Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dijous, 8 de novembre de 2012

La destrucció del Sistema Nacional de Salut.


Vaig a la meua farmàcia amb les receptes que m'han imprès en el meu Centre de Salut.

En la porta un cartell:

           “TANCADA PER L'IMPAGAMENT DE LA GENERALITAT”

La meua fulla de tractaments vigent, com a malalt crònic, estableix el cost de cadascun dels productes i en cada recepta l'aportació que he de realitzar. M'informen que el meu tractament té un cost de 3.891 euros, dels quals no m'expliquen quant pague jo. I per quin  període : un mes, sis mesos?, un any?. No sé, no diu res.

Mire els tiquets que he pagat est ultim mes i la suma dels medicaments amb dret a recepta i els sense dret ascendeixen a 140 euros. Fins a l'arribada del “copago”, com a pensionista, estava exempt de pagament.

Ja en el meu articul “La factura farmacèutica” , vaig deixar clara com era la meua opinió.
--------------------------------------------------
Perdó, un aclariment:

El centre de salut ja no és meu, dels valencians, ara és de Marina Salut.

Sí, ara és d'una societat d'assegurances privades alemanya amb nom de fabricant de furgonetes DKV, en UTE amb Rivera Salut, que és una societat constituïda en un 50% per (la saquejada) Caixa d'Estalvis del Mediterrani i en un altre 50% per (l'arruïnada) Bancaixa.

D'aqueix aclariment extrac que:


La DKV, (espere que no construïsca també furgonetes), té com a negoci vendre assegurances privades. Puc lògicament pensar que treballara per augmentar la seua cartera, a força de descontentaments amb la sanitat pública.

Sobre CAM i BANCAIXA, sobre aquestes dues millor calle. El govern valencià i les diputacions, millor dit, els representants públics en aqueixes institucions, van arruïnar dues institucions ------------------------------------------------
Torne sense les medicines, vaig a veure en el meu ordinador, substitutiu provisional de les pastilles, i veig en el meu correu que m'envien un video.

Ho visione. I m'indigne. El govern català, un altre que tal.



Us convide a veure el que ha decidit Carmen, de Barcelona, pensionista que ha superat tres tractaments de càncer i que porta 5 anys en tractament per Parkinson, protesta amb una vaga de medicaments en favor d'una sanitat pública, universal i de qualitat i en contra de les retallades sanitàries i els diversos  co-pagaments en les medicines.

Per als que depenem d'unes pastilles perquè la malaltia que patim no progresse fatalment i poder portar una vida acceptablement estable, aquestes notícies, aquesta deriva ens intranquil·litza.

Al mi personalment m'indigna.  Em recorda els pares de la pàtria asseguts en les poltrones del Congrés, becant, llegint el periòdic, xatejant, llambregant contactes, en fi, una productivitat extraordinària. En la tribuna, algun diputat llegint o discursejant sobre una llei o norma. Un paripé. Cadascun de les, aparentment, atentes senyories, sap que resposta li va ha donar al plom de  xerraire.
Tindrà tota la raó del món, el xarraire,  però les ordres es donen des de l'adreça del grup parlamentari. Votar NO, votar SI. Tot un batalló de representants públics, acceptant una ordre. Criteri propi, cap. 

A la Comunitat Valenciana, trist i màxim exponent de l'espectacle de l'Espanya de les autonomies. Bufonades i melindres. Enganys i saquejos. Cara de ciment i d'acer. Regodeig  i burla. Desenganxe i endeuament.

Cada dia milers de valencians, milers de catalans, milions d'espanyols, són tractats i medicats mitjançant una organització de salut pública. Aquesta, cada vegada més deteriorada, deixa tots aqueixos malalts en la corda fluixa, en la incertesa del demá.

Tot sembla que ens dirigeix a “si pot pague's un bon segur i si no mora's de fàstic”.

El trist de tot és que els que no precisen de tractaments i pastilles, no veuen que el seu avenir, el seu quasi segur necessitat del sistema públic de salut es deteriora, i en el seu moment rebran el sopapo  de confirmació. I despertaran a una realitat de la qual no haurà tornada arrere.

I els qui legislen, dormitan i a voltes patalejen, tindran les seues pensions vitalícies i les seues assegurances privades. I fins i tot, pot ser, que pertanguen al seu staff directiu.

Per açò, el 14-N, també per la Sanitat.

Publica un comentari a l'entrada