Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Déu|, que bon vassall si tinguera un bon senyor.



El dia 28 d'octubre de 1968, en la xarxa d'aigua potable de Benissa estàven en proves de pressió.
La instal·lació li va ser adjudicada a la companyia Uralita per 3.221.000 de pessetes.

El dia 23 d'octubre passat es va reunir la comissió encarregada de preparar els actes de celebració del 50 aniversari de la inauguració oficial, que ho va ser el 10 de maig de 1969 amb l'assistència de les autoritats del moment.

Més que homenatjar a la Corporació del moment, és al poble de Benissa, als nostres pares i avis que van creure i van recolzar el projecte, i amb aquest fet queda demostrat que, amb bons gestors de la cosa pública haurà bons administrats encara que no siguin de la mateixa ideologia. A la fotografia s'ajunten dues obres de la unió de la gent d'aquest poble, només falta dirigents capaços i compromesos.

Pretenc en els propers mesos relitzar una sèrie d'articles d'entrevistes, opinions i records, sobre l'obra i el seu desenvolupament fins al dia d'avui.




Salvador Ivars Ortola (1918 - 1998.04.23)
Teresa Colome Llambrich                (1918 - 4.11.2009)

El dia que vaig visitar a Salvador, em vaig trobar amb un home malalt, assegut en una butaca i amb veu a penes audible. Tenia posats els incòmodes tubets que donaven oxigen als seus pulmons cansats.

 Les meues pretensions eren moltes, però em vaig adonar que l'anava a cansar. Vaig notar que es va animar quan em va veure. O seria que en veure l'expressió de la meva cara al veure-ho malparat em va voler dir, "no és res, només que estic vell i malalt".

Per no cansar-lo vaig dir que volia exposar fotografies d'aquella efemèrides i no trobava. Maria Moragues, a indicació seva, va treure una caixa. Me la va donar: "Fes còpies i me les tornes".

En sortir, mire cap a l'habitació on va ser Maria a per la caixa. Era un despatx. A sobre de la taula un porta-retrats, i una fotografia en blanc i negre. Salvador a l'interior del pou Cami Sanet de Benidoleig.

Per a  Pepe, el seu germa Salvador era noble i bona persona, amb un caràcter suau. Un home de paraula, rebla Paco Ribes "Coca".


Salvador, era el major de tres germans, un dels seus primers treballs va ser el de tapisser al Taller d'Ivars i com tants altres, es va anar voluntari com carrabiner. Participa en la Guerra Civil de 1936. Al barri d'Usera de Madrid va ser ferit de bala al genoll, atrapat entre els dos fronts. Compta Pepe que van ser Jaume Ferri i Solpost qui van treure de la trinxera. Pere Porsellanes, un altre de la colla, va quedar coix d'una ferida al genoll, també.

La seva mare i la seva germana vivien davant de la casa solar dels Cabrera Abargues, i estaven al seu servei. La relació amb aquesta família era bona referència, per això, amb la intervenció de la mateixa, Pepe ingresa a la Guàrdia Civil, pagant els anys de servei propis, i els de Salvador, quedant aquest al càrrec de les dones.

Teresa Colome - Juan Luis Gisbert  . Vicenta Ivars
Va contreure matrimoni amb Teresa Colome, que venia a Benissa a passar els estius a la partida de Canor, a la caseta dels "Marrancho", assidus "riberers" al Delta de l'Ebre. A Sant Jaume d`Enveja, el seu sogre era ben conegut, ja que era l´alcalde i home de confiança en la cuidanza de les propietats de l'influent polític Joaquin Bau Nolla, alcalde de Tortosa (1925-1929), diputat al 1929. diputat en la II República (1933-1936) .Ocupá importants càrrecs durant el franquisme. Procurador entre 1958 i 1971. President del Consell d'Estat i Vicepresident del Consell del Regne entre 1965 i 1973. El mateix que Domingo Iborra anomena a Madrid, quan les coses no avançaven.

La Societat Recreativa La Cultural tenia la seua seu a la plaça Jaume I, a la coneguda "Casa de 0'95", allà regentaven el bar, Teresa i Salvador. Sense fills, treballadors i estalviadors, van comprar la casa del carrer Alacant. I van seguir amb el bar de la Cultural, quan aquesta compra la casa dels Torres - Orduña. Les seues relacions amb els diferents proveïdors, li van aportar la idea d'instal·lar una fàbrica de barres de gel.

La Societat Cultural era un lloc de reunió, on un grup de joves, discutien com podrien sortejar el dilema de sortir del seu "terreta", de temporer, d'emigrant temporal o d'emigrant per sempre.

El 1961, els inquiets, accedeixen a l'Ajuntament. L'administració del mateix era nefasta, coincideixen en això, en les meues entrevistes amb, Joan "Porsellanes", Pedro Soliveres i Domingo Iborra. A la llista tres treballadors del Banc de València, un industrial, un promotor i dos pagesos.

En marxa el negoci del gel i més tard el de distribuïdor de Cervesa L'Àguila, va ser Teresa qui es va fer càrrec de tota la feina, ja que Salvador no podia per la seua dedicació des de 1963 a l'Alcaldia.

Qui sap,?. Tant Paco Torres com Pepe Cabrera tenien bons contactes i veurien en Salvador i l'equip d'amics la força per donar un tomb a la medieval Benissa.

En el seu primer contacte amb el Governador Civil, Salvador es va presentar com una persona amb antecedents i ex carrabiner, al que aquest li va respondre, que portés correctament l'administració i que mirés pel seu poble.

No era polític, i no exterioritzava gaire les seues emocions.

Paco "Coca"
Es recolzava sobretot en Pere Font (Pere  els Carros), Vicent de Sendra i Pedro Llorens (Pere Molinero). Segons Pepe, va ser el primer Alcalde pobre de Benissa. Durant els 10 anys d'alcaldia es van fer moltes coses, les principals: la delimitació de la carretera de la Fustera a Moraira i Calp. La compra per 75 pessetes el metre quadrat a les senyores d'Andrés (les Andreses), del que avui és el Palau Sant Pere, Institut Josep Iborra, (nou i vell), el Centre de Salut, la piscina municipal i les cotxeres municipals . Obrir carrers com el de Bilbao. I com a servei permanent el de la recollida de les escombraries domiciliaria. Pero el seu orgull va ser la portada d'aigües, juntament amb Domingo Iborra i els assessors van veure la forma de finançar la part municipal. Juntament amb els altres membres de la Corporació, cadascun en les seues possibilitats, van aportar finançament per acabar l'obra. Ell va hipotecar sa casa. Amb aquest finançament, els benissers només van aportar el 25% del que s'havia estipulat per a cada casa. Es va reunir als carrers per explicar el projecte. Imagino l'esforç realitzat en il·lusionar als altres. Alguns coneguts benissers el van atacar durament i van posar en dubte la realització de l'obra, alguns van tenir l´homenia de retractarse públicament de les seues paraules. Juan Luis Gisbert (el Catalá) m'explica les vegades que´l porta a supervisar les obres. Va fer bones relacions en Bendoleig i la Llosa. Si hi havia algun problema, se n'anava a casa Pere "Porsellanes", agafava unes costelles, anava a Benidoleig i convidava als pagesos i els convencia per subministrar més hores de agua.Seguramente la seua obsessió va estar a l'aigua, i el marcá  de tal manera aquesta obra que va realitzar un pou al seu pati. Després de deixar l'alcaldia, tot i que es va retirar molt ostensiblement de la vida pública, va seguir molt de prop les vicissituds del Servei.                                                                                                                                                                          Jose Jorro, mestre i regidor, digé"Primera Dama" a Teresa el dia del seu sepeli. No n'hi havia per menys. Salvador, la seua casa, el seu negoci i l'Església eren la seua vida. Paco recorda que Teresa estava trista perquè no se li havia reconegut la seua dedicación.                                                                                                                                                                                                                        Nesitaba un home de confiança, l'Ajuntament li comportava molt de temps, I Teresa al frot de tot. Compta Paco Ribes "Coca" que li va proposar fer-se càrrec del negoci. Quan va ser cessat Salvador, aquest l'acompanyava en el seu treball, i quan es va jubilar, li va donar el negoci i només li cobrar la furgoneta.                                                                                                                                                                                                        Algus"fen llenya de l'arbre caigut", el van acusar "especulador" i d'enriquiment, però, ningú va valorar que el treball callat de Teresa, el negoci de distribució de begudes, el lloger del pis a Telefónica on es va situar la centralilla. El cobrament de la pensió i la indemnització per carrabiner, tot, per a dues persones amb poques despeses i estalviadores ¿que es podia esperar ?. Milionaris en temps de la peseta.



Salvador al interior del pou cami Sanet


Paco recorda que encara avui a la terrassa hi ha el colomar. Allà era on vivien com a reis els guanyadors Filasa i Picolin. I aquell que es va emportar el falcó,

En el sopar de comiat que es va organitzar a la Venta La Chata hi va haver llàgrimes i alguns dels ploramiques es va olvidar.

¿A quin sopar em recorda això


Publica un comentari a l'entrada