Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 24 de març de 2014

Adolfo Suarez. El solitari.



Eixa és la imatge que em queda d'Adolfo Suarez González.

Veig la seua figura assegut en l'hemicicle de les Corts, sol, amb tota les poltrones buides.

Dos puntals de la trancisió
Veig la seua figura, assegut en el banc blau, sol, mentre totes les restants senyories estan pel terra, el dia en què el pallasso de Tejero visitá el palau de Congrés.

Veig el video de la seua dimissió, sol, assegut en la taula del seu despatx. Dimiteix assetjat pels quatre punts cardinals. Els seus companys de partit, els seus ministres, l'oposició i l'exèrcit.

Adolfo Suarez és el polític del consens, el polític de les formes elegants i educades, del respecte, de l'acord. Del somriure amable, de la capacitat de treball. Del ciutadà implicat en la millora i l'abast de la justícia i el ben estar dels ciutadans. De l'honradesa i del despreniment de la poltrona.

M'he centrat aquests dies a repassar la trajectòria de Suarez, encara que no és necessari, ja que sóc  admirador seu des del principi. Conec la seua vida política i abans de la política. Encara que se li cerquen renuncios, que com qualsevol persona va tenir, cap actitud o decisió enfosquí la seua figura politica.

Els presidents de la democracia

L'exemple del president Suarez, que ningú còpia, és avui més necessari que mai. És necessari que cada polític realitze un examen de la seua actuació, i si veu un esborrall, dubte o sospita, com Adolfo Suarez, ha de dimitir i lluitar per la rehabilitació del seu nom.

Molt em tem que ningú copie aqueix esperit de consens. Supose que negociar, cedir i arreplegar, els pareixera als polítics actuals una “huevonada”. Creuran que cedir una part és una covardia, quan la covardia és imposar la seua voluntat.

Avui, la meua tristesa per la pèrdua del meu ídol, és doble:

Els firmants dels Pactes de La Moncloa

*  D'una banda la desaparició física i les cruels circumstàncies de la malaltia d'Alzheimer, que han esborrat si escau, el record del seu patrimoni personal, el seu orgull i l'honor de trobar-se entre una de les figures polítiques més importants de la història d'Espany.

* D'una altra, la pèrdua d'un politic exemple a seguir.

Descanse en pau el seu cos i el seu esperit. I que el seu exemple condisca com més prompte millor pel bé d'Espanya i els espanyols


-

                    La dimisio d´Adolfo Suarez

Documents:

- Encapsala l´escrit un video muntat per mi.

- El video de la dimisio d´Adolfo Suarez.


- Un hombre de Estado frente a las bayonetas.  Juan Luis Cebrian.

- Fortuna y epitafio de Adolfo Suarez. Santos Julia

- El hombre que mato a Francisco Franco. Javier Cercas.

- Suarez i Carrillo.  Vicent Ibañez

 

Publica un comentari a l'entrada