Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 3 d’octubre de 2011

La factura farmacèutica.

     La meua factura farmacèutica.

Vaig rebre una carta de la:

“Generalitat Valenciana ( el president)
Conselleria de Sanitat   ( el conseller)
Agència Valenciana de Salut (el director de l'Agència)
Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris.(el director general)
El meu nom i direcció, i diu: Nota informativa d'utilització de medicaments. Este document NO és una factura.(el redactor de la carta)
Consum de medicaments des de maig del 2010, fins a octubre del 2010
Gasto .-     2.084,00 euros - Envasos 59 (l'informàtic)
Consum mitjà d'un home de 50-54 anys amb dret a la farmàcia és de 169 euros. (el que arreplega els escrits, omple els sobres de les cartes, i portar al correu)
Voste té un consum per damunt d'allò més habitual de 1.915 euros”. (el carter)
S'acompanya a la carta una relació de farmàcies on he comprat les medicines, els envasos i el preu de cada u. O siga, un deu en control del ciutadà. (3 farmacèutics)
(els vehicles oficials, els telèfons mòbils, els xòfers, la gasolina, etc)

M'he quedat de pedra. (1 afectat)
Resulta que les meues habituals 14 pastilles diàries, em convertix-en en un pastiller ultra. Resulta que els gastos de les meues medicines, són tan fora d'allò més habitual, que no sé exactament què és el que volen que faça.

En eixa situació ens trobem tots els malalts crònics. En molts casos, el meu per exemple, són tractaments cars, i a més, i de les nostres pròpies butxaques paguem tractaments com, fisioteràpia, logopèdia, psicòleg, etc.

La comunicació que vaig rebre, en principi seria per a mi correcta, si es produïren, o no, actituds i decisions dels representants públics, membres de les institucions polítiques i financeres, o de les institucions en el seu conjunt, que foren exemple escrupolós de l'estalvi i neteja en els comptes. De la claredat i la transparència. De donar a conéixer i no maquillar i amagar. La de no autoconcedir-se uns sous, d'autoperdonar-se impostos, d'autoconcedir-se pensions. Quan ho sabem pels noticiaris o els llegim, hem de confirmar que ho hem sentit bé.

No seria molt demanar, que aquells que s'oferixen voluntàriament com a servidors públics, equipararen les seues retribucions al sou mitjà dels seus representats. El sou mitjà a Espanya va ser de 22.511 euros en 2009.
I als que gestionen els diners dels pobres ciutadans (banquers), se'ls establiren mínims i màxims en les nòmines.
Gracies.  A qui?.
Si, riguen-se de la favada plantejada en el paràgraf anterior. Segurament riuran més els que patixen l'abús de la diferència brutal entre un ciutadà mig i ells.

Llig: “en l'hospital La Fe de València, el major de la comunitat, deixaran de repartir els estotjos de neteja a les parteres”, o “el Centre de Transfusions s'ha substituït el refresc que s'oferia després de l'extracció de sang per un suc de taronja que la Generalitat rep gratis dels excedents agrícoles” o esta altra, “que els ciutadans es facen càrrec de part de la factura sanitària”, o esta última “ Ruiz ha animat als catalans a subscriure un assegurança mèdica privat”.

Amb algunes d'estes mesures produirà un estalvi de rialla, (sí, en La Fe, s'estalviaren milionades amb la pasta de dents), tot menys aplicar  verdaderes mesures on està el verdader gasto. Les dos últimes són un avís a navegants, el co-pagament.

I una vegada ben informat sobre la meua carregosa factura sobre les esquenes de tots els valencians, com a ciutadà contribuent que sóc, trobe a faltar que se m'informe amb el mateix detall, i semestralment, on gasten els diners les diferents institucions.  No cal paper i correu, Internet és un bon tauler d'anuncis. Però sobretot, que li les donen als meus representants en els Corts, quan estos les demanen.

Quants milions val un edifci desocupat
360 dies al any
Es diu que, el conjunt de cine Imax, el museu de les ciències, l'òpera, el pont sobre el vell llit del riu Túria, l'oceanogràfic i el gran edifici multiusos (l'Àgora), que té pendent d'acabar els acabaments de l'edifici, ha costat quatre vegades el que es va pressupostar. Els sobrecostos ascendixen a 625 milions d'euros. Total el conjunt complet, a falta d'alguns acabaments, ha costat 1.282 milions d'euros. Els costos del manteniment del conjunt i els seus esdeveniments no he tingut accés a ells. Terra Mítica es va pressupostar en 270 milions i va aconseguir els 377 (amb la CAM i Bancaixa soltant duros-euros). La Ciutat de la Llum, 300 milions d'euros. L'Aeroport de Castelló, un espai buit, sense activitat, ha costat més de 155 milions d'euros. El circuit de fórmula 1, on la Generalitat ha gastat prop de 211 milions, ha assumit el cànon que havia de pagar l'empresa Valmor i l'operació immobiliària que permetria recuperar part de la inversió no ha arribat a port amb la crisi de la rajola. 

I em vaig a deixar els temes del Papa, els piscolabis de les primeres i últimes pedres amb l'acompanyament de palmeros, els vehicles oficials d'alta gamma, els xòfers, els despatxos de disseny, i els iots en alta mar amb massatge relaxant inclòs, i …

Uy!. Vaig a prendre les pastilles de les 00.10 hores. Gràcies a tots per pagar-me-les.
Publica un comentari a l'entrada