«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dissabte, 28 de juny del 2014

L'últim adéu dels moros de Granada. Boabdil i Morayma.

     Article publicat en el llibre de festes de Moros i Cristia de Benissa 2014

                              Llegir el text acompanyats de la musica del video

                             Recuerdos de La Alhambra, con Narciso Yepes

Boabdil (el desgraciat), pertanyent a la dinastia nassarita, i últim emir àrab de Granada, mira des del tossal del "Sospir del Moro", per última vegada, el seu "paradís terrenal", Granada.

En el seu pensament febril, amb claredat, albira la desfilada lluminosa de la tropa aquarterada, protectora de la família reial nassarita, aposentada en el "al-qasr". Van amb els seus vestits de gala i acompanyats d'una música que inflama els sentits.


Afina la seua oïda. Escolta infinitat de repicaments d'aigua en l'aigua, són les fonts del Generalife.



 Corre. Corre i s'amaga entre les tanques i la cortina d'aigua de les fonts. De sobte, nota que per la seua cara s'esvaren gotes, imagina que són procedents d'aqueix córrer davall l'arc refrescant.

Aixa, sa mare, en veure rodar llàgrimes per les seues galtes, sense mirament ni compassió, li diu:

"Plora com a dona el que no vas saber defensar com a home".

 
La jove Morayma té 25 anys. Es va casar amb Boabdil fa deu anys, i durant aqueix temps ha sigut la reina de Granada. Ara, amb les capitulacions només és, i serà, l'única reina de les Alpujarras, lloc de desterrament de la família reial.

Està al costat de Boabdil, i sent la injusta recriminació de la sultana mare i mira el seu marit, segueix la seua mirada i la troba fixada en la silueta rogenca del conjunt d'edificis militars i palatins situat en el turó de Medina.

El seu gaudi comú, la seua felicitat ha durat poc. El pare de Boabdil, Muley Fan i l'oncle "el Sagal", els han amargat la seua existència, el seu amor.

El seu permanent plet per la titularitat del regne, li ha portat a estar pres per orde de son pare i pres pels Reis Catòlics. L'alliberament de la presó cristiana li costa una part important del seu regne de Granada. I per fi quan ja regnava, l'aclaparament castellà, l'impagament dels impostos, porta a la capitulació de Granada.

"El desgraciat" havia perdut la seua bona estrela, i els reis catòlics, en tenen una poderosa, i va començar a refulgir el 2 de gener de 1492. Granada i els àrabs perden les seues possessions en la península. I el 12 d'octubre de 1492, Colon, amb el descobriment d'Amèrica, comença un temps d'esplendor poc aprofitat.

Morayma, sent el mateix desemparament que Boabdil, melancòlica, mira i reviu, sent i recorda els capvespres des de la Torre del Cubo, amb la plaent visió de la vall del Jarro i l'Albaicín. El so omnipresent de l'aigua corrent pels rierols de teules àrabs voltades dels passejos.

 


El quasi imperceptible so del brot de l'aigua en la font del Pati del Mexuar




 


La incomparable bellesa del Pati de els Arrayanes, on la tranquil·litat i quietud, fa de l'estany, un immens espill on la Torre de Comares es reflecteix i "pinta". 




 









Llueixen els seus ulls revivint les enlluernadores algepseries i els teginats que enriqueixen les sales d'audiència.


 

I l'harem, la seua zona privada, el seu plàcid i beneït descans. La coordinada simfonia dels dolls dels dotze lleons, abocant l'aigua vivifica, que alimenta els quatre rius del Paradís.


 



Va ser el seu últim “maʿa s-salamah”




 

Morayma va morir mesos després d'abandonar en el seu regne de Granada als 26 anys, en les Alpujarras. Boabdil, de les Alpujarras, va viure a Fes (El Marroc) fins als 74 anys, després de 41 de plorar per perdre el Regne de Granada.


 

Escolta: 

Llorando por Granada. Los Puntos.

 

 

 

Escolta:  Granada. Alfredo Kraus

Um paseig per:

La Alhambra i Generalife

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?