Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

diumenge, 8 de juliol de 2018

Diagnostic.


Edificio Vida. Santiago de Cali (Colombia)
Quan en la consulta de l'especialista, on ens va remetre el metge de família, diu la frase:

- Li vaig a remetre a la clínica Belalcazar perquè li facin unes proves.- i davant la meva evident inquietud, contundent, remacha.- No ens avancem.

La incertesa i desassossec que aquestes poques paraules ens causen, no són per un altre motiu que l'experiència d'haver conegut a éssers propers, que un dia van escoltar aquestes dues frases, i que en el nostre cas, uns quaranta dies ens mantindran en suspens.

Amb la petició de la prova, signada per l'especialista, recorrem tots els tortuositats necessaris per aconseguir una bona i propera data. Arribem, per fi, on ens autoritzessin la prova. Aquest tràmit, avui ha costat 30 minuts. En informació l'auxiliar mira i remira, tecleja a l'ordinador, demana la cèdula, mira al meu acompanyant i em mira a mi, i em lliura un tiket

- Senyor Vicente, passe endavant i estigua atent a la pantalla.

En l'espera, l'atenció consumeix tanta energia, tota es necessita per mantenir-se en suspens. La pantalla llança números sense parar, i d'una manera des-ordenada. Cada nombre que surt sembla que és el nostre, i anem mirant, ho mirem, cada vegada ...

A238, lloc 5.
F110, lloc 2.
C003, lloc 1.

Este rato que ens fan mirar o mantenir-nos fixes de la pantalla, és una espècie de tortura.

H210, lloc 7. Per fi a la pantalla apareix el meu número, he mirat tantes vegades que ja no distingeix, la pantalla és un potatge de cigrons. Tan atent estava, que gairebé ni m'assabente que era el meu.

Al lloc 7, després d'un altre mira i remira, d'un, regálem la seua Cedula, ens lliura la validació i ....

- Truque a aquests telèfons per demanar la cita.- jo li contesto que ja sabem d'aquesta beina.
- És a la Clínica Sebastián de Belalcázar? .- preguntem.- Sì.

De telèfons res, anem al lloc i evitem el, si és ... premi 1, si és ... premeu 2, si és ... premi 3, si vol parlar amb un operador premi 9. I mentre l'operador arriba, t'empasses tota la novena de Beethoven.

A la Clínica Belalcazar, l'auxiliar de forma contundent decreta que la cita serà a 30 dies. El resultat el podre recollir en deu dies hàbils després de la prova, ni un més ni un menys.

Done mitja volta, no vull escoltar la preparació que uns dies abans he de fer. 40 dies per a dissipar l'angoixa. Això és el que preocupa, i em va a tenir lligat, o deslligat al meu cap, donant voltes al que serà.

I això, què serà, serà, o no serà, però el nostre cap, avançant-se, ajudada del nostre pensament negatiu, ocuparan durant 40 dies tot al voltant.

Uf !!!!. Vaja voste a saber. Hi ha qui no experimenta aixo?. O si.

Acabo. M`estic marejantde tant que serà, serà ....
Publica un comentari a l'entrada