Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 9 d’octubre de 2017

SENY

He guardat silenci fins ara, i ho seguiré guardant. No vull opinar, però tan sols el publicar aquest article ja és una presa de posició.


Vull expressar la meua fartera.

Fart dels draps vermells i grocs, de les quatribarrades, de les estelades i les blaveres.

Estic fart de la independència, de l'1 - 0 (del qual creia era el resultat d'un partit), del “no passaran”, del "Sóc espanyol, espanyol, espanyol", del Parlament, de Rajoy, de Puigdemón, de la Sardana i del pasdoble torero. Dels Mossos d'Esquadra, de la Plaça de Catalunya, de la Porta del Sol, de Caixa Bank, del Banc Sabadell (especialment per raons personals), de "lo Rat Penat", del "Tio Pep i la estoreta velleta", dels descerebrats d'una banda i laltra. Del Barca i del Reial Madrid. De la Moncloa i de la Plaça Sant Jaume. De la Moreneta, de l'Almudena, la del Pilar i la del Rosari. Del Cola-Cao, de l'escalivada i dels calls a la madrilenya. De la Cibeles, el Neptú i el dit de Colon. Del pont aeri i l'AVE.

Fart de polítics despelucats, de polítics satisfets de les seues panxes grasses i de les seues bravates: Dels encorbatats del carrer Gènova i dels banquers usurers, alimentats amb els diners dels futurs pensionistes. Dels vells socialistes i dels nous tan ambigus. Dels que diuen que podem i que no poden mantenir-se d'acord entre ells. Dels de color taronja que no se sap si són carn o peix. De Marina Salut i del tren de Dénia a Gandia. De la variant de Benissa i de l'AP-7.

Dels que critiquen al jugador de futbol, ​​l'equip, l'entrenador, el president, a l'àrbitre, i al venedor de bufandes, asseguts al sofà de casa, bevent cervesa ia cada estona pixant-la, ràpid, sense acabar del tot, i sense rentar-se les mans pixarades per la pressa i per l'arropiment de la cua a causa del resultat i segueixen, com si res, ficant mà a la bossa de ganxets.

Això, fart de nacionalismes, de patriotismes, i de la burrera que tapa els defectes i la nul·la altura de mires. Del fet que no s'atenga per falta de recursos, dels quals sempre té la culpa un altre que no és aquí.

Dels que a força d'eslògans, fan creure que fan creure. Dels de les idees puerils i dels de les idees que fan aigües.

Estic fart que ens queixem de tot i no fem res.

Fart dels que divideixen i no uneixen.

Estic fart, tan fart, que no vullc menjar-ne mes.


Publica un comentari a l'entrada