Salvador Dalí

Salvador Dali

Diuen que els artistes tenen un punt de bogeria. Un punt extraordinari i sublim. Una raresa diferent.

Quan vaig tindre el suficient coneixement, crec que la cosa coincidiria amb els anys 70 del segle passat, l'extraordinari Salvador Dalí, tindria 70 anys. La gran explosió artística ja havia passat. La seua figura excèntrica i cridanera, no arribava a convéncer-me. Els seus quadros, vistos de passada, molt ràpidament, no eren, no provocaven cap sensació mes que, associar-los a un Dalí, showman en decadència.

A principis dels 80, buscava una imatge, que instal·lada en el lloc previst, provocara la sensació d'estar de cara al mar.

La primera idea va ser la de fer una fotografia i ampliar-la. Encarregar un marc de finestra i així, donar la sesació de finestra al mar.

Vaig estar buscant i desesperant, ja que vaig decidir seria una composició pictòrica, vaig descartar la fotografia.

Una vesprada de passeig avorrit, vaig entrar en una vella llibreria del centre de Madrid, diuen el Madrid dels Austries. Les llibreries són la meua debilitat, i si entre, segur que isc, faltaria més, però isc amb algun llibre, segur. Deia que, mirant llibres, vaig entre-veure, una estampa, una fotografia, no se, vaig veure. Vaig vore algo que es queda en el fons dels meus ulls, però que no va ser transportat a l'òrgan raonador i decisori. El nervi òptic estaria en les seues coses.

Tota la nit i matinada, un desassossec, un tornar a pensar, que vaig veure?. Com a gota malaia, a cada moment, repetint, donant en el meu cap.

I no vaig poder més. Havia de tornar, buscar i trobar.

I al trobar-la, vaig pensar rebutjar-la, ja que pareixia una fotografia. A més buscava un postter, una mesura, la real era suficient, però la trobada era una targeta postal.

Xica d'esquena

De Salvador Dalí. Any 1925. Oli sobre cartó. 105 x 74,5 cm. Exposat en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía. Madrid.

Des d'eixe dia és la meua obra preferida, si no de totes, si de les de Salvador Dalí.

Era el que somiava. Una finestra mirant al mar. Ací tenia dos finestres, el quadro en si, i el quadro de la finestra. La germana del pintor m'introduïa en el paisatge, on és el blau el que predomina.

És tal l'efecte que produïx, que pareix que puga estar respirant una suau brisa marina i un dolç perfum de dona.

El dilluns 23 de gener es complixen 23 anys de la seua mort.

Em regale eixe quadro, perquè el dilluns 23 de gener complisc 54 anys.

Felicitats, Vicent.

1ª Parte

2ª  Parte