Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dilluns, 8 d’agost de 2011

Norma Jeane



La xica més atractiva el món va morir el cinc d'agost de 1962, als 36 anys, sola i en circumstàncies estranyes. La seua mort es va classificar com un “probable suïcidi”, i com sempre i més als EUA, es mitificá, donant pas a llegendes sobre la seua vida i mort.

Les circumstàncies relacionades amb la seua vida familiar, el seu trasbals entre famílies d'acollida, abusos rebuts, etc., sens dubte la marcarien i marcarien la seua trajectòria vital, creant un ser fred i desconfiat.

El seu segon espòs, pronuncia les següents paraules en el funeral: “No puc dir-li adéu a Marilyn, mai li agradava dir adéu. Però, adoptant la seua singular manera de canviar les coses per a així enfrontar-se a la realitat, diré -fins a la vista-. Perquè tots visitarem algun dia el país cap a on ella ha partit”.

La història de Norma Jeane, la que va des de la jove i fràgil pobletana a l'escalada de llocs en el món del cine, és una escalada lenta. Eixe món li és intractable, i junt amb els fracassos amorosos li costa una depressió i una carrera boja i desordenada. El film Sugar és per a la critica un dels millors treballs realitzats, el famós Wilder coment que esta pel·lícula va ser un dels èxits mes  importants de tota la seua carrera. En este film interpreta a una xica romàntica, desafortunada en l'amor i vulnerable;  una rossa  superficial, no massa intel·ligent, mata de la maldat dels  altres. Qualsevol diria que era la seua biografia portada al cine.

Alguns qualifiquen a Marilyn de dona fàcil que s'aprofite del seu físic per a l'ascensió, no obstant ací esta la producció cinematogràfica on va participar

Hui, que qualsevol  proesa en el camp, de la infidelitat i embolics diversos, suposa un ascens en l'elenc de personatges il·lustres i dignes d'admiració. Mai tan personals i íntims temes s'han ventilat als quatre vents, sense pudor, ni pudor o vergonya, posen Ud. La paraula o frase que més els quadre. Hui qualsevol promiscu-ua és el/l'amo/senyora del plat de TV i del cor i el cervell de milions d'espanyols/les.

La salut cultura i social a Espanya en l'actualitat es mesura en la quantitat d'audiència que ha aconseguit un/a jove realitzant exercicis sexuals, davall un edredó, a mitja llum i retransmés per la televisió. Comprenem que en els temps de sequera          Cultural prime la cutrez nacional. El famoseo actual esta ple de xiques i xics, el coeficient del qual intel·lectual, a penes aconseguix per a pronunciar dos paraules, no arribant a tindre sentit la unió d'estes en una frase. La cotització augmenta proporcionalment i en relació a la grandària de certes parts del cos, les vegades que l'aspirant ha usat les mateixes amb tal o qual futbolista, torero, o la seua pròpia parella.  Es cotitza el morbo, l'escarni i la mentida. No es respecta ni tan sols als xiquets, al malalt o al mort.

Hui, a la llunyania escolte que en televisió, una famosa de res, qualifica a una altra famosa de res, “filla de puta”. El conductor del programa, no baixa la temperatura, si no que amussa.

Açò és el que milions d'espanyols de hui, enfront d'un aparell cada vegada mes anestesiant, escolten i veuen.

Ho sent, però crec que hem arribat a l'estupidesa generalitzada i a tots els nivells. El pitjor és que no hi ha arreglament, ja que qui hauria de posar límit a tals fems, esta interessat que existisca, ja que la “estupidesa anestesiant”, és el millor relaxant cívic existent, permetent-li realitzar tot tipus d'excessos.

Mals temps perquè, per a aquells que treballen pel bé de la humanitat, ja en els parcs, les avingudes i edificis públics  estaran ocupades per les estàtues Aída, Perdonavides, Campanar, Esteban, Jesulin, Mila i molts etc´s més.
Publica un comentari a l'entrada