Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Complir la sentència.

Diguem que: el meu amic, familiar, veí ....

"La va acatar però no la va compartir".

Eixa frase, aqui escrita en passat, oïda tantes vegades (en present) als polítics, avui la repetix aci, una vegada complida, perquè en el seu cas, així va ser. Una sentència dictada en menys de 12 hores i carregant tot sobre una part, no podia ser.

En el que no va compartir, ho va recórrer, i va tornar a "acatar però no compartir" la sentència. I avui ha complit plenament la seua part i ha pagat l'acatada sentencia  judicial dictat en nom del Rei per la jutge de 1a Instància de Denia i la sentencia dictada en segona instància per l'Audiència Provincial.

No deu res. Ha cumplit la seua part. La part recurrent "compartira o no, i acatara o no", ha sigut rescabalada en les seues pretensions.


 No va haver-hi presó, per la qual cosa no hi ha foto d'acompanyament a l'entrada, ni titulars ni ningú esperava a l'eixida una vegada complida la pena. Però este ultim any ha sigut una presó cada dia. L'embargament ha sigut tan inhumà que la supervivència a sigut gràcia als amics/as.

Ara pertoca a eixa part rescabalada, complir la part de la sentència que en 2a instancia li enmenda a la jutge de Denia  l'Audiència Provincial.

I asi de clar és i deuria de ser.



Però no. Despres de burlar, amb una caracteritzacio irreal, còmo de teatre, falsejant l'aspecte fisic. D'enganyar i falsejar proves. De fals testimoniatge i perjuri. Despres de tres anys, despres de ser rescabalada com a part recurrent, encara amb tot açò, no ha sigut bastant.

No. No és suficient. El despit no ha sigut rescabalat i encara, encara no se li ha vist mossegar la pols. El desgraciat segueix viu, amb bon aspecte i sembla feliç.

La malaltia no ha causat estralls visibles. La façana exterior és d'alta gamma.

Per altre costat, ell es va fer el proposit de mantenir el tipus fins al final, no deixar-se guanyar,  a no donar pena ni provocar compasiò. 


Al fet que ningú veja les seues febleses i sofriments.

A no llepar-se les ferides en un racó.

 
Publica un comentari a l'entrada