Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 24 de juliol de 2017

Dos incultes.

Quants canvis !.

 Amic, això només ho pot afirmar qui els ha viscut.

Qui parla, afirma, lloa .... d'oidas, és poc de fiar.  

I si el seu criteri depèn que les escoltades, i si per un aire rebut, els portaveus s´acatarern, va tot en orris, quedant en paraules buides si no, al fes-me riure de la rotllana.

 Rotundament sera, si ho veus. 

Pres amb pinces, si ho sents. 

Si no ho veig, l'hi diré. 

Durant un temps, fa molt, o fa poc, segons, la incultura s'ensenyoreixá del poble. La vergonya aliena, aviat, molt aviat va ser un ull de poll.

Oïd i vist el que per les seues boques i a regló seguit pel que les seues accions s'anava practicant, no hi havia mes que concloure, que els dos principals eren rucs de orelles baixes

El jove Emperador amb dos afalacs, això al principi, es portava de carrer a la concurrència. Però la concurrència, que de vegades sembla mes burra, però altres ja no tant, es va adonar que, la cua la movia quan no havien mosques. I segueix, encara avui,  amb les gracietes de la senyoreta Pepis.

L'acabalat pistoler, ni tenia ni té. Alla on era, les seues poses, paraules i raonaments eren cuarteleros. De xusquero. De xusquero que apaga la seua amargor, la seua incompetència, descarregant el seu fracàs sobre aquells que més brillen. I no es comprèn, perquè, acabalat com és, qui se la bufa..

L'acabalat, no se sap si encara armat, comença a arrossegar els peus.

Serà una pena veure que no ha canviat res. La incutura no és només no ser culte. Pot ser un culte d'orelles caigudes. 

I als de orelles baixes cal donar-li menjar a part.

Prenguen nota.

Ara, fan com aquell, pegem patadetes.
Publica un comentari a l'entrada