la cua per a la dutxa hi havia una guerra, els que es volien dutxar, els que no els arribava l'aigua calenta i els que volien sortir corrent pel pànic a la neteja i la higiene.

També recordaran les converses dels seus pares. Les critiques i el desacord amb la forma de calcular el pagament. Això, si el seu pare era a casa, i no estava a Suïssa, Alemanya o algun altre país d'Europa, de peó d'obra, d'escombriaire o un altre ofici respectable, però de baixa consideració.


Però aquelles rases van portar amb si un canvi. La neteja personal.

No. Van portar un altre. Van fer tornar als nostres avis i pares dels països del nord, on van anar a treballar sense necessitat de creuar cap mar, ni van necessitar pasteres. Vivien en països estranys i guisaven menjars que als nadius els eren molestes.

D'això no se'n recorda gairebé ningú.


Quan escolte comentaris xenòfobs miro al subjecte i pense que l'aigua no va portar tot. Sembla que es va rentar aquesta part dels records i han anat a parar on s'emmagatzemen els records no desitjats.

Comentaris