Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dimecres, 13 de febrer de 2013

Suarez i Carrillo.

El dia 10 de febrer de 1977, fa ara 36 anys, s'aprova el registre de set formacions polítiques pel Tribunal Suprem, gràcies a la Llei de Reforma Política promoguda pel primer govern d'Adolfo Suarez.

Des d'aqueix dia fins al 7 d'abril en què es legalitza el Partit Comunista, Adolfo Suarez realitza una labor d'acostament al Secretari General, Santiago Carrillo. Contactes i reunió secreta. Tires i afluixa. Dialec, sinceritat i altes mires.


Es la primera part d'aquesta història, HISTÒRIA amb majúscula, i no la trista i vergonyosa història a la qual hem arribat, on els servidors públics, que presenten les seues candidatures voluntàriament, s'han servit del poder atorgat, per a acte concedir-se tals privilegis, que han passat a ser una casta superior i de servidors han passat a ser servits.

Altres vegades he declarat la meua admiració per President. I considere que fins al moment, cap dels quals li han seguit ha arribat a la categoria que Adolfo Suarez li va donar a la política espanyola.
Més que mai, ara, és necessària una figura com l'expresident, que amb la seua presència transmeta seguretat i amb les seues accions confiança i compliment de paraula.


La figura insegura i amb una dubtosa paraula. Un president que denigre al seu antecessor i que fins al moment no ha demostrat ser millor. Un president que produeix als seus seguidors inseguretat. Un president al que la presa de decisions li és consubstancial amb el seu paisanaje. Un president que no ha complit amb les seues propostes i promeses. Un president que no neteja el seu pati de dubtosos personatges.

Avui he llegit unes frases del dramaturg i poeta alemany, Bertolt Brecht, un dels més influents del segle XX.

- "El pitjor analfabet és l'analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels frijols, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L'analfabet polític és tan ruc que s'enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, mequetrefe i lacayo de les empreses nacionals i multinacionals".

- "Les revolucions es produeixen en els atzucacs".

Hi ha un munt d'analfabets, cada vegada menys.

És possible que es produïsca una contrarrevolución, estem en un atzucac produït per aquesta revolució econòmica, de la qual no és culpable qui l'està pagant.

Crec. Estic segur de la vigència de la frase de Bertolt:

- "Senyors, no estiguen tan contents amb la derrota [d'Hitler]. Perquè encara que el món s'haja posat dempeus i haja detingut al Bastardo, la Puta que ho va parir està calenta de nou".

Algú no calciga, caldrà rebel·lar-se.

Que tornen els assenyats espanyols de la dècada dels 70 del segle XX.

Publica un comentari a l'entrada